Inici » a-ultimesnoticies » Le Perthus, 11-11-2019 a les 22 h. Temperatura 8 Cº, vent 27 Km/h. Els dirigents independentistes (Lluís Llach, altres) a casa.
Els Catalans, els d’Aragó, els Valencians, els d’Andalusia ja van estar a Le Perthus, febrer de 1939

Le Perthus, 11-11-2019 a les 22 h. Temperatura 8 Cº, vent 27 Km/h. Els dirigents independentistes (Lluís Llach, altres) a casa.

 

CARTES AL DIARI

Quan el dilluns 11-11-2019, el termòmetre a 8 , senyalava una sensació de fred de 5  i els vents del Pirineu per sort van baixar dels 44 km/h al migdia a 27 km/h, a les 22 h, vaig pensar amb tristor de com algunes persones, parlen de 1.000 -sobretot joves- es preparaven per passar la nit a El Perthus.

A un costat els CRS francesos i l’altre els Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil, potser més equipats, però també passaran la nit amb fred.

Mentrestant els dirigents independentistes creadors d’una empresa subcontractada anònima Tsunami Democràtic, des de les seves cases confortables i des dels seus ordinadors, cridaven de forma desesperada a més independentistes que anessin a la frontera, en una batalla que ja saben perduda.

Volien estar 3 dies i només han passat 1 i les conseqüències: cotxes personals, amb multes de 600 € + cost grua, 38 detinguts per la Policia Francesa a disposició judicial, fred…

Tot això per què? Per uns minuts en els “prime time” de TV, perquè Quim Torra, Puigdemont, Pere Aragonès, la senyora Elisenda Paluzie, altres tinguin protagonisme mediàtic.

Tot això, no té res a veure amb la democràcia i la lluita pacífica que com l’objector de consciència JOSE LUIS BEUNZA, amic de presó els anys 1970 i en el Batalló Disciplinari al Sàhara fins a 1972, defensava l’objecció de consciència al Servei Militar i ara defensa aquestes mobilitzacions subcontractades”? Pepe, Jo crec que no.

Ara no es defensa cap dret fonamental, l’autodeterminació, la república, la independència és una opció política partidista, però no és acceptada més que per al 42% de votants i la volen imposar a tothom.

No es poden utilitzar comparacions amb drets humans fonamentals i altres reivindicacions: esclavisme, segregació, abolició treball infantil, jornada 8 hores, drets de sufragi de les dones, moltes altres que són estranyament comparades i justificadores de l’actual lluita independentista.

Penso que aquesta subcontractació de les mobilitzacions per parts dels dirigents independentistes, és una forma d’aprofitament de l’idealisme de moltes persones i d’altres que han fet com a objectiu de la seva vida, jubilació, una forma de trobar sentit a la seva existència.

Sense la independència no poden viure? Quan les conviccions arriben a aquest grau de magnificació del projecte vital, es fa difícil el diàleg, falta el sentit reflexiu i crític de què fan i diuen els dirigents i la societat té més difícil, sinó impossible, conviure.

Ens poden recordar a algunes sectes, per exemple els Testimonis de Jehovà – en Pep Beunza i jo sabem molt per conviure amb ells en les presons i que van aportar el gruix dels objectors al servei militar, només una petita part eren catòlics com ell – i que senyalen que un dia ha d’arribar l’Harmagedon que és el final del món i només se salvaran ells, 144.000, i malgrat que han assenyalat diferents dates però passen sense produir-se, ells segueixen creient.

La independència de Catalunya, ha passat ja prou derrotes, no parlem d’ara només, parlem del final de la I Guerra Mundial, de la creació de la Societat de Nacions, de la II Guerra Mundial, de la nostra Guerra Civil, que vam intentar ser reconeguts internacionalment com a país –com molts altres pobles que tampoc ho van aconseguir- dels referèndums i proclamacions d’independència ara recent i que cap país d’Europa, ni EUA, cap, va reconèixer, però els dirigents independentistes continuen amb el seu “raca” “raca” I HO VOLEN TORNAR A FER!! 

Així no hi ha cap diàleg possible.

Enfortir l’autogovern, un millor finançament, una millor convivència territorial, això no els interessa als ara independentistes. Ho volen tot.
Els dirigents i molts del carrer, volen guerra, encara que saben que no la guanyaran i darrere d’aquest ardor guerrer subcontracten les mobilitzacions per estar còmodes i sense riscos.

Només les guerres que es guanyen permeten obtenir tots els objectius. Si no es pot guanyar la guerra, el millor és pactar però per això s’ha de ser valents i sincers.

@josecoderch

2019-11-16

2 comentaris

  1. doncs sí, ho volem tot, ja en tenim prou d’engrunes, de que ens maltractin i ens vulguin exterminar sigui en dictadura, en guerra o en pseudo-democràcia

  2. jose Coderch

    Joan: El voler tot d’una reivindicació es un posicionament correcte. Ningú proposa que els 2milions de catalans que dieun ser independentistes deixin de ser-ho.

    Encara tot es opinable , senyalar com “engrunes” les competencies actuals de la Generalitat -reconegudes com una de les més descentralitzades d’Europa, els “malstractaments” , els intents ” d’extermini ” en dictadura i en guerra – els represaliats del franquisme van ser molts (sindicalistes, mestres, politics) i el concepte pseudo-democràcia — l’actual es millorable — però no justifica ” independència o barbarie”, que proposen alguns.

    En totes les lluites, sempre es planteja si s’avança o no i en funció de la valoració es modifiquen o no les formes de lluitar. Portem més de 7 anys de “procés ” , on estem?.

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator