Dimarts,16 juliol, 2024
IniciPERFILSLaura Roger: “Us esperem a tots a la Festa Cubana de Sant...

Laura Roger: “Us esperem a tots a la Festa Cubana de Sant Quirze, el 6 de juliol. Els beneficis aniran a Gaza”

Avui entrevistem la Laura Roger, responsable de projectes de l'ONG santquirzenca Ateneu del Món. Ella porta gairebé des dels inicis de l'entitat. Avui ens parla de la Festa Cubana, del 6 de juliol, i de moltes altres coses de l'entitat: com va començar, com funcionen, què necessiten, què els hi aporta ser solidaris... Si hi ha una cosa que heu de tenir clara és que no podeu faltar a la Festa Cubana 2024!

JAVI QUINTANO
11/6/2024 | 13:50:32

Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.

En primer lloc, per ordre: quan és la Festa Cubana i què hi trobarem?

La Festa Cubana és el 6 de juliol, a les 9 del vespre als exteriors de la masia de Can Feliu. A dos quarts de nou comença la venda de tiquets, que ja es poden comprar a través d’Entràpolis. Amb la venta de tiquets també es venen uns números per les rifes. Els comerciants del poble ens donen regals, però no ni un ni dos, sinó que parlem de 60 regals, eh? I aleshores venem unes tires i hi ha un sorteig, que és molt esperat, cada any. El bar també està obert a partir de dos quarts de nou.

A les nou es comença a donar el sopar, que és la fideuà que ens fa “la vostra cuina”, i un gelat. Sempre hi posem unes patates i unes olives, mentre la gent està fent la cua. També es dona la beguda, una beguda per sopar.

Des de dos quarts de nou, també comença la música. Tenim una DJ des de fa molts anys, i va començant a animar, va començant a posar música perquè la gent s’apropi a la masia, que es noti que hi ha festa a la masia, i allò també atreu molt.

A partir de dos quarts de deu, les deu, es fan els parlaments. La presidenta, l’alcaldessa, el regidor, les persones del món de la solidaritat i fan l’agraïment i s’explica l’activitat solidària amb la qual es col·labora aquell any. També, en aquell moment, es dona el premi del concurs de cartells de festa cubana, perquè ja fa 11 o 12 anys, que amb el Canya Jove, per anar fent xarxa al poble, demanem que els joves de Sant Quirze ens facin al cartell, i cada any, escollim un cartell i se’ls dona 100 euros, i estan convidats a dos sopars, un mojito, etc.

I després ja comença la música. Però abans, important, es fa el sorteig. La gent s’espera el sorteig. El sorteig dels 60 premis. I a la gent gran, sobretot del casal d’Avis, quan venen, pregunten quan és el sorteig i si no el fem encara.

Però, quin tipus de coses es sortegen?

Doncs mira, les fruiteries cada any donen unes cistelles de fruita tan guapes, impressionants. Tots, tots ens donen. I les farmàcies, que donen productes de farmàcia, de xampús… o les botigues de roba, que si un mocador, que si una camisa, que si coses així. Fem una xarxa espectacular, ja els dic, les “pedigüeñas”: van botiga per botiga amb una carteta, i ens coneix tothom… És una festa, aquell moment, hi ha nens, hi ha molta canalla. Perquè realment és una festa per a tothom. Molt familiar. Ve tothom i els petits ballen, els grans ballen…

I quan acaba tot això, anem a dos quarts d’onze, molt tard, intentant que no vagi més allà, comença ja el ball. Comença l’orquestra, que està com una hora i pico fent ball, i la mateixa dj, és professora de dansa, i també balls llatins de tot tipus: la salsa, la roda…

A quina hora acaba tot el “tinglado”?

A les dues. A dos quarts de dues, les dues. I a les dues la gent està ballant i va bé. I quan tanquem a dos quarts de dues, que tanquem llums, perquè la gent vegi que la música acabarà, tanquem llums, i la gent es queda allà. I desmuntem. I allà continua la gent.

Per què es diu Festa Cubana?

Perquè quan va començar… no la va començar l’Ateneu del Món, que neix el 97, 98. Sinò que abans, el 96 o 95, hi havia Sant Quirze Solidari, que era una ONG que hi havia aquí al poble, i ells són els que inicien la festa. I l’Ateneu del Món, que també era una ONG, que començava, col·laborava amb ells, però ells van posar “Festa Cubana”perquè fos una festa festiva. Eren èpoques d’anys de reconstrucció de Sarajevo, quan havia acabat la guerra, i es va fer molta cosa, van fer tots molta cosa. Van fer escoles, van fer moltes coses cap allà. Després, quan l’Ateneu del Món a l’any 97 ja queda constituïda com a ONG, vam començar a fer un any beneficis per a Sant Quirze Solidari, i un altre any beneficis per Ateneu del Món. I treballàvem tots. I així es va anar creixent fins que va haver un moment que Sant Quirze Solidari desapareix, i ens vam quedar Ateneu del Món. La primera festa es va fer a les piscines. Es feia a les piscines. Però clar, estic parlant del segle passat.

