J. A. AGUADO/CULTURA.CRÍTICA TEATRAL

“Les noves formes de soledat dels joves internautes”

E

n ocasions apareix un dramaturg que obre camins en un sector o una temàtica poc tractats amb una forma original d’enfocar el tema, estem parlant de Fabrice Murgia (Bèlgica, 1983) de qui hem vist al teatre Lliure de Gràcia la seva obra La tristeza de los ogros. Es tracta d’una obra que intenta descriure la frustració i la soledat dels nostres adolescents, el material amb què treball són fets reals apareguts a la premsa.

El 20 de novembre de 2006, Bastian Bosse, un jove de 18 anys, va tornar al seu institut a Emsdetten (Alemanya) amb una escopeta i va matar a cinc alumnes abans de suïcidar-se, aquest tipus de notícia ens arriba normalment dels Estats Units on els joves com ara els de l’institut de Parkland Florida han iniciat una campanya pel control d’armes als USA per evitar les matances en escoles i universitats.

Fabrice Murgia ha construït una història amb elements d’aquesta realitat, el resultat un conte oníric que ens parla sobre el món interior dels adolescents, una generació amb por, amb estrès i atrapada en mons com Instagram. El fil conductor és una nena vestida de primera comunió amb ferides a la cara i en el cos com si d’una núvia cadàver es tractés que ens qüestiona la realitat. El segon cas que ens planteja el dramaturg belga és el cas de la jove austríaca Natascha Kampsuch, de la mateixa edat, captiva durant deu anys, un cas paral·lel al que fa unes setmanes despertava els americans amb la notícia d’uns pares que mantenien captius i encadenats als seus 13 fills al seu habitatge de la petita localitat de Perris a Califòrnia a 95 quilòmetres al sud-est de Los Angeles.

Fabrice Murgia dirigeix la companyia Artara, on combina cultura visual i música per enganxar els adolescents addictes a les noves tecnologies. Explora les noves formes de soledat, el buit d’uns joves sense futur enganxats al malson, sens dubte educadors, psicòlegs i adults han de prendre bona nota del que planteja el dramaturg.

L’adaptació de Borja Ortiz de Gondra ens fa proper el text i el subtext de l’obra. Els intèrprets Olivia Delcán, Andrea de Sant Joan i Nacho Sánchez realitzen un treball commovedor on l’espectador comprèn la por dels nens, la por de passar de ser adolescent a ser adult. Un treball extraordinari que ens fa caure en una profunda meditació en sortir del teatre.

J. A. Aguado