CARTES AL DIARI
Parlarem principalment de diners públics i del seu bon ús, només. Ho acceptem? No del 1714 ni la resta del argumentari.
Tots els governs democràtics i també en les empreses i corporacions privades, per la seva auditoria, s’han de presentar uns pressupostos i aprovar-los, i fer la despesa a les partides indicades.
El que no es pot, és desviar els diners des d’unes partides a altres, sense un procediment preestablert i públic i mai han d’amagar el seu destí real. S’anomena Transparència.
El descontrol comptable permet enganyar als interventors, a l’oposició i als ciutadans, ja que les comptes trampejades són de molt difícil verificació.
En una DEMOCRÀCIA, en majúscules, com situen sempre el debat els independentistes, “el procés” l’haurien d’haver pagat els partits, associacions i persones que volen impulsar la proposta independentista.
No fer-ho pagar a les caixes de les institucions (Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals, Ajuntaments), encara que tinguin majoria en elles, ja que com a regla bàsica democràtica, les institucions estan obligades a la neutralitat en els referèndums i eleccions.
Ara, quan es vol demanar comptes de qui ha pagat tot el “procés”, van sortint les dades del que s’ha pagat de caixes públiques institucionals i per empreses amb contrapartides en treballs a l’administració, amb tota mena de “creacions comptables”: es paga a una empresa uns serveis prestats o no i s’afegeix altra quantitat, perquè l’empresa privada la pagui als proveïdors de les urnes, paperetes, publicitat del Referèndum 1-0. Les ambaixades, assessors, estudis jurídics a Pi i Sunyer per preparar lleis, actes de “lobby” a Europa directament de la caixa pública… La llista és prou llarga. Una festa!!
És cert que han contribuït també els socis i adherents de l’ANC i ÒMNIUM, amb la venda del merchandising del procés. Donacions de persones i empreses; també els partits ERC, JUNTSXSI, PDeCAT, i d’altres, però ha sorprès la rapidesa amb què han aparegut els xecs bancaris de la Caixa D’Enginyers (curiosament entitat recomanada pels independentistes en ocasió del boicot a Banc Sabadell i CaixaBank) per pagar els 150.000 € de la fiança de l’expresidenta del Parlament i d’altres. D’on surten tants diners?
Res a dir, de no ser que amb molts casos, han rebut importants subvencions de caixes públiques, que en part han destinat al “procés”.
En qualsevol empresa privada, quan una auditoria detecta desviaments de fons, pagaments simulats i d’altres, es posa en marxa una investigació i com normalment són operacions molt sofisticades, apareix la investigació policial i l’actuació dels Fiscals i Jutges.
Després, els Tribunals fixaran els responsables que tenen l’obligació de respondre amb el seu patrimoni personal i en determinats supòsits, penalment.
A Catalunya, quan es vol saber qui ha pagat el “procés” per la independència, es critica l’actuació judicial contra els responsables que són Carles Puigdemont i Oriol Jonqueres (ERC), entre d’altres i se’ls presenta com si per causa de les seves idees han de respondre davant dels Tribunals. El llaç groc és opinable, en aquest aspecte.
Tornem al poble de tots, Sant Quirze del Vallès; l’Alcaldessa Elisabet Oliveras (ERC) i la senyora Marta Baldrich (ICV -VERDS) i la resta dels 7 regidors de govern (ERC i CUP), podrien pagar de la seva butxaca les diferents pancartes, lones, estelades i rètols per la independència.
També suggerim que les col·loquin, no en espais públics de tots, sinó en la façana de les seves cases i/o en la façana del local d’ERC, en avinguda Pau Casals –Alfons XIII (sentim el nom), que mantenen molt neta i polida, en contra del poble amb pintades per tot arreu (façanes públiques i privades) que no netegen.
( ERC) Dia 19-01-2018
També, potser, podrien fer servir la caixa municipal per reposar almenys la senyera –que és de tots—bruta i esberlada i comprar una espanyola en bon ús, encara que sigui de rebaixes. És simbòlic, però és així; a la seva república ja no li interessa ni la senyera, que és patrimoni de tots.