I aquest any, a quin projecte van destinats els beneficis de la Festa Cubana?

Nosaltres fa molts anys, a l’Ateneu del Món, fa uns 20 anys que estem treballant a Palestina amb un projecte solidari, amb els comitès de la salut que porten clíniques portàtils, clíniques fixes, centres de salut, a Cisjordània, i també a Gaza. Ara aquesta entitat amb la quan col·laborem, Israel la va considerar que era terrorista, van detenir la nostra partner allà, que és una espanyola, i ja no podem treballar-hi. Però a través d’altres entitats, de Palestina, de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Acció Solidària de la Generalitat, treballem amb el grup de PMRS, que és una ONG, que fa el mateix de Salut, i que estan treballant allà.

Cada any heu dedicat la festa a un projecte. A quins projectes ho heu dedicat?

La nostra feina sempre és feina per fora, perquè nosaltres fem cooperació, la cooperació, el desenvolupament sempre és per tercers països. Hem treballat molt a la Índia, al Salvador, treballem molt a Nepal, a Palestina… Normalment els nostres esforços anaven fora però quan ha fet falta aquí, també ho hem fet, perquè hem tingut crides d’aquí per exemple el 2013 de Creu Roja de Sabadell, que ens van dir que necessitàvem fer colònies d’estiu i que necessitàvem diners perquè van ser aquells anys de les crisis, aquí a casa nostra, 2013, 2014, van ser anys bastant durs i vam fer la festa cubana per Creu Roja de Sabadell i vam aconseguir 3.000 euros aquell any. I l’any següent, l’any 2014, va ser servei social de Sant Quirze que ens va demanar per casals de colònies d’estiu per nens. El 2016 i 15 em sembla que també van ser pels camps dels refugiats de Grècia, amb tot el tema de la guerra de Síria, dels immigrants que teníem a Grècia i hi havia una entitat aquí de Terrassa i aquí Sant Quirze amb els nois que hi treballaven, els camps, i doncs els diners van ser per ells aquell any. També un any va ser per l’Oriol Mitjà, que necessitava un euro per salvar cada nen que tenia una malaltia determinada. I també doncs vam aconseguir més de 3.000 euros i ell ens escrivia dient, “ostres, que heu salvat 3.000 nens!”. Són petites coses, perquè som petits, i considero que Sant Quirze és un poble petit, però bé, anem fent aquestes gotetes d’aigua…

Si tirem enrere, quina és la història de l’Ateneu del món?

L’Ataneu del Món, neix l’any 97, d’un grup de veïns de Sant Quirze que se’n van de viatge cultural a Cuba. I quan arriben a Cuba veuen una realitat que no s’esperaven: el somni cubà no era com semblava sinò que la gent passava ganai en aquells anys ja estaven amb moltes dificultats econòmiques. I van començar a visitar pobles i van arribar a un poble que es diu Antilla, que era de la mateixa mida i dels mateixos habitants que Sant Quirze. I van començar a fer relacions, i a ajudar-los. El primer que es fa és un projecte a la primera biblioteca, es van fer un recull de llibres, i aquí va néixer la ONG. Tot neix perquè a Sant Quirze hi havia l’Ateneu Cultural, un grup de veïns, una entitat social del poble, que feien moltes xerrades, que portaven gent, per exemple l’Arcadi Oliveres, que era un gran amic nostre. Era un grup cultural, també tenien un grup de ciclistes. I aleshores és quan diuen de fer una ONG… en aquell moment és quan comença tot el tema solidari també aquí a Catalunya, el 0,7, la lluita pel 0,7, les acampades… comença tot un moviment que al final la societat civil el va portar, i es va pujar amb aquell carro. I van crear un apèndix de l’Ateneu, que seria l’ONG Ateneu del món.

Quin paper tens tu a l’Ateneu? Des de quan hi estàs?

Jo vaig arribar a l’Ateneu l’any 2000, aproximadament, perquè tenia amics que hi eren. A mi la canalla se m’havia fet gran, i hi vaig anar-hi. I en vaig ser presidenta durant deu anys, i ara porto la comunicació i els projectes solidaris.

I a tu, i per a qui tu vulguis parlar, què li aporta tot el tema de la cooperació?

És molt gratificant… Ahir estavem parlant d’un projecte a Camerun, que fan pous d’aigua i ens deien que estan molt malament, que els fa falta aigua, i que segons vinguin les pluges, poden fer un parell de pous. I ahir ho estudiaven, i jo pensava els projectes sempre em creuen amb gent amb la qual val la pena treballar-hi. No sé si m’explico. Quan treballo amb el món de la solidaritat, o tothom que hi treballa, no hi treballa ningú per a ell, no hi ha egoismes, hi haurà els seus egos, com en tot, però no hi ha egoismes, no ho fas per tu. Jo seria incapaç d’anar a la ferreteria a demanar un regal, o a la fruiteria, però per la festa sí que ho he fet, ara sóc capaç, m’entens? O sigui, pels altres. I a més, fem unes feines que ens ho passem bé, que el grup és un grup compacte d’unes 20 o 25 persones, cadascú fa el que pot i quan pot, tot és voluntariat, ningú cobra. Aleshores, ens aporta més del que donem, i ens fa somiar que fem petites coses, gotetes d’aigua o granets de sorra, però que fem alguna cosa per altra gent. Per mi la solidaritat, una mica, és això, no?

