Inici » a-ultimesnoticies » L’ENTREVISTA/ Elisabeth Oliveras, alcaldessa de Sant Quirze del Vallès

L’ENTREVISTA/ Elisabeth Oliveras, alcaldessa de Sant Quirze del Vallès

Dijous 21 de juliol, 1 de la tarda, Ajuntament de Sant Quirze. L’alcaldessa em rep en una sala molt lluminosa, “recentment” lluminosa, en concret: és una sala que fins fa uns dies era fosca, i quedava rera uns llistons de fusta que s’acaben de retirar de la façana. És la sala que dona al balcó ample que acaba de recuperar la façana. I en aquella sala, amb tanta llum, es veu millor una foto centenària que penja a la paret: els balcons de l’Ajuntament de Sant Quirze i la gent a la plaça. Som al mateix lloc, i amb els mateixos balcons. En prenc una foto amb l’alcaldessa. 

Queda menys d’un any per les eleccions, i durant gairebé una hora li pregunto per tot el què se m’acudeix i també per allò que els lectors m’han “xivat” a les xarxes: el vandalisme, la natalitat, la neteja, les discoteques, les fires… hi surten molts temes i segur que d’altres es queden al tinter. L’entrevista queda enregistrada en vídeo (es pot veure al final de l’entrevista escrita), i com es notarà, l’àudio no és el millor del món, i a l’Ajuntament estàn d’obres.

Prou de preàmbuls. Comencem. 

Com va passar vostè del món de l’educació al de la política?

Jo tinc i treballo en una escola bressol i probablement no he estat una persona mai de dedicar-me a veure què no m’agrada i fer-ne la crítica i prou. Sempre que veus el que no funciona, et preguntes què hi puc fer jo… i va coincidir en una època que erem un grup, que tots erem indepes, que s’acabava de formar Esquerra al poble i vam entrar a les llistes d’Esquerra, tots d’una edat semblant. I vaig començar a anar a la llista al 1995 donava suport a l’Assemblea i anava fent…

Després, jo vitalment vaig passar una època una mica complicada a casa, per diferents circumstàncies i potser me’n vaig cuidar menys o vaig estar menys hores atenta… perquè normalment acostumes a deixar sol qui ho fa…Al cap d’un temps vam tornar a recuperar l’assemblea, tornar-nos a trobar… i d’aquí va anar naixent. Vas aprenent, t’hi vas posant… Nosaltres som assemblearis: et proposen, no et proposes, ho entomes amb una responsabilitat terrible, amb la por de no reeditar la representació i a poc a poc vas fent camí. No és res buscat, no ha estat una voluntat de “jo vull anar allà”… No. Sempre ha estat una inquietud compartida amb molta gent i ha anat fent-se el camí sol. Des del 95 fins aquí,  imagina’t (riu).

I amb quines coses que es feien a Sant Quirze l’any 95 no estava d’acord perquè es decidís a donar el pas?

En aquell moment estaven preparant el pla general, perquè fins aquell moment no n’hi havia (el que teníem era el de Sabadell i comarca) i es va dissenyar aquest urbanisme tan expansiu, absolutament insostenible, programant per sobre de molta zona verda… Nosaltres no és que tinguéssim un fonamentalisme mediambiental sino una consciència que s’estava destrossant el patrimoni i el futur del nostre entorn. La Serra de Galliners és un bé preuadíssim: és un corredor de Collserola a Serra de l’Obac, és la nostra reserva natural i se l’ha constrenyit moltíssim. I aquesta va ser una de les parts que ens va preocupar molt. 

El món de l’educació, perquè tu estàs treballant en un àmbit, i el coneixes i veus que sí que  s’ajuda a les escoles però s’és una mica passiu amb les demandes al Departament d’Ensenyament, de sempre…Coses d’aquestes, que et preocupen… Vols més participació, no n’hi ha. Portàvem idees com el Banc del Temps i no…estem parlant de fa molts anys. Coses d’aquestes que et generen inquetud. Des de l’àmbit independentista, que hi hagués representació, va entrar en Josep Coll, que era cap de llista i va reeditar la regidoria  i el 2003 ja em vaig presentar jo i vam passar a ser tres… però sempre des d’aquesta visió, des del procés de poble, només de poble, hem estat a Esquerra durant molts anys, després vam fer Junts per Sant Quirze, però des de la visió d’esquerra, no d’Esquerra Republicana sino d’esquerra, aquesta visió del socialisme ben portat, d’intentar que l’equitat existeixi i que els serveis funcionin… i en aquell moment era més de gestió urbanística…ens faltava un model de poble, és a dir: els carrers dissenyats d’una manera o d’una altra, els serveis que hi ha, on són, què passa en aquestes cases, qui hi va a viure… Aquest anàlisi que no es feia o que no… de fet vam ser l’únic grup que va votar en contra del planejament que encara és vigent, i que ara en fem la revisió. Aquesta és una de les coses que més ens va moure a participar-hi.

De quines coses està més orgullosa de les coses que ha fet com a alcaldessa?

Primer, del fet d’haver obert l’administració a la població: no hi havia reglament orgànic municipal, no hi havia meses de participació de cap mena (només la mesa de cooperació, que era un òrgan de participació amb les entitats de cooperació i el Consell Escolar a l’ús, perquè és obligatori i ja està). No hi havia cap altre àmbit on tu poguessis compartir, parlar, debatre amb els veïns i veïnes.Va desapareixer “L’informe”, aquesta revista que s’edita durant uns anys… dos anys o tres va estar desapareguda i per tant ni podies explicar ni et podíes informar si no anaves a la web de la ràdio (a la web de l’Ajuntament es publicava el que es publicava…). Bé, una visió molt dels tres partits que estaven en aquell moment governant. El 2015 vam començar a redactar el ROM, el Reglament Orgànic Municipal i és una progressió. 

S’havia endeutat la COMU, l’empresa de construcció d’habitatge públic, fins el punt que la van descapitalitzar: en van treure diners en efectiu en moviments dels beneficis… que en aquell moment no estava declara mitjà propi…. Va quedar endeutada i debia 1.800.000 a l’Ajuntament, i això impedia construir i a més tenia la vida limitada. Quan vam entrar el 2015, la part econòmica de l’Ajuntament ens va dir “la COMU té sis mesos segurs i a partir d’aquí ja veurem si pot continuar”. Juntament amb Iniciativa, que en aquest cas en el pacte estàvem amb Iniciativa, vam entrar allà, vam esforçar-nos perquè aquesta COMU pugués aixecar el cap: vam canviar la gerència, buscant un perfil, i buscant una solució a aquest deute que l’Ajuntament havia posat a la COMU. Què ha passat? Que no hem pogut fer habitatge, evidentment, perquè mentre estàs endeutat no pots… En aquest mandat ja hem aconseguit desfer la operació, perquè va costar moltíssim que fos un mitjà propi, canviar els estatuts…

Hi ha 14 meses de participació obertes, hem constituït el Consell de Poble. Al setembre començarà el Consell d’Infants i d’Adolescents… Per tant hi ha uns espais que la gent ja s’ha habituat a que pot parlar, que hi pot anar, qui participa… hem fet consultes obertes amb  canvi de noms o preguntes obertes, vam crear el despatx obert, què és una cosa que funciona superbé, que la gent el darrer divendres de mes agafa lliurement l’hora que li va bé, si és online o presencial… i que vénen a explicar-te qualsevol cosa… Per tant, si alguna cosa hem millorat és com ens relacionem entre totes.

Les altres realitats són… tu quan penses un programa electoral, tens el mateix poble per fer-ho per tant les necessitats son les mateixes. És com ho faràs, la diferència entre els uns i els altres: si ho faràs amb més o menys participació… Ara la gent, i sobretot la gent que ja hi era, té com un atac d’amnèsia i no recorda com administrava abans el mateix poble… De vegades ens hem de fer memòria als plens… Per tant jo penso que si d’alguna cosa podem estar contentes és d’aquest esforç de tots (de la part tècnica i de tothom) de transformar-nos en una màquina molt més amable, molt més agradable, més propera… i encara és millorable, sempre és millorable… contents d’haver obert la casa i que la gent se senti a casa seva. És com posar el cartell que això és la casa de la vila, doncs això: que és casa teva.

De quines coses que ha fet se’n penedeix o ara faria diferent?

No et sé dir alguna cosa… Probablement no haver escoltat la Diputació en la reforma de la zona esportiva, que ens va fer fer primer un projecte, o un sondeig…i haver començat llavors, perquè ara ja ho tindríem acabat, però clar et refies d’una administració supramunicipal… Potser de haver-nos cregut de vegades a la Generalitat i t’acaba posant en un fangar, perquè no et resol, i econòmicament et deixa penjat… Jo penso que sempre són més actituds que decisions… Segur que hi ha coses que es podrien haver fet millor, n’estic convençudíssima. 

Quina relació te l’Ajuntament amb altres municipis i altres administracions?

Aquí al Vallès el Consell Comarcal està governat pel PSC i per Junts x Catalunya, i per tant hi ha uns equilibris: està constituït per alcaldes i alcaldesses i per ser consellers i conselleres de diferents partits i uns estan el govern i els altres no. I per tant, els fluxes, les reunions, les relacions -que no personals, sinò les relacions administratives…Una cosa és si hem d’arreglar un tema de terme, o qüestions tècniques, que es resolen perfectament… però quan busques en algun moment algú que tingui un relat polític semblant al teu, doncs jo me n’haig d’anar a Ripollet, que amb l’alcalde, de la COP, tenim la mateixa visió… anem a buscar persones que militem no en un partit sinó en un àmbit de l’arc polític: que no estem a la dreta i que a més som indepes. Per gestionar un poble no et cal ser indepe, això no hi té res a veure, però per gestionar-lo d’una manera política sí que té a veure en quin cantó tu et posiciones. Tu ets de dretes o ets d’esquerres i tens tendència fer accions polítiques que tenen a veure amb com t’ho sents…

Nosaltres amb Sabadell em sembla que demà tenim una reunió. Tècnicament o políticament amb el mercadet o amb tot allò que tenim en comú ens reunim perquè ens hem de reunir… Què ens passa? Que pensem de manera diferent, i per tant ni jo convencerè l’alcaldessa de Sabadell, perquè no és la meva feina, si un cas li diran els veïns de Sabadell… i a mi m’ho diran els meus veïns…

Si no tenim ideologia, podríem tenir gestors. No caldria la representació política. Al final tu ets el representant d’una idea, que has compartit amb els veïns, que has fet créixer amb els veïns, en el nostre cas, que la portes cap a dins de l’Ajuntament i que et crea un programa a seguir. I ets el seu representant, i rendeixes comptes a ells, no et rendeixes comptes a tu. A qui li has de rendir és a les persones que t’han dit fes això: ho estic aconseguint, no ho estic aconseguint, és fàcil, és impossible, hi ha informes negatius… 

Si no hi ha ideologia… què hi fem la gent que fem aquesta representació? Nosaltres no estàvem d’acord amb aquest plantejament urbanístic…Només teníem un regidor en aquell moment, i per tant ens el vam haver de menjar… Ara moltes de les queixes que tenim tenen a veure amb allò que dèiem en aquell moment. I no perquè fossim uns savis, sinó perquè ens vam informar: què suposava un poble amb 150 quilòmetres de carrers, amb una densitat tan baixa, amb 140 quilòmetres de clavegueres i de canonades d’aigua, amb un enllumenat públic, que tots aquests carrers s’han d’enllumenar… i allà hi viuen una desena part (o no arribem) de les persones que viuen a Sabadell al mateix troç, o a Terrassa o a Sant Cugat (bé, Sant Cugat encara té urbanitzacions). Què passa quan tu una zona esportiva no l’arregles ni hi inverteixes de manera pensada (no anar a reparar alguna cosa sinó de manera estratègica) durant N anys? Doncs que quan l’agafes no saps per on agafar-ho… Tot això té a veure amb la part, realment del teu pensament… Perquè si no, ja et dic, en comptes d’haver-hi 17 regidors en aquest mandat (21 en el mandat vinent), hi hauria d’haver dos persones, tres. Que es portés la gerència, la gestió i ja està. I qui decidiria si hi hauria d’haver més o menys ajudes? Doncs ho decidiria l’equilibri econòmic. Si hi ha diners i li sembla bé al gestor, n’hi hauràn i si el gestor considera que li agrada més que els carrers han d’estar més asfaltats, doncs estaran asfaltats. I aquí és on hi ha la ideologia, de saber que hi ha gent que té menys i perquè hi hagi justícia social, qui té menys ha de rebre més ajuts, l’hem de poder acompanyar més, i qui té més, té més obligacions envers la comunitat

Els hi atribueixen falta de participació ciutadana i presses en els seus projectes. 

Els projectes tenen la representació de la FAV, la Federació de Veïns i ells comuniquen amb totes les associacions de veïns…L’altra cosa és que els vulguin reconèixer com a representants veinals. Això és una altra història. A nivell de presses, hi ha un calendari i s’ha de complir… si tu vas una reunió i avui no hi soc, i demà no em presento… (si heu vist els plens, no he dit mai quanta gent hi ha anat a les reunions, i no ho he tret com a bandera… perquè potser ens posaríem tots vermells…). Perquè no sempre tothom ha estat… A vegades no podem fer les coses, perquè ens passen coses a la nostra vida però no sempre no podem fer coses…hi ha una representant d’un grup municipal que només és una i ve a gairebé totes les reunions…Si tu no vens a les reunions, o no assisteixes a totes, o t’incorpores a mitjes, o ho fas online, amb la pantalla tancada, que no et veiem la cara, que no sabem si estàs o no… és que ara no et sento, és que ara no sé què, és que ara haig de marxar… a vegades et perds el fil del que està passant. I això no dic que passi sempre però pot passar… per tant… però com que això és un joc de nens, d’infants, perquè tots sabem: els regidors i regidores tenim l’obligació de la custòdia de la informació, tots tenim la mateixa acta, arribem a les mateixes obligacions. Uns acabem conformant govern i altres no… Jo he estat més anys a l’oposició que al govern, per tant sé fer oposició i estic aprenent a fer govern, però oposició en sé fer, i sé el que he treballat estant a l’oposició, per tant no ho sé… Tot és subjectiu…

Els preocupa la manca de natalitat? Un ajuntament hi pot fer alguna cosa?

Això és un fet conjuntural. És un fet que a nivell global està baixant la natalitat en picat. L’altre dia va sortir que a les comarques havien perdut més infants… ha baixat la immigració que era qui més natalitat estava mantenint…molta gent ha tornat al seu país, o ja ha passat l’edat de tenir fills, per tant no està mantenint el ritme de tenir dos, tres fills… i després hi ha una realitat econòmica: estem en un moment que viure al Vallès, en general, és molt car, viure a Sant Quirze és molt car, les feines la gent les obté més tard, i per tant postposa molt la seguretat o l’equilibri…postposa molt la paternitat o la maternitat a un moment que ja és més gran i per tant costa més tenir molts més fills, i molts cops la gent acaba havent de passar per un procés de tractament, perquè ja no és tan espontani potser com abans, perquè es fa més tard, i per tant la fertilitat baixa… és una suma de factors.

Sant Quirze va créixer als anys 80 i creixia exponencialment: entre els 80 i els 90, 700 o 800 habitants per any. Això no s’ho empaitava ningú: no hi havia prous serveis, no hi havia prous escoles… 

Què pots fer com a Ajuntament? Doncs que hi hagi més habitatge de lloguer, que l’habitatge sigui un pèl més petit i menys car… La modificació que es porta al POUM es diu que els habittges no cal que facin obligatòriament 120 metres quadrats… amb 70 o 80 n’hi caben més… Nosaltres [podem] deixar de vendre habitatges de la COMU i fer-los tots només de lloguer, que és cap a on estem anant… Però en aquell moment existia la cultura de “que comprin”… Clar, això fa que hi visqui una generació de joves de Sant Quirze, però no dues… Compren i se’l queden…després acaben especulant amb un bé que han obtingut per un preu molt baix, perquè eren preus protegits. A finals del 2004 en un d’aquests accidents polítics, de quan hi ha trencament de pactes, la gent d’Esquerra, els tres regidors d’Esquerra, van entrar al govern amb Convergència, durant 2 anys, i jo vaig tenir l’alcaldia l’últim. Amb en Josep Coll, que és qui portava la regidoria d’habitatge, vam començar a impulsar els habitants de lloguer i van quedar fets els projectes, que després es van desenvolupar, de Les Fonts, de Can Tuset i de Mas Duran, en els que ja es ven una part de la promoció, però la resta queda de lloguer, per no endeutar-se tant. Després durant 8 anys no es va fer cap tipus d’habitatge ni cap promoció i quan vam arribar nosaltres es va desfer la COMU i ara l’hem reconstruïda i ara, la promoció que farem, serà tota de lloguer. Així fidelitzes, perquè durant uns anys hi haurà una generació que els donarà temps per viure, no sé si per estalviar gaire, però per poder quedar-se a Sant Quirze, que durant molts anys aquests joves han estat expulsats. Hem reclamat que se’ns declarés l’habitatge tens, perquè estem envoltats, després el Constitucional va tombar la norma d’habitatge i ara no hi habitatge tens per ningú. Però aquest sostre en el preu especulador de lloguer, fa que la gent jove es pugui quedar.

Per tant, quina és la proposta del seu govern per l’habitatge social o per gent jove?

Estem fent una promoció: ara anirem a concurs d’idees i van 50 pisos i escaig. Hi ha una part que és tot habitatge compartit, per joves perquè facin la primera sortida de casa i no l’hagin de postposar fins els 35, sino que ho puguin fer abans, i també per crear la cultura que als habitatges es poden tenir zones comuns que abarateixen el cost, que a més, si ets jove t’ajuden a socialitzar, tenen la mateixa companyia de telèfon tots, la mateixa bugaderia per tothom… per tant, una mica, racionalitzar les despeses i espais interiors i consums energètics que són molt elevats. I per l’altra banda hi va habitatge de lloguer més habitual, més tradicional, si vols. Aquesta és la promoció. I mentrestant hem anat comprant pisos de tempteig i retracte: quan hi ha una execució hipotecària el banc està obligat a oferir a la Generalitat  i a l’administració local l’habitatge. Què passa? Que aquí a Sant Quirze les execucions d’habitatges són d’habitatges molt grans i llavors costa molt d’encaixar-los en un projecte de benestar social perquè tu compres un habitatge de 200 metres quadrats o de 180 metres quadrats i la família que va allà se li fa impossible mantenir el llum, mantenir la calefacció perquè és molt car… Què fem? Doncs comprem els que són més petits, que estan al nucli, i n’hem comprat tres, ja. Sembla que és poc, però bé, de tota l’oferta que hem tingut, son els que hem pogut comprar. I allà és possible que hi visquin persones amb lloguer social… La idea és anar creixent en aquest procés. 

Hem fet la borsa de mediació perquè si algú té un habitatge a disposició i el vol posar a disposició de l’administració, els hi buscarem el lloguer, tindrà la garantia que cobrarà sempre… Què passa? No hi ha manera que puguis enganxar els grans tenidors d’habitatge, perquè l’Estat no hi ha manera que prengui la decisió… Aquí hi ha pisos que són de la sareb, o d’un d’aquests fons voltor tan meravellosos que han nascut després que se’ls compri i se’ls pagui, que vol dir que son de tots nosaltres i que estan especulant-hi. Aquí els bancs fan molt poc habitage social, molt poc. Quan es veuen obligats, però poc. Hem de crear habitatge, però sobretot amb la cultura del lloguer.

En quin estat es troba el pla urbanístic de Sant Quirze?

Aquí al poble ara tenim el pla general vigent. Primer no existia, i per tant les normes que teniem era el pla de general de Sabadell i comarca. Aquest pla general estava esgotat i per tant el mandat passat es va fer una licitació i un equip redactor ha fet la revisió del Pla General.  Què s’ha fet, en aquesta revisió? Defectes que tenia, que a aquest li passarà el mateix, perquè quan tu fas una norma general sempre hi pot haver algun punt que no acabi ajustat, una parcel·la, etc. Defectes que havia de forma ja es van incorporar, i així la gent no s’ha de pagar la modificació, ja entra aquí. S’ha posat en valor l’entorn natural del municipi: ara s’està fent el projecte del Parc dels Torrents, què és tots els torrents que travessen el poble i que el posen en valor, que la gent no era conscient que hi havia una riera de la Batzuca naturalitzada davant i que baixa l’aigua cristal·lina, o que tenia el troç de dalt, que hi ha dos torrents que el travessen. Hi ha unes fotos preciosses al pla general on es veu tot el municipi i els eixos verds que donen el valor afegit de viure-hi, de sortir de casa i caminar…  S’ha protegit aquest entorn. S’ha desprogramat el no urbanitzable: una zona que és verda però que podria tornar a estar programada en un altre moment i ara l’hem desprogramat i l’hem deixat directament en verd, perquè la tradició d’aquest espai és el verd, perquè és corredor, perquè és el pas de fauna… i per tant ja no es podrà programar de nou. I s’ha fet, sobretot aquesta modificació perquè hi hagi molt més habitable habitatge HPO, més habitatge públic o de protecció, perquè de cada promoció, que la llei et marca que hi ha d’haver un 15, nosaltres hi hem posat un 45% d’habitatge. Per tant, apareixerà molt més habitage amb un sostre [de despesa], que això no estava regulat. 

I s’ha posat una cosa que és molt novedosa, que és la doble clau, què és que, en zones on tu podries fer habitatge unifamiliar, si cooperativament amb altres persones et poses d’acord a fer una habitage cooperatiu, es pot transformar en pisos: per tant. amb una densitat més alta i per tant abaratim el cost de l’accés a l’habitatge, sempre amb normes de sostenibilitat. A més, això ha regulat el que aquí al poble es diu planta baixa + 1 + sotacoberta, què és una cosa molt estranya… 

I hi ha hagut 59 al·legacions, això i una pandèmia…Els plans generals els aproves inicialment, van a la Comissió d’Urbanisme, retornen i després hi comencen a haver-hi tots els informes sectorials que pertoquen. Clar, durant la pandèmia, durant nou o deu mesos la Generalitat no he fet ni un informe… i per tant, allò que hauria d’haver passat ara fa un any, passarà probablement aquest hivern. Ara es resoldran aquestes al·legacions, que ja estan resoltes tècnicament per part de l’equip redactor i les ha d’agafar la part tècnica de l’Ajuntament, la part jurídica, conformar l’expedient, fer-nos el retorn, ja se’ns ha explicat als grups municipals, però cal recordar-nos-ho perquè si hi ha coses que no toques cada dia se te’n poden anar, i falta aprovar-lo en el ple. I després la comissió d’urbanisme l’aprova definitivament. 

Ha crescut, el vandalisme? És un tema que els preocupa, a l’Ajuntament?

Vivim en una societat que va entrar un 13 de març a casa i que va sortir a finals de juny de casa, i la conseqüència d’això, de la no gestió emocional, del no acompanyament, dels joves online que ningú sabia si es connectaven o no, perquè alguns no obrien la pantalla, altres que sí… les situacions que cadascú ha patit, que segur que són moltes: petits empresaris, empresaris grans, cadascú ha patit el seu… les pitjors, que són les morts, les defuncions, i la sensació de por de perdre seguretat que ha tingut tothom en general… Si a això li afegim que vivim en una societat on els valors cada cop son com menys importants -sembla que siguis un carca quan parles d’això- i on l’educació s’ha anat traslladant a no se sap qui, perquè a casa de vegades no s’educa, de vegades s’educa només a l’escola, l’escola sempre diu que no és l’única que ha d’educar, i és cert, que les escoles comparteixen l’educació amb les famílies… Doncs ens hem trobat amb una crisi social absoluta

Durant la pandèmia, mentre estàvem tancats, vam estar escrivint l’orendança municipal de civisme, que ja s’aplica. Es va treballar, es van fer tallers participatius online (això ja és…la complexitat amb les meses, la gent…), vam estar fent enquestes, vam recollir-ho tot i ho vam ordenar en una ordenança completíssima. Es fa més educació, i s’ha triplicat el nombre de persones que es dediquen a Joventut. Hi ha medi obert que treballen caps de setmana, què treballa vespres, i s’han fet programes especials per acompanyar les famílies en aquesta nova situació dels adolescents, perquè no se sentin tan en fals, tant amb aquesta sensació de “no sé ben bé què haig de fer”. 

Clar, l’aposta per l’educació és lenta. La gent no se l’educa d’avui per demà. i a més, hi ha resistència. I no tothom educa igual. No tota la comunitat pensa de la mateixa manera. No a tothom tirar una cigarreta a terra l’altera. No a tothom deixar una caca de gos l’altera, perquè algú les hi deixa… No tots els veïns fan bon veïnatge. La policia es passa hores anant a trucar la porta perquè el veí s’ha queixat que hi ha soroll però ningú ha trucat a la porta, perquè no vol tenir enuigs… Per tant, sí, és clar que preocupa. I s’han posat molts mitjans. 

Ara queda, i d’això n’hem parlat molts cops, queda una part de personetes joves que estan molt perdudes i que les hem d’anar acompanyant i que malauradament fan grans disbarats. Ens en queden dos o tres que de tant en tant encara encenen contenidors… Són menors, i la Fiscalia de Menors és molt rigorosa en com se segueixen aquests casos… hi ha un treball policial important amb Mossos… Hi ha hagut uns quants que els hi ha donat per fer pintades per tot arreu… ara sembla que els hem calmat una mica…Però clar, tu et preguntes… jo sóc mare de dos nois (ara ja són adults) però penses… quan els meus fills tenien 13 o 14 anys i un dia a les 3 no eren a casa jo dormia tranquil·la? És que no m’havia passat mai: estaven amb mi i si no és que estaven dormint a casa d’algú i jo sabia que estaven en aquella casa dormint… Són sempre gent d’aquí la que fa això, la majoria, el 99%. Una mica, socialitzem els problemes que abans passàvem a casa, i ho compartim socialment. 

Hi ha suficient neteja i manteniment, a Sant Quirze? L’Ajuntament ho veu com un problema?

Hi ha dos factors: per una banda aquest contracte [de neteja] té gairebé l’esgotament de la concessió: li queda un any i escaig. Aquí s’havien fet diferents contractes, amb uns llindars determinats, perquè si ho puges, costa més, i és clar quan fas una cosa que la contractes per als propers 10 o 12 anys, vol dir que durant 10 o 12 anys tindràs allò… Es va fer un contracte d’enllumenat public, el 2014, que es va signar el 2015, jo el vaig signar el 15 quan nosaltres vam entrar, perquè s’estava fent el canvi, en el qual, per no endeutar-se l’Ajuntament comprant les llumineres noves, ho feia l’empresa que va guanyar el concurs. I nosaltres cada any li paguem 272.000€ d’uns llums que ara ja s’haurien de canviar, i encara els estem pagant. I qui va votar aquest contracte de tant en tant al Ple em demana que quan pensem canviar els llums… i és clar, és quan jo dic… de debò em preguntes això? Perquè jo hi vaig votar contra d’aquest contracte, i els vaig dir que per què no usàvem LEDs per comptes de gas, que la tecnologia ja hi era…Ho va dir el meu company Albert Ferreras, que era el regidor que es va estar preocupant de parlar amb Sabadell i amb altres ajuntaments sobre quins models hi havia. 

El contracte de les escombraries és exactament el mateix: si tu poses un sostre determinat de cost, tens el servei que tens. Què passa? Que abans plovia molt, i per tant els arbres no desprenien fulles, no hi havia tanta contaminació, no hi havia tants animals ni tantes plagues associats als arbres i per tant no hi havia tanta melassa a terra… i probablement la gent era una mica més neta. També hi havia molta gent que cada dia s’escombraven el seu carrer o que els regava… perquè això, si tanques els ulls i penses en la teva infància o en la teva adolescència, recordes les àvies, les senyores de les botigues (perquè sempre eren senyores les que ho feien, és la qüestió del món de la dona) que netejaven… i ara tots aquests factors han desaparegut. I amb això no vull dir que el veí s’hagi de netejar el carrer, però si jo tinc el portal ple de fulles, agafo l’escombra i la pala i ho recullo. No m’espero que passi l’Ajuntament, a recollir.

Creu que la gent de Sant Quirze es queixa massa, dels problemes?

Jo crec que la gent és molt responsable a Sant Quirze, molt. S’estima molt el seu poble i quan veu coses que no estan bé, ho manifesten. Altra cosa és el què pugui passar a les xarxes. Això no ho sé. Però la gent que es dirigeix ​​a l’administració ho fa de manera responsable i ajudant: “estic en aquest entorn i he vist això i això”. Perquè és el millor vigilant del seu carrer, aquesta persona coneix allò. Ho veu cada dia. I potser l’administració no hi passa cada dia, per allà, amb els ulls que ho veu ell. Potser passa el cotxe patrulla que veu alguna cosa, o el vigilant de la via pública, però no és aquesta delicadesa de tots nosaltres quan mirem a casa nostra. Crec que és molt responsable i qui es dirigeix ​​a l’Administració ho fa amb voluntat constructiva, encara que sigui per denunciar alguna cosa.  Jo entenc que quan algú diu “això no m’està bé” ho diu perquè sap què està dient.

Què passa amb les discoteques a Sant Quirze? Son un problema?

El Waka està dins de la Zona Hermètica de Sabadell. És a Sant Quirze, però és una part d’aquella zona. I Sabadell ja fa 10 anys que va decidir pacificar aquella zona, dient que treia els usos recreatius a aquell espai. Sant Quirze no va fer res. Absolutament res. 

Arribem al mandat passat i és quan ja sabadell a mig mandat comença a tancar discoteques, i nosaltres fem suspensió de llicències, perquè nosaltres veiem que si no se’ns omplirien…si no poden estar a la vorera dreta del carrer doncs ens posem a l’esquerra. Suspenem llicències i fem una modificació d’usos puntual d’aquella zona, de Can Canals per treure-li l’ús recreatiu. Per què? perquè el Waka és una discoteca de 3.900 persones.  És inhumà. Allò ho has de veure per entendre-ho. I llavors entrem amb la societat. Si la nostra societat estigués sana, equilibrada i bé, segurament no passarien aquestes coses tan greus, però des dels horaris infantils en què la gent va a buscar els seus fills i els recull beguts i no es qüestiona perquè els seus fills estan beguts quan surten d’una discoteca on no poden beure alcohol perquè no són majors d’edat, de la mateixa manera que ens ha passat després de la pandèmia amb comes etílics al carrer, amb nanos de 13, 14,15 anys i que et diuen “bé, és que clar…” Jo dic, escolta, té 15 anys, no pot beure alcohol. Allà passa el mateix… 

Clar que tenen dret a passar-s’ho bé. Els joves tenen tot el dret a ocupar l’espai públic i a fer-ne un bon ús i anar a passar-s’ho bé com tothom, però un lloc de 3.900 persones és segur per tots aquests joves i especialment per totes aquestes joves? Està clar que no.

Què ha passat? Que nosaltres vam fer la modificació. I la vam fer de manera que en el Pla General es recull que ja només es poden fer sales d’una mida determinada, per tant sí que n’hi poden haver, però petites; no poden estar continuades en el mateix carrer, perquè no es creïn carrers de zones [de discoteques] i han d’estar uns metres determinats separats dels habitatges i entre elles, de manera que així no hi ha concentracions o no hi poden haver zones de botellot… 

Anant al Blau. El Blau va comprar una llicència, entenc, o va fer el traspàs d’una llicència que hi havia de cafè teatre i ells van anunciar que obrien una discoteca, i van presentar la documentació que obrien una discoteca, i se’ls va dir que no. I després ens van dir “ai, no, que ens hem confós, que obrirem un cafè teatre” i això va indignar tothom, perquè ningú és tonto, i a ningú li agrada que li prenguin el pel. Clar, el procés que trigues a poder demostrar, sense fer assatjament al dret de l’empresa, perquè tothom té dret a establir-se i a treballar, recollir les proves, que mossos hi assisteixi, faci les comprovacions que ha de fer, això requereix un temps… i aquest temps esgota els veïns. Clar, jo ho entenc, perquè el soroll molesta, etc. Són dos temes molt diferents. 

Les inspeccions que l’Ajuntament li fa al Waka són correctes i nosaltres no en tenim la potestat… és a dir, la gestió dels grans espectacles, els ajuntaments la poden demanar, però és directa de la Generallitat. Per delegació la pots demanar. Aquest Ajuntament no l’ha demanada mai perquè som un Ajuntament molt petit. Acabem de fer 20.000 habitants. Ara tindrem 39 policies… és molt difícil poder gestionar això. Per tant és responsabilitat única i exclusiva, en aquest cas, d’Espectacles. Què trigaran ells? Doncs això és la pregunta… Jo crec que més clar no ho vaig poder dir… Que mentrestant intentarem buscar escletxes? Sí.  evidentment, però necessitem que ens acompanyin, perquè l’administració tutelant, en aquest àmbit són ells. Nosaltres tenim la de la llicència d’activitats. Vas allà, hi ha els banys, els extintors, els llums d’emergència… hi ha tot allò que es requereix, i està cumplimentat i per tant, per aquí no els pots agafar. No deuen diners, com devia el Lemon a l’Ajuntament de Sant Cugat, que és una altra manera de poder tancar… però aquí no. Es tancarà d’aquí 3 anys, perquè el 2021 es va aprovar definitivament per la Generalitat la modificació d’usos, després de la pandèmia, que va quedar empantanegat allà al mig, i té 5 anys per tancar. Per tant, l’abril de 2026 ha de tancar sí o sí, perquè ja no podrà ser-hi. Mentrestant, el que pugui passar és una feina de les dues administracions, però especialment de la tutelant.

Què ha passat amb l’assumpte dels firaires per la festa major?

La veritat és que és una mica un despropòsit, tot plegat. Jo no coneixia… en 7 anys que fa que estic a l’alcaldia, cada any hi ha hagut fira menys els dos anys que ens ho han prohibit per la Covid, i no sabia ni com era el procediment, perquè és una cosa què passa com molt sola… i a l’enginyer jo li vaig preguntar aquest any “però a veure, tu com ho fas, això?” i em va dir que van entrant les instàncies des del gener, el juliol ens reunim, fem el plantejament d’on aniran,  i després ens porten les documentacions i ja està. I què hem fet diferent aquest any? Absolutament res. Què vam fer diferent? Doncs que vam tenir una conversa amb una persona en la que vam qüestionar si la fira havia de tenir imatges sexualitzades a les atraccions (si és el tren de la bruixa, no cal que hi hagi una noia que no porti sostenidors, allà), que havíem de comentar que havíem de parlar amb els firaires perquè el 2019 hi va haver moltes queixes perquè no van utilitzar els vàters que tenen allà i la zona de l’entorn estava molt bruta perquè havien anat utilitzant l’espai públic per fer allò que no toca, i ja està. De seguida hi va haver trucades aquí, demanant per parlar de la fira, i va ser quan jo vaig preguntar a l’enginyer si havíem canviat alguna cosa, i em va dir que no. I passat Sant Joan, a primers de juliol ens vam reunir amb la representant del gremi, vam fer una reunió, vam acordar els horaris, vam parlar de les imatges sexualitzades, i l’altre punt és que les caravanes no es podien quedar aparcades més dies dels que toquen, perquè no és un càmping, no és un lloc on deixar-les. Ens van dir que sí, que hi estaven d’acord i no hi va haver cap comentari… Jo ho havia vist a xarxes, evidentment… per tant jo penso que és un despropòsit. I com estem en un any d’eleccions, els despropòsits poden créixer o fer-se petits en funció dels interessos que hi pot haver darrere. Amb el fet que en comptes de preguntar als tècnics un fa una comunicat de premsa, l’altre fa no sé què…Bé, no ho sé… no t’ho sabria dir…

Quina relació té l’Ajuntament amb els polígons empresarials? Què espera d’ells?

L’Ajuntament et diria que té una relació setmanal. La regidoria de Promoció Econòmica té la part d’empresa, amb el seu regidor al davant, l’Àlex Brossa, que és una persona increïble i a més treballa en aquest àmbit i que el coneix molt bé i llavors hi ha un acompanyament. Per exemple, en aquest últim ple vam portar a aprovació la modificació del planejament a l’àmbit d’ABB. Allò son tot d’empreses que son propietàries d’aquell àmbit menys d’un 10% que li toca a l’Ajuntament, i que s’han constituït en una junta de compensació, perquè la llei diu que ho han de fer així, per fer la urbanització, i els hem acompanyat. Perquè si no, hi ha empreses que no s’hi podien establir, perquè no estava urbanitzat… els hem anat acompanyant. Hem fet el projecte executiu del pont que uneix Can Canals amb el polígon de l’Ikea ​​perquè, representa que li tocava a la Generalitat, perquè és entre dos municipis,  però la Generalitat no ho hagués fet mai… per tant, estem acompanyant. Hem modificat els terminis de pagament de les contribucions especials perquè, si s’ha de pagar aquest pont, les empreses tinguin dos anys per pagar la part que els hi toqui, perquè també la llei diu que els toca fer-ho a ells directament, però ho fa l’Ajuntament. Després tenim una valoració de l’estat de fer un pla de polígons, s’han fet unes inversions determinades i l’anem treballant. Té una subvenció, l’entitat que ho gestiona, per poder tenir les seves despeses. I acompanyem des de qui es vols instal·lar, nous emprenedors, empreses que arriben, la part urbanística, la part de serveis… 

Què espera el municipi d’ells? El POUM ho diu clarament en la part participativa…Que l’IAE passi a ser l’impost més important, i per tant no hi hagi tanta pressió fiscal sobre les persones que viuen al poble sinó sobre les empreses que hi rendeixen; què hi hagi cada vegada més I+D, que ja està passant (ABB és un pol d’atracció molt gran de recerca, i n’hi ha d’altres que s’estan instal·lant), per tant això vol dir que l’expertesa es pot quedar al territori, si la gent jove estudia enginyeries o estudia diferents carreres, saben que tenen oferta laboral molt a tocar de casa i que a més siguin sostenibles, siguin respectuoses amb l’entorn… Què demanava la gent al POUM? A tots els processos participatius demanaven que no hi hagués indústria de manufacturació, que ja no en tenim. Tenim un polígon molt antic que és el de Can Casablancas, que és el més vell, és dels anys 70, ja es veu, i altres com el Barcelona Centre, que és el més nou, que està més cuidat perquè els seus propietaris tenen aquesta voluntat de que sigui així. 

Realment hi ha una treball conjunt constant, per qüestions de seguretat, per qüestions energètiques… i t’acompanya… és imprescindible que la indústria de l’entorn sigui respectuosa, sigui proveïdora dels llocs de treball Sant Quirze. Cada dia se’n van 12.000 persones a treballar i vénen 12.000. Bé, doncs potser arribarà un dia que només se n’aniran 8.000 perquè n’hi haurà 4.000 que ja han trobat feina a Sant Quirze. És un procés que s’anirà escrivint. Tenim uns polígons dels més privilegiats: tocant l’autopista, al mig del Vallès, no esgotats urbanísticament… per això els estem mimant: realment estan molt ben situats.

I què passa amb Les Fonts? Passarà a ser de Terrassa? 

Això és una demanda històrica d’un col·lectiu del barri de les Fonts que demanaven que seria millor dependre d’una sola administració. Vam anar a veure a Governació i ens van dir que no deixarien que hi hagués una administració única, és a dir que allò no es podia convertir en un poble, perquè és insostenible, perquè no té prou indústria que la pugui mantenir i per tant hauria de ser sempre subvencionat. I tampoc ens donarien una entitat descentralitzada com pot ser Bellaterra de Cerdanyola…Per tant només podria dependre d’una de les dues administracions… i després d’allò vam fer… veus? De les coses que jo penso que es podria rectificar aquest mandat: com es va comunicar. Tot això es va comunicar molt malament. Terrassa ho tenia molt clar i ràpidament van engegar la màquina i nosaltres engegàvem un procés participatiu… Veus? Aquí sí que et puc dir que és una de les coses que no es va fer correctament i que es va comunicar malament i per tant va generear debat. Però va generar un debat interessant dins del barri de Les Fonts, on la gent va recuperar la identitat santquirzetenca, perquè ells es deien fontins però no es reconeixien santquirzentencs els que viuen a Sant Quirze. Es va crear una nova associació, que això també dóna cert espai democràtic, perquè només n’hi havia una, amb un pensament únic ara n’hi ha dues, amb capacitat per articular i per gestionar i per tant, aquestes dues entitats s’han de posar d’acord entre elles, que els costa molt… tenim una comissió intermunicipal i hi ha dies…l’última va ser trista perquè no es parlen i mirant-se a la cara perquè estan posicionats amb aspectes molt diferents… Sempre que hi ha un procés s’ha de crear una comissió d’estudi que té una durada, que els hi encarrega el Ple, en aquest cas era d’un any i mig, la pandèmia va passar pel mig, i per tant l’any i mig es va esgotar  i nosaltres no volem renovar-la. Perquè fer això requereix temps, de sondeig, d’estudi, de participació i quan hem sortit de la pandèmia, entre cometes, a finals de desembre o gener, que semblava que estava com més controlat i que després s’ha descontrolat, no dóna temps a fer una cosa ben feta, i per tant nosaltres ho hem deixat passar. Si després torna a haver-hi la reivindicació dels veïns, a qui li toqui, ho haurà de tornar a entomar si creu que val la pena o no.

Quina relació té amb Esquerra? Es tornarà a presentar a les eleccions? 

A Esquerra ara no hi milito. He deixat de militar-hi al gener. Probablement és amb el partit que més m’entenc però no del tot… no Esquerra Sant Quirze, sinò Esquerra nacional. La militància sempre la fas fora… Al poble milites amb els teus companys, hi creus fermament i amb els teus aniries allà on fos, però després hi ha un partit que es transforma o que té altres opcions o altres maneres d’entendre i que hi ha un moment que no t’hi sents tan indentificat, que és el que m’ha passat a mi. I que puc defensar moltes de les coses que fan, perquè probablement no entenc com les fan els altres…i per tant és allò de boig conegut, no? 

I… nosaltres no ens presentem, ens presenten. La nostra assemblea és assembleària i decideix… es pregunta si algú es vol presentar i si no decideix…Jo no em presentaré, ja no em vaig presentar el 2019… i si no hi ha ningú que es vol presentar… l’assemblea és sobirana per dir “creiem això o creiem allò”. Tu tens dret a dir sí o no i ja està. És el gran enigma d’aquest poble (riu)… el deixarem suspès uns quants dies, que la gent se’n vagi de vacances… nosaltres hem començat a fer les assemblees més decisòries ara al juliol. Fins al setembre no estarà decidit….

No sé si té alguna cosa més a afegir…

No, donar-te les gràcies, que l’obertura sigui bona, que gaudeixis de Sant Quirze, i del diari… 

Moltes gràcies.

2022-07-22
promo primera vinyeta vida (1)
seguros Bilbao nuevo renting febrero 202202_Carta_agente_cast_SB_05
seguros-bilbao-2
seguros-bilbao
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator