Entrevista de
JOAN GABARRÓ PONS
10/11/2023| 17:20:32
Diari Sant Quirze és possible gràcies als seus anunciants i socis particulars. Si t’agrada el contingut que fem, fes-te anunciant aquí o soci aquí
Quan comença la teva passió pels diaris?
Tot va començar en una reunió a la Cambra de Comerç, de la qual jo n’era membre. Se’ns va informar que el Diari de Sabadell tancaria i ens va preocupar el fet de perdre una manera de difondre les notícies i d’estar al corrent dels esdeveniments de la ciutat.
En aquella reunió, jo era el membre més jove i em van proposar: “Per què no t’encarregues de buscar una solució a aquest problema?” Va ser en aquest punt que em vaig posar en contacte amb diversos periodistes de Sabadell que coneixia. Un d’ells ja estava treballant en la mateixa idea que ens havia suggerit la Cambra de Comerç: establir un grup d’inversors, una comunitat de persones disposades a continuar el relleu del Diari de Sabadell, ja sigui per reviure’l o mantenir-lo actiu.
També estàs col·laborant amb Eurecat?
El 2008, durant una crisi, em vaig trobar en una situació molt solitària, sense socis per a la gestió de la meva microempresa, sense un equip amb qui compartir els dubtes, objectius i temes. Vaig rebre la recomanació de dirigir-me al Centre Metal·lúrgic, del qual n’érem socis i pagàvem una quota com a membres de la patronal. Vaig començar a assistir a les reunions per conèixer altres empresaris, gent que es trobava en situacions similars a la meva, així com persones amb perspectives diferents.
Durant aquestes trobades, vaig establir xarxes de contactes. A través del Centre Metal·lúrgic, vaig ser introduït al que avui és conegut com SCAM, més tard reconvertit en Eurecat. A més, vaig establir connexions amb altres organitzacions com la Cambra de Comerç i la Mútua. Un cop vas entrant en el món empresarial, comences a involucrar-te en diverses associacions i àmbits que poden oferir assistència en la presa de decisions, la cerca de socis i altres aspectes rellevants per al funcionament de l’empresa.
Al llarg d’aquests últims anys quines mesures de sostenibilitat has dut a terme?
La nostra empresa sempre ha estat compromesa amb la sostenibilitat, hi ha prioritzat la reducció del consum energètic i altres recursos al màxim possible. Hem estat utilitzant tecnologies com bateries de condensadors i motors que es detenen durant molts anys per ser més eficients. Actualment, estem prenent mesures addicionals com la instal·lació de plaques solars i l’aprofitament de la il·luminació natural per minimitzar el nostre impacte ambiental i l’ús de recursos.
Hem mantingut un compromís constant per estar al dia amb les demandes del nostre entorn, i com a part d’aquest esforç, hem realitzat canvis significatius a les nostres instal·lacions. Hem eliminat tot el fibrociment i la uralita de la nostra nau, substituint-los per noves planxes. A més, hem instal·lat panells solars que generen uns 50 quilovats de energia a les nostres instal·lacions. També el BBVA ens va donar un premi de la sostenibilitat fa un parell d’anys.
Com sorgeix l’empresa Moldiplast?
El meu pare, el 1969, era director comercial de l’empresa Uralita. En aquell temps, no hi havia una equilibri oferta-demanda, sinó que l’oferta superava àmpliament la demanda. La gent anava a negociar quan podia adquirir productes, perquè estava disposada a comprar tot el que pogués obtenir.
Mentre negociava amb els clients d’Uralita, el meu pare va conèixer persones de Barcelona que li deien: “Si tens les habilitats per gestionar aquest tema, per què no obres una empresa dedicada als plàstics? És el futur perquè no existeixen empreses de plàstics a Espanya” No obstant això, el meu pare va argumentar que no tenia coneixements sobre aquest camp i, a més a més, no disposava dels recursos necessaris.
El meu pare era immigrat de fora de Catalunya i va rebre l’oportunitat inesperada de dos amics seus que li van oferir finançament per emprendre aquesta nova aventura empresarial. Després de reunir els recursos financers i rebre el suport i la confiança del senyor Oliu i un altre amic, va ser capaç de posar en marxa la seva pròpia empresa de plàstics.
Durant més de 30 anys, l’empresa va estar centrada en el sector electrònic, amb un client dominant que va tancar el 2007. A partir d’aquell moment, vam diversificar la clientela amb clients menys importants, però avui en dia aquests clients són els que mantenim i els que ens han permès adaptar-nos a diferents sectors, com l’electrònica, l’automoció i altres àmbits.
Actualment, comptem amb 10 treballadors, som una empresa amb una estructura poc complexa ja que tots són treballadors directes relacionats amb la producció, mentres que jo gestiono les tasques administratives. Tenim molts clients de quilòmetre zero, com per exemple, Terrassa, Castellar, Polinyà, Barberà, però també enviem els nostres productes a París, a Polònia o a d’altres punts del món.
Quin és el vincle que teniu amb el món de l’automòbil de quilòmetre zero?
Hem participat en diversos projectes relacionats amb la infraestructura de vehicles elèctrics. L’objectiu principal d’aquests projectes és assegurar que el canvi de tensió en els vehicles elèctrics no afecti negativament la capacitat i la xarxa de proveïdors que tenim en l’àmbit dels vehicles de combustió, per facilitar la transició cap als vehicles elèctrics.
Actualment, hem aconseguit un client que es dedica a la fabricació de carregadors per a vehicles elèctrics i estem a punt de començar una col·laboració amb un altre client que també produirà carregadors de paret dels quals subministrarem components plàstics relacionats.
Entenc que heu estat tota la vida a Sant Quirze?
No, inicialment vam començar a Sabadell, però al voltant del 1997-1998 vam traslladar l’empresa a Sant Quirze. Després de completar la meva carrera, vaig persuadir el meu pare de la necessitat d’un espai més gran. Encara que ja havíem comprat una nau prèviament, ell no estava segur si era essencial traslladar-nos, ja que estàvem satisfets amb la ubicació que teníem. Vaig argumentar que, si volia que no continués treballant a l’empresa, necessitàvem fer el canvi immediatament. Així que el mateix dia en què vaig acabar la carrera, vam realitzar la mudança a la nova ubicació.
Hi ha preocupació en el sector per trobar mà d’obra qualificada, quin és el vostre cas?
Pel que fa a la formació professional, hem tingut poca rotació de personal i no hem experimentat dificultats significatives en aquest aspecte.
Com promoveu la innovació dins l’empresa? Quants diners s’hi destinen?
Invertim aproximadament 100.000 euros anuals en investigació i desenvolupament (I+D), cada any incorporem nous equips amb les darreres tecnologies.
Com a empresa monoproducte, la nostra operativa és bastant senzilla: agafem el motlle, utilitzem la màquina i el material. Si el nostre proveïdor de maquinària continua evolucionant i oferint innovacions, en podrem adaptar als avenços tecnològics per mantenir-nos a l’avantguarda.
Heu tingut dificultats a l’hora d’adquirir fons de Next Generation?
Moltíssima. De fet, tenim les plaques solars instal·lades a l’espera de rebre una subvenció que no sabem si arribarà mai.
Quines tecnologies d’indústria 4.0 utilitzeu? Impressores 3D, simulació de processos, robòtica industrial, internet industrial de les coses, big data…
Volem dur a terme diferents projectes de tecnologia avançada a la nostra empresa, com impressores 3D millorades i robots amb diversos eixos per millorar l’eficiència. També volem connectar les nostres màquines a un servidor per control remot. En resum, estem modernitzant i automatitzant la nostra empresa per millorar la producció i el servei als clients.
M’has comentat també que sou una empresa de segona generació. Quina és la clau de l’èxit o del progrés per tal de fer un bon relleu generacional? Quin consell donaries als joves empresaris?
La comunicació és essencial, especialment entre la meva generació i els nostres pares.
Moltes vegades, la manca de comunicació amb els pares pot conduir a malentesos i conflictes en les empreses familiars. Parlar obertament, tant amb els pares com amb els amics i altres membres de la família, és clau per a la gestió d’una empresa familiar. És a través de la comunicació que es poden abordar tots els temes importants, establir límits i entendre què es pot i què no es pot fer. És fonamental parlar dins de la família, ja que moltes vegades els problemes es poden resoldre millor en aquest entorn.
Quins reptes teniu de cara al futur?
De la mateixa manera que fa 21 anys vam prendre la decisió de venir aquí i va ser un gran pas, ara està començant a ser hora de contemplar un pas encara més gran.
Actualment, la nostra empresa gaudeix d’una situació financera estable i còmoda, amb recursos autònoms. Això ens dóna l’oportunitat de considerar una expansió significativa, establir una estructura més gran i contractar personal indirecte que necessitem.
Dintre de 30 anys, m’imagino una empresa com aquesta, creixent i prosperant, amb recursos més amplis i un impacte més gran. La meva visió és que l’empresa sigui capaç d’expandir-se a més sectors i arribar a un públic més ampli. Això permetria que més clients tinguessin accés a peces de plàstic de gran qualitat a preus assequibles, produïdes localment, sense la necessitat d’anar a l’altra punta del món per satisfer les seves necessitats.
Amb aquesta evolució, podrem arribar a una base de clients molt més àmplia del que estem abordant a l’actualitat, transformar la nostra microempresa en una petita empresa.