Quins projectes, així, heu anat tenint durant l’any, o com organitzeu durant l’any?

Mira, nosaltres durant l’any presentem dos projectes a mesa, a mesa de l’Ajuntament, Mesa de Solidaritat. La Mesa de Solidaritat la composem les entitats solidàries del poble, hi ha tres entitats solidàries al poble, i després la composen l’alcaldessa, el regidor i un representant de cada partit polític. I ens reunim un cop al mes. Aquest any hi ha uns 50.000 euros per tots els projectes solidaris i de sensibilització i podem presentar un projecte o dos màxim, no se’n poden presentar més. I altres coses: ara farem aquesta festa, on traiem 3.000, 4.000, 5.000€, el que traiem. Fem un teatre, on traiem 1.000€. A la festa major, la Butifarrada, potser 1.000…

Com pot col·laborar algú de Sant Quirze? Necessiteu mans, o què necessiteu?

Sempre necessitem mans, per exemple, ara ve la festa cubana, doncs és molta feina. Fem teatre, sempre hi ha activitats, sobretot fer-ne difusió, ajudar-nos a fer difusió, perquè el que més costa en aquest poble és arribar a la gent. No ho entenc. Porto vint anys fent això, i encara ara no sé per què hi ha actes que són molt potents i actes que costen molt de portar endavant. També, clar, hi ha molts actes. És un poble que té molta, molta activitat, eh? Molts teatres, molts concerts, aleshores, clar, has d’anar competint amb el del costat.

Per altra banda, la gent es pot associar, necessitem socis, som pocs, 40 o 50. Cada any, al mes de juliol, passem un rebut de 30, 50, 100, el que cadascú vulgui donar, no hi ha una quantitat obligada… i ara pensava que ultimament dos se’ns han mort, i els hem de substituir, renovar. També ens fa més gruix a l’entitat, perquè, el primer que et demanen, ara que he presentat uns projectes per Palestina a la Generalitat, és quin és el teu gruix social. I, clar, si per comptes de 50, en fossim 100, tindríem un gruix social.

Un tema polèmic: hi ha gent que diu que ajudeu al tercer món, però nosaltres també estem fatal i podriem destinar els diners aquí… Quan la gent us tira això en cara, què dieu?

És que no hi ha motiu de discussió. Si tu no entens que la nostra situació és privilegiada respecte de pobles de l’Àfrica, de pobles en guerra, de pobles en conflicte, si això ja no ho entens, ja no cal que parlem, no? El que sí que penso és que gairebé sempre estem parlant de pobles on han tingut una expoliació d’Occident, i parlo molt de l’Àfrica, de Senegal, de Camerún, de molts llocs, no? O de l’Índia mateix, que és una potència, però en canvi tota la banda rural la tenen completament abandonada. Podem ajudar. Tenim espai i la nostra situació és privilegiada. Podem donar tranquil·lament i podem cuidar-nos de nosaltres i cuidar dels altres.

També en una entrevista que li vaig fer a l’Ousman Umar, deia que des que ha començat la cooperació internacional, a l’Àfrica són més pobres… Què és el què funciona i que és el que no funciona, en cooperació?

Per a mi, per a mi i per a nosaltres, creiem que hem d’ajudar l’entitat que treballa al país i amb el què necessita el país. O sigui, no anem nosaltres com a “blanquitos”, el rei blanco que arriba a l’Àfrica i que fa el projecte que sigui. No. Han de ser ells que ens diguin el que necessiten i aleshores col·laborar. I és que què defensa l’Ousman, perquè el seu país creixi com el país. Ell dedica molt de temps i molt d’esforç a crear educació pels nens. Ell ha creat no sé quantes escoles d’informàtica. I ell criticava persones que han arribat, han muntat una clínica, han marxat i s’ha quedat l’edifici, perquè no hi ha ni un metge. Això és el que ell critica. El que penso que no s’ha de fer.

Per acabar, què li diries a la gent que està dubtant de si anar a la festa cubana?

No poden dubtar-ho. La festa cubana és diversió, és una revetlla, però a més de ser una revetlla hi ha 500 persones… Hi haurà a qui li agradarà més o qui li agradarà menys el format, però a qui no li agradi la Fideuà que arribi un cop sopat, a prendre’s un mojito… o encara que només sigui per vindre a escoltar una mica música i… l’ambient. És molt divertit i ens ho passem tots bé. I

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies