-
Aquest fosc objecte té una grandària d’entre 625 i 700 metres, el seu període de rotació ronda les tres hores
-
Baix determinades condicions d’il·luminació, el seu aspecte recorda al d’una calavera humana.
-
Proper acostament: novembre de 2018
REDACCIÓ/CIÈNCIA. Queda un any perquè torni a aproximar-se a la Terra l’asteroide 2015 TB145, com ja ho va fer en 2015 al voltant de la nit de Halloween, una ocasió que no van desaprofitar els astrònoms per estudiar les seves característiques. Aquest fosc objecte té una grandària d’entre 625 i 700 metres, el seu període de rotació ronda les tres hores i, baix determinades condicions d’il·luminació, el seu aspecte recorda al d’una calavera humana.
El 31 d’octubre de 2015 va passar un asteroide relativament prop de nosaltres, a tan sols 486.000 km, 1,3 vegades la distància que ens separa de la Lluna. L’objecte es diu 2015 TB145 i es va descobrir uns dies abans –el 10 d’octubre– des de Hawái amb el telescopi Pa-STARRS, però el fet que la seva màxima aproximació al nostre planeta ocorregués al Vespre de Tots els Sants va ajudar al fet que també es conegués amb el nom d’asteroide de Halloween.
Diversos equips d’astrònoms van apuntar els seus instruments cap a 2015 TB145, inclosa la mateixa NASA, que ho va captar amb els radiotelescopis de Green Bank (Virgínia Occidental, EUA) i d’Arecibo (Puerto Rico). En algunes de les imatges registrades per aquest últim es va arribar a observar que l’asteroide en rotació s’assemblava de vegades a una calavera humana a causa de les condicions d’il·luminació durant alguns moments de la seva rotació.
Científics europeus, entre els quals figurava l’investigador Pablo Santos-Sanz de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), també van organitzar campanyes d’observació de l’asteroide de Halloween per descriure les seves característiques. Els resultats els han publicat en la revista Astronomy & Astrophysics.
Un asteroide proper a la Terra
“Es tracta d’un asteroide proper a la Terra (NEA, per les seves sigles en anglès) del tipus Apol·lo”, explica Santos-Sanz a Sinc. “La proximitat d’aquest petit objecte implicava una major lluentor, així que decidim estudiar-ho amb diferents tècniques d’observació: d’una banda, utilitzem telescopis òptics de l’Observatori de Serra Nevada a Granada, l’Observatori de Calar Alt a Almeria i l’Observatori de la Hita a Toledo; i per un altre, ho analitzem en l’infraroig mitjà amb l’instrument VISIR del Very Large Telescope (VLT) que té l’Observatori Europeu Austral (ESO) en Cerro Paranal, Xile”.
“De les observacions des d’Espanya vam obtenir que el període de rotació més probable per a aquest objecte és de 2,94 hores, és a dir, que el seu dia dura aproximadament aquest temps –explica l’expert–; encara que no podem descartar una altra possibilitat: 4,78 hores, una altra solució compatible amb les nostres dades òptiques”.
Gràcies a les observacions en l’infraroig mitjà preses des del VLT els autors van poder detectar l’emissió tèrmica de l’objecte. Amb aquesta informació i un model termo físic es van poder conèixer diverses propietats de 2015 TB145.
Santos-Sanz comenta algunes: “La grandària de l’objecte està entre un mínim de 625 m i un màxim de 700 m, la seva forma és la d’un el·lipsoide lleugerament aplatat, i la posició del seu eix de rotació estava aproximadament perpendicular a la Terra al moment del seu màxim acostament. A més, la seva inèrcia tèrmica (quantitat de calor que conserva i la velocitat amb què ho absorbeix o transfereix) és compatible amb la d’asteroides de grandària similar”.
Quant a la reflectivitat o albedo de la superfície d’aquest asteroide, és al voltant del 5 o 6%, la qual cosa significa que reflecteix aproximadament entre un 5 o 6% de la llum que rep del Sol. “Això implica que és molt fosc, solament una mica més reflectiu que el carbó vegetal”, assenyala l’astrofísic espanyol.
Proper acostament: novembre de 2018
Els investigadors confien a obtenir més dades de 2015 TB145 en el seu proper acostament al nostre planeta, que es produirà el novembre del 2018, encara que aquesta vegada passarà molt més lluny que la vegada anterior, a unes 105 vegades la distància mitjana Terra-Lluna. “Encara que aquest acostament no serà tan favorable, serà suficient per aconseguir noves dades que podrien ajudar a millorar el nostre coneixement sobre aquest cos i uns altres similars que s’aproximen al nostre planeta”, apunta Santos-Sanz.
“Ara mateix es troba a unes 3,2 unitats astronòmiques de la Terra (o sigui, a 3,2 vegades la distància mitjana Terra-Sol) –afegeix–, i té una magnitud de 26,2, la qual cosa significa que només és visible amb grans telescopis des de terra o amb telescopis espacials”.
Els científics pensen que l’asteroide de Halloween podria ser en realitat un cometa extint que ha perdut els seus compostos volàtils després de nombrosos passos al voltant del Sol. En general els asteroides i els estels es distingeixen per la seva composició (més rocosos i metàl·lics els primers i amb major proporció de gel i una mica de roca els segons) i pel seu tipus d’òrbita al voltant del Sol, però de vegades no és fàcil distingir-los. Els límits entre els uns i els altres cada vegada són més difusos. En qualsevol cas, tots dos es van formar i són testimonis de les primeres etapes del nostre sistema solar, que va néixer fa al voltant de 4.600 milions d’anys.
Font: SINC
