J. A. AGUADO/CULTURA
Les Grands Ballets Canadiens obren la porta del Liceu
Ballet amb orquestra en directe, tot un luxe. On? Al Liceu. D’alguna manera al Liceu comença l’any Beethoven amb la unió de la música i el moviment. Són quaranta ballarins de la companyia Les Grands Ballets Canadiens de Montréal, la companyia va ser fundada el 1957 per Ludmilia Chiriaeff exercint un paper vertebrador en l’evolució de la dansa al Canadà en un intent de fusió entre la dansa clàssica i la contemporània. La direcció artística d’Ivan Cavallari ha fet créixer encara més la reputació d’aquesta companyia. El programa combinava: Stabat Mater de Pergolesi i la setena simfonia de Beethoven les dues peces interpretades per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Dina Gilbert.
La primera peça, Stabat Mater, d’una factura de dansa contemporània tenia la coreografia d’Edward Clug, amb la soprano Kimy Mc Laren i la mezzosoprano Maude Brunet. La música barroca de Pergolesi, composta per a dues veus el 1736 en un monestir de Nàpols setmanes abans de la mort del seu compositor, va tenir una posada en escena d’avantguarda amb 24 ballarins d’una precisió matemàtica en un espai buit ocupat per la llum i el cos dels ballarins en dues formacions: femení i masculí per donar cos a una música sacra en què la Mare de Déu destrossada pel dolor del seu fill crucificat. La Mare romania dempeus, dolorosa. Tot molt net recolzat en una escenografia minimalista i una il·luminació precisa.
La segona part de la nit va tenir com a protagonista la dansa clàssica i la Setena Simfonia de Beethoven. L’obra de Ludwig van Beethoven, 250 anys després de la seva mort, segueix inspirant a coreògrafs de tot el món. Canvis de vestuari i decorats el ritme de la música requereixen una alta precisió estètica. El vestuari de l’espectacle és del català Jordi Roig. La coreografia és d’Uwe Scholz, mort el 2004. L’alegria i la llum van transmetre a l’espectador la bellesa de l’elegància de la dansa clàssica precisa i alegre en una mena d’apoteosi de la música que el mateix Beethoven va dirigir en la seva estrena a Viena el 1813.
Les Grands Ballets Canadiens de Montréal al Gran Teatre del Liceu ens conviden a un viatge interior des de la radicalitat del contemporani passant per la delicadesa i nuesa de la dansa clàssica d’una manera simple i deixant l’espai al moviment dels cossos i la música de Pergolesi i Beethoven, tot un repte per als nostres sentits que ens porta des de la mort a l’exaltació de la vida.
J. A. Aguado