Això és un tema agreujat d’ERC en Sant Quirze. Altres municipis, també governats per ERC, mostren una façana institucional amb totes les banderes. Això és més DEMOCRÀCIA.
José María Coderch Fernández.
Hola,
Fa 24anys que vaig arribar al poble, quant vaig començar a fer amistats em vaig trobar que quant deia el meu cognom la gent el primer que feia és mirar·me malament i preguntar·me si era família teva. Passat el temps amb la confiança els hi vaig preguntar el perquè. Caramba Coderch que famós al poble i no pas per bé. Quin corriculum…. ja podries fer un article sobre tu. Tothom és lliure d’opinar però tu ni vius el poble .
Serà que tens molt temps lliure.
Anna Coder
Senyora CODER, no la tuteixo com fa vostè, perquè no ens còneixem personal,ni professional, ni social, ni política. Partint d’això li vull donar respectuosa resposta, no només per defensar-me si no també per no menystenir-la amb el silenci.
La primera constatació que els pacients lectors veuen, es que el seu escrit es produeix en aquest artícle d’opinió sobre la indepèndencia, tema polèmic. Jo he deixat escrit de forma pública que la independència ,la REPUBLICA, no la comparteixo. Crec que hi han altres alternatives per tenir el millor per Catalunya. Es posible pensar aixì, no ??.
Bueno, ara vostè podria dir que pensa sobre la REPUBLICA i la INDEPENDÈNCIA i els lectors tindrien la possibilitat d’avaluar si el seu escrit forma part del debat i de quina part està.
No d’altre forma es pot entendre que vostè, sense còneixer-nos de res, escrigui “Coderch que famós al poble i no pas per bé” i posi en boca dels seus anónims informants les suposades malifetes.
Darrere de l’anonimat al que voste dona cobertura, es poden dir moltes coses veritat o no. Difama que algo queda es una dita popular.
En 30 anys de viure al poble, des de 1988, amb una activitat professional, empresarial, social, política, segur que he fet coses malament o suposadament dolentes. A quin mecànic de cotxes, no li han protestat alguna vegada els clients ??, per exemple.
Però ha de saber que la UNICA demanda judicial, en els 30 anys, que he tingut al poble la va promoure JORDI HUGUET, càrrec de confiança de l’excaldessa MONTSERRAT MUNDI, que posteriorment va acceptar confessar la seva corrupció en ADIGSA i rescabalar els diners en acord sentència.
Contrariament la demanda contra mi , va mereixer l’absolució en primerà instància i en l’Audiència, però les despeses de la demanda–no les meves de defensa–les va pagar l’Ajuntament , amb els diners de tots.
Li puc confirmar que properament i en ocasió d’unes cròniques mensuals (0-12) que publicarè i imprimiré, amb el títol : DEIXA A SANT QUIRZE ( HERÈNCIA). ELECCIONS MUNICIPALS MAIG 2019, precissament en la primera, farè una biografía amb els fets més rellevant i relacionats amb la meva trajectoria personal,profesiona,empresaril, poliitica i en especial els 30 anys al poble. La resta es dedicaran a temes de propostes per millorar el poble encara pendents per si els partits polítics les volen incloure en el seu programa. J’avanço que si estic en alguna llista, m’agradaria poder estar en totes –si fora possible per contribuir a les millores del poble pendents–, però en la posició del ultim dels suplents, per descartar qualsevol interès polític o econòmic.
Després vindrà la meva retirada que només trencaré si l’Ajuntament m’otorga el premi MUSSOL , encara que sigui en una nova categoria de premi llimona.
Per no pecar de protagonisme, espero entengui no donarè a vosté cap altre resposta. FIN, però si que li demano que vostè expliqués el seu posicionament sobre la independència. Els lectors li agrairan.
Si em vol còneixer , dia i hora que vulgui en el Bar de la Plaça la Viila, quedem. Encantat senyora CODER.