Slider
Inici » a-ultimesnoticies » “L’educació emocional de David Trueba”. J. A. Aguado
Slider

“L’educació emocional de David Trueba”. J. A. Aguado

J.A.AGUADO / TRIBUNA.

  • David Trueba, Ganarse la vida, ditorial Anagrama, Barcelona, ​​2020, 60 pàgines, 9 €.

David Trueba (Madrid, 1969) és un cineasta que ens retrata en les seves pel·lícules un món que interessa a l’espectador, al públic que va al cinema. Però quan era adolescent les coses no es veien com les veu el seu productor ara. Precisament d’això tracta Ganarse la vida una reflexió sobre la infància, una autobiografia novel·lada curta i intensa, on trobem els orígens d’un dels cineastes que marquen la cartellera amb pel·lícules com Vivir es fàcil con los ojos cerrados (6 Premis Goya).

Abans d’arribar als premis i la fama, es va donar a conèixer com a guionista, després d’haver passat per la carrera de periodisme. Els seus primers passos sòlids els va donar amb la pel·lícula Los peores años de nuestra vida amb el triangle entre Gabino Diego, Jorge Sanz i Ariadna Gil. La carrera com a guionista li dóna per guanyar-se la vida folgadament. Debuta com a director amb La buena vida (1996) però la seva consagració com a director serà amb Soldados de Salamina l’adaptació a el cinema de la novel·la de Javier Cercas. Els guions l’han portat a la novel·la i és un dels novel·listes de culte de l’editorial barcelonina Anagrama amb cinc títols al seu catàleg.

El personatge de la seva última novel·la, un urbanita que torna al camp, un músic torna al seu poble per escampar les cendres del seu pare, encarna el desigs del novel·lista de trobar punts de connexió amb la seva família. David Trueba a Ganarse la vida torna a la seva infància en aquesta autobiografia en la qual ens revela secrets sobre la seva mare, el seu pare i els seus germans. El seu germà gran li treia 18 anys, Fernando és el tercer dels vuit germans i li treu 15 anys. David Trueba és l’últim, el vuitè, el petit de la família: “En el pasillo de mi casa, en un día normal, nos cruzábamos cuatro generaciones de españoles. Desde mi padre, nacido en 1916, hasta el hijo más pequeño, nacido a finales de 1969”.

El llibre és un petit homenatge a la seva mare que va deixar el seu Santander natal quan van assassinar el seu pare a la guerra. Quan va complir els vint-i-tres, la seva mare ja criava tres fills i s’ocupava d’una petita casa d’hostes. Una dona que treballava dins de casa i fora. Eren uns temps de blanc i negre de Noticiari, Documentals cinematogràfics NO-DO: “Cuando yo nací la familia respiraba cierto desahogo. Mi hermano mayor estudiaba Medicina y había logrado con su precocidad y su inteligencia educar a mis padres”.

Després va venir la transició, la literatura, el cinema, l’escriptura. En aquesta petita autobiografia també hi ha un lloc per al pare que era una mena de venedor ambulant de porta a porta. Els secrets d’una família es descobreixen davant els ulls curiosos del lector, que coneix altres facetes de guionista, columnista, director de cinema i novel·lista. Ens descobreix que es va aficionar a la lectura en perdre la fe religiosa i al mateix temps va aprendre a mentir. El final de l’autobiografia està dedicada a una de les passions de la seva vida: el cinema. En resum, que tenim entre les mans l’educació sentimental de David Trueba en què ens descobreix el seu món interior entre la veritat i la ficció, entre la mentirà i la imaginació d´un temps que va ésser, perquè sempre que ens expliquem la vida solem fer trampes al solitari i mirar el passat amb les ulleres de la malenconia.

J.A. Aguado

2021-01-07

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator