JAVI QUINTANO
4/6/2024 | 13:50:32
Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.
Des de quan estàs connectada amb Sant Quirze?
Bé, jo sóc de tota la vida de Sabadell, per tant, Sant Quirze ho he tingut aquí al costat de casa tita la vida, però oficialment fa dos anys que estem instal·lats a Sant Quirze, tant l’oficina tècnica com jo personalment, a casa meva.
A què et dediques i en què consisteix la teva empresa?
Nosaltres som un estudi d’interiorisme i ens dediquem a crear projectes d’habitatges i també a dur a terme els projectes de reforma i decoració. Treballem en dues fases diferents. Hi ha gent que simplement ens contacta perquè desenvolupem el projecte i després hi ha clients que també ens demanen dur a terme l’execució. No som una constructora, però sí que comptem amb un equip de professionals amb els quals fa 10 anys que treballo, de total confiança, que són els que sempre utilitzo, perquè és súper important donar un bon postvenda i un bon servei una vegada acabades les reformes. Perquè de vegades hi ha imprevistos… als tres mesos l’aixeta et degota o l’endoll aquest no et funciona, i llavors per això és molt important per a mi tenir un bon postvenda, perquè és on marquem una mica la diferència. Perquè al final la gent té com a mala referència o males experiències quan parles de reformes… nosaltres no volem això. A banda de dissenyar un espai bonic, funcional, que sigui atemporal perquè fas una inversió molt important i vols que passin els anys i se segueixi veient actual, volem fer amable aquest procés per al client.
Des de quan t’hi dediques i com i quan vas posar en marxa el teu estudi?
Jo vaig acabar la carrera el 2007 i des d’aquell moment he estat treballant en el món d’interiorisme. Els meus primers dos anys d’experiència vaig estar en un estudi d’interiorisme a Sabadell, que feina també projectes d’habitatge, i després vaig estar amb una empresa fent sobretot contract, amb restaurants, botigues, etc. I llavors, bé, hi va haver un moment de la meva vida que… em vaig divorciar…Bé, jo em vaig casar molt joveneta i em vaig divorciar també molt jove. Em vaig divorciar amb 28 anys. I en aquell moment vaig decidir fer-me autònoma i començar doncs amb tot això. Oficialment l’empresa fa 10 anys aquest any. Ho estem anunciant a les xarxes i amb uns regals especials, amb un canvi de logotip de l’empresa i altres coses… però…Des de quan em dedico? Podria dir que des de sempre. I l’estudi fa 10 anys.
Com us organitzeu i quines àrees hi ha a la vostra empresa?
Doncs a veure, som 6 persones ara mateix. La Isabel es dedica a tot allò que és atenció al client. L’Esther i la Pilar són interioristes tècniques i estan a l’oficina desenvolupant tècnicament tots els projectes. Després tenim l’Ana, que és la nostra estilista i la nostra decoradora, que és la que s’encarrega una mica del concepte de decoració (cortines, objectes, llums, miralls, catifes, coixins, etc), tot el que és l’últim detall. I també és la meva mà dreta, la conec des de fa molts anys i tinc plena confiança amb ella i moltes vegades també tiro d’ella perquè em doni un cop de mà en les direccions d’obres que és on jo estic. Jo m’enfoco sempre amb el tracte al client, és a dir, el client sempre tracta amb mi. Sempre intento anar jo a conèixer al client, a prendre mesures, a fer fotos, fer les presentacions, fer les presentacions dels pressupostos, i un cop acceptat vaig amb els clients a triar els materials als diferents showrooms, i el més important, portar les obres. És la part que més m’agrada, on més gaudeixo i on més experiència tinc, i crec que és el meu punt fort: poder complir amb timings, amb la qualitat i respectar el projecte tal qual s’ha dissenyat. I després l’última persona que s’ha incorporat a l’empresa és la Fiore, que es dedica sobretot al màrqueting… fins ara que jo m’encarregava també d’aquesta àrea però ja no em donava més la vida i he buscat ajuda i he trobat la Fiore.
Hi ha com una tendència a canviar la casa. A què creus que és degut?
Bé, beneïda l’hora que per fi donem la importància que té a casa nostra. Sempre hem intentat com donar-li més importància al nostre aspecte físic, a la nostra roba, al nostre pentinat, a la nostra forma de maquillar-nos, al nostre cotxe i altres. I sempre hem deixat la casa com en un segon pla. I al final penso que la casa és el nostre temple de descans i de connexió amb la família. I llavors, per mi és molt més important que tenir un bon cotxe o tenir una bona bossa de mà. Jo penso que la gent se’n va adonar en plena pandèmia, quan ens van confinar, que vam passar molt de temps a casa i vam veure aquestes mancances que teniem en aquell espai. A mi m’alegra profundament que a partir d’aquell moment la gent apostés per mimar la llar. A mi m’alegra que hagi passat aquest canvi.
Què és el que més us demanen a la vostra empresa?
Doncs sens dubte jo diria que és obrir la cuina al saló. Ja n’hi ha prou de cuines tancades, de tenir una persona castigada dins de la cuina que no pugui interactuar amb la resta de persones de la familia perquè té aquesta limitació visual, d’envans, de cuina tancada. Adéu por de mals horors. És cert que cada dia més la joventut, en la qual m’incloc, estem treballant tot el dia, mengem fora de casa i al final la manera de cuinar jo no és com la de les nostres àvies, que tenien l’olla en funcionament sis hores per fer una guisat o altres coses, sinó que ara fem menjar molt més ràpid, a la planxa, bullit… Vull dir que generem molt menys vapors i olors que abans i gràcies a Déu al mercat hi ha unes campanes estupendes que atrapen bé aquestes olors, i per això podem tenir una cuina totalment oberta.
Personalment jo tinc una nena petita, jo estic cuinant, i estic veient la meva nena jugar a la taula del menjador o fent un dibuix i estem parlant, interactuant i arriba el meu marit i s’asseu al sofà i puc parlar amb ell (o al revés, eh?: ell està cuinant i jo em puc asseure a l’illa, i tenir una conversa amb ell). Vull dir que sobretot la unió d’aquesta zona de dia, és el que ens demanen més i jo crec que és per aquestes raons que t’explicava.
Quins són els preus dels vostres serveis?
Com t’he comentat, treballem en dues fases. Quan treballem en fase de disseny, tenim unes tarifes depenent de les estances. És a dir, si ens truques per fer una reforma d’una habitació principal, doncs té un preu. Si ens demanes per una habitació infantil, té un altre preu. Si ens demanes per una cuina oberta al saló, té un altre preu. I nosaltres ho tarifiquem així, per estances. Hi ha empreses que ho fan per metres quadrats, però jo penso que és erroni perquè no necessites el mateix temps, diguem-ne, a dissenyar un bany que a dissenyar un saló obert a cuina. Aleshores, nosaltres ho tenim així, tarificat per estances. I després, a l’hora d’execució, nosaltres cobrem un percentatge del pressupost final d’obra per portar la coordinació del projecte.
Quants projectes porteu alhora?
Molts. Ara mateix estem en cinc execucions d’obra alhora, estem en cinc projectes diferents d’execució, tenim cinc projectes més a la cua per començar ben aviat i després en fase de disseny podem portar entre 10 i 15 projectes. Al final comencem amb un projecte, se li presenta el client, mentre el client s’ho pensa comencem amb un altre projecte. Per la infraestructura que tenim aquí a l’oficina, en fase de projectes podem portar uns 15 i en l’execució 5 i no més, perquè si no em col·lapso i perdo una mica la personalització. Per això tenim llista d’espera. A dia d’avui, si tu em contactes, jo no podré anar a visitar-te fins d’aquí a gairebé dos mesos.
Quin consell donaries a algú que emprèn?
Paciència, dedicació, esforç i constància. Cal sacrificar moltes coses, sobretot el temps al principi, perquè econòmicament quan comences no tens diners com per a subcontractar o per contractar persones, i llavors et toca ser administrativa, atenció al client, dissenyadora, directora d’obra, estilista, fotògrafa, treballar a màrqueting i això al final se sacrifica en hores, però el plaer de poder treballar per a tu mateix i en alguna cosa que realment t’agrada i gaudeixes, per a mi no té preu. Aleshores, si em preguntessis si tornaria a fer-ho, per descomptat que sí, jo ho faria, encara sabent tot el que he de sacrificar. Et posaré un exemple: jo em vaig quedar embarassada i a la setmana 42 em van provocar el part i aquell mateix dia jo estava en una obra al matí i tres setmanes després de donar a llum a la meva nena, em vaig haver d’incorporar a la feina. Per això, de vegades, el tema del feminisme, i tot el que estem demanant com a dones, que em sembla fantàstic, de vegades penso sí, però ¿per a quines dones? Les salariades o les que emprenem? Que som les grans oblidades, això és el que penso.
Què t’ha ajudat més?
La meva família i el meu marit. La meva família m’ha donat suport sempre i el meu marit també. I és el que em continua empaitant i empenyent per tirar endavant amb tots els somnis que tinc a nivell d’empresa i altres, a tirar endavant. Sense el seu suport seria impossible, pel que et deia, per les mancances d’hores, pel temps que passo fora i altres.
Quin paper tenen les xarxes socials, els mitjans i la comunicació, per a l’estudi?
Moltíssim. Moltíssim. Nosaltres som una oficina tècnica, és a dir, no estem oberts al públic. Tu no veuràs el meu estudi si vas passejant pel carrer. Aleshores, al final, per a mi les xarxes socials, la pàgina web, totes les mencions que sortim en revistes o en altres mitjans de comunicació, és el nostre aparador, és la nostra manera de donar-nos a conèixer. Aleshores, per a mi és molt important i és una cosa que intentem mimar molt.
De què és el que estàs més orgullosa a la teva empresa?
Doncs després de deu anys, d’haver creat una marca personal, que la gent em reconegui, que la gent demani per mi, perquè vol que el projecte li faci l’estudi d’interiorisme Laura Martínez… i també que em reconeguin. Que em reconeguin no pel carrer, sinó que tinguis aquest reconeixement dins del sector i ser una mica referent. Això, la veritat, fa que em senti molt orgullosa i sobretot de poder viure bé gràcies a allò que m’apassiona, que és l’interiorisme.
Què creus que mai, mai hi pot haver en una casa? I què és el que et posa més dels nervis?
El que més em posa dels nervis és veure coses que no són al seu lloc. Sóc una persona molt endreçada i visualment veure la casa desordenada em dóna com un toc. No puc, és a dir, al final a casa meva i a les cases que dissenyo, el més primordial és que cada cosa tingui el seu espai per veure la casa recollida. Jo sempre ho dic, jo no sóc la més neta del món, tampoc la més bruta. Però una casa recollida pot tenir un dit de pols que es veu d’una manera. I entrar en una casa, que tu entris i vegis la bossa de mà tirada, les claus per allà, cartes per allà, l’abric en una cadira, roba en una altra… ja pot estar súper neta, però visualment és el pitjor. És el que em posa més nerviosa. I què crec que mai, mai, mai hi pot haver en una casa? Mira, la Isabel em matarà perquè en té un, però crec que mai hi pot haver un sofà vermell. (Riu).
