Inici » a-ultimesnoticies » Les comunitats neolítiques de La Draga ja van usar bolets d’esca per encendre foc
Vista general de l'excavació del sector B de La Draga, on han aparegut els bolets d'esca.

Les comunitats neolítiques de La Draga ja van usar bolets d’esca per encendre foc

  • Un equip de recerca de la UAB, el MAC i la IMF-CSIC ha arribat a aquesta conclusió a partir dels darrers treballs de recerca al jaciment
  • El científics han pogut documentat sis espècies de fongs al jaciment gironí, el que el fa un indret excepcional per a l’estudi de l’ús dels fongs a la prehistòria
  • La utilització de bolets com a esca per encendre o transportar foc a La Draga fa 7.300 anys és una de les evidències més antigues documentades fins ara de l’ús tecnològic d’aquests organismes

CIÈNCIA.  Els treballs de recerca més recents desenvolupats per l’equip conjunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques al jaciment de La Draga, a Banyoles, a la comarca del Pla de l’Estany, han permès arribar a la conclusió que els habitants d’aquest poblat neolític ja van usar bolets com a esca par  encendre o transportar foc fa 7.300 anys.

La troballa suposa un dels casos més antics d’ús tecnològic dels fongs documentats fins ara i és fruit de les diverses intervencions arqueològiques realitzades al jaciment, que han permès també posar al descobert una singular col·lecció d’aquests organismes, única a la prehistòria europea.

Exemplars de fongs recuperats al jaciment de La Draga. A: ‘Daedalea quercina’, B. ‘Daldinia concéntrica’, C: ‘Coriolopsis gallica’

Les condicions excepcionals del jaciment de La Draga per a la conservació de restes arqueològiques, que romanen submergides al nivell freàtic, han permès als investigadors recuperar fins a 86 restes de fongs –algunes completes- i realitzar-ne l’estudi taxonòmic, identificant la presència de sis espècies: Skeletocutis nivea, Coriolopsis gallica, Daedalea quercina, Daldinia concèntrica, Ganoderma adspersum iLenzites warnieri.

La troballa fa de La Draga un cas excepcional per a l’estudi de l’ús de fongs a la prehistòria, asseguren els investigadors. És un dels jaciments on major quantitat i diversitat de fongs s’han recuperat fins ara.

La majoria dels exemplars recuperats a la Draga són polípors i poden créixer sobre els troncs d’arbres morts o parasitar arbres vius. Són espècies no comestibles, però que han estat utilitzades tradicionalment per encendre foc, de manera que es coneixen també com bolets d’esca. La seva estructura llenyosa els fa altament inflamables i per tant ideals per iniciar i transportar el foc. Entre les espècies utilitzades per a aquesta finalitat es troben Daedalea quercina, diverses espècies de Ganoderma, Coriolopsis gallica i Daldinia concèntrica, totes elles documentades a La Draga. El bolet d’esca s’utilitzava per prendre les espurnes que es desprenien de colpejar una roca silícia contra un mineral ric en sulfur fèrric, com la pirita o la marcassita.

Fins al moment les escasses troballes arqueològiques de bolets es restringien a jaciments del nord i centre d’Europa, tot i que només en comptades ocasions s’havia pogut demostrar el seu ús tecnològic. Destaquen les troballes del jaciment mesolític de Starr Carr (Anglaterra), també interpretades com a resultat del seu transport intencional per a ser emprades com a bolets d’esca. Un altre notable exemple, però de cronologia més recent que La Draga, són les restes que transportava Ötzi entre el seu equipament.

La importància del jaciment neolític de La Draga

Les restes estudiades ara formen part del conjunt de troballes recuperades en un poblat neolític, La Draga, que es troba situat a la riba oriental del llac de Banyoles. La importància d’aquest poblat prehistòric radica que va ser un dels primers llocs on les societats camperoles neolítiques es van establir al nord-est de la península Ibèrica, fa uns 7300 anys, transformant l’espai que els envoltava per desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tan antigues, i que possibilita un acostament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats camperoles de la Mediterrània occidental.

Fruites i Verdures “El Mas” (Ka la Sita)
Rambla de LLuís Companys 14-B.
Tel. 937212293
Sant Quirze del Vallès.

El descobriment del jaciment es va produir el 1990 i des de llavors s’han succeït les campanyes d’excavació sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles i la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​el Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF, Barcelona) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Les excavacions de la Draga han estat finançades per un projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mentre que la investigació ha rebut suport del Ministeri d’Economia i Competitivitat mitjançant un projecte coordinat entre el CSIC i la UAB, així com de Recercaixa.

L’estudi d’aquest atípic conjunt de restes, que es publiquen a la revista PLOS ONE, ha estat realitzat per Marian Berihuete (investigadora vinculada a la UAB i actualment a la Hohenheim Univesity), Josep Girbal i Raquel Piqué (Universitat Autònoma de Barcelona), Antoni Palomo (Museu d’Arqueologia de Catalunya) i Xavier Terradas (Institució Milà i Fontanals – CSIC).

Sobre la troballa, la investigadora del Departament de Prehistòria de la UAB, Raquel Piqué, ha declarat que “tot i que l´ús del foc hi està ben documentat, a La Draga fins ara no havíem trobat cap prova sobre els materials que usaven per encendre’l o transportar-lo. Les dades apunten que la majoria dels bolets recuperats a La Draga van ser seleccionats, traslladats dels boscos dels voltants del poblat, assecats i emmagatzemats, amb la intenció de ser utilitzats com a esca. Dues de les peces que hem analitzat presenten, a més, mostres evidents d’haver estat manipulades amb aquesta finalitat, el que avala la nostra hipòtesi”.

Per la seva part, l’investigador del MAC i de la UAB, Antoni Palomo, ha afegit que  “és un fet excepcional que s’hagin pogut recuperar aquests bolets, atès que la seva conservació com a material arqueològic és molt difícil, en ser molt sensibles a la descomposició”.

2018-04-26

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator