TRIBUNA CULTURAL
JOSÉ ANTONIO AGUADO
23/6/2023 | 10:30:32
“Les Amistats Perilloses” és una adaptació teatral de la novel·la clàssica Les Liaisons dangereuses escrita per Pierre Choderlos de Laclos el 1782. L’obra explora els complexos lligams sexuals i sentimentals entre els personatges principals, la Marquesa de Merteuil i el Vescomte de Valmont. El joc de la seducció, la manca de moralitat, la venjança com a armes de dona, el don Joan deslleial, els capricis i la luxúria de la carn. Els dies gloriosos del desig. Dos tramposos que juguen una partida de pòquer.
Sense cap mena de dubte, “Les amistats perilloses” és una de les novel·les que més adaptacions ha sofert al cinema i al teatre. Recordem aquí la versió cinematogràfica de 1959 amb ritme de jazz dirigida per Roger Vadim amb Jeanne Moreau i Gérard Philipe. O la versió protagonitzada per Glenn Close i John Malkovich sota la direcció de Stephen Frears el 1988. Però sens dubte, el teatre ha estat el niu on han nascut més adaptacions a l’escena de la novel·la, tant als Estats Units com a Anglaterra. Fins i tot tenim un musical que es va estrenar a Los Angeles i després es va presentar a Broadway. De les versions teatrals recordem Carme Conesa i Edu Soto sota la direcció de Dario Facal. Esment especial a la versió de Pilar Miró que va passar pel Teatre Condal amb Mercedes Sampietro i Juanjo Puigcorbé. Algunes vegades s’han fet versions reduïdes de l’obra com Heiner Müller amb el seu Quartet amb una meravellosa Anna Lizaran i un esplèndid Lluís Homar.
En aquesta ocasió parlem de la versió que podem veure al Teatre Lliure de Montjuïc a la sala Fabià Puigserver, dirigida per Carol López, una de les directores més treballadores tant al cinema, televisió com al teatre. Col·laboradora com a docent a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema), ha estat directora de la Sala Villarroel, professora a l’Obrador de la Sala Beckett i és llicenciada en dramatúrgia i direcció d’escena per l’Institut del Teatre de Barcelona. En la seva carrera hi ha treballs que tenen un fil en comú. Un fil negre fort com la mirada irònica. Sens dubte, estem en el moment del seu major creixement com a directora teatral.
L’obra parla de la venjança en estat pur amb una Mónica López que interpreta el paper de la Marquesa de Merteuil, una dona que s’ho passa bé jugant en l’art de la seducció, i Gonzalo Cunill que dóna vida al llibertí Vescomte de Valmont. Un home que pensa per sobre de tot en la seva reputació de don Joan. Una mena de Casanova que acaba provant la seva pròpia medicina. El que li importa és l’exercici de seducció com qui va de caça traïnt els misteris del cor. Traïció i crueltat van d’un costat a l’altre, entre les seves mans. Els joves són els juguets trencats en mans d’uns mestres del sexe. Ambdós personatges tenen una llarga llista de conquestes eròtiques i s’uneixen per desafiar i ridiculitzar l’hipòcrita i puritana alta societat a la qual pertanyen.
L’obra té punts molt forts com el meravellós elenc d’actors, a més dels dos protagonistes tenim a Marta Pérez, Mima Riera, Eli Iranzo, Tom Sturgess i Elena Tarrats. L’escenografia de José Novoa amb unes parets que baixen com en “El temps i Els conway” d’Àngel Llàcer, moda o coincidència, qui ho pot saber? Malgrat les coincidències, l’obra guarda moments espectaculars com quan apareix la cançó “L-O-V-E” de Nat King Cole al piano, el professor de música Tom Sturgess ballant amb Elena Tarrats. Un d’aquests clips per a la història.
Els elements diferencials d’aquesta versió es troben en la banda sonora, la pròpia presentació dels personatges es fa al ritme de música tecno. Res de melodies de violoncel o piano. Aquí hi ha ritme perquè els personatges sempre tenen alguna cosa entre mans.
Les Amistats Perilloses promet ser una experiència teatral provocadora i fascinant, explorant els jocs de poder, l’engany, el sexe, la virtut, l’opinió pública, els llibertins sense remei i les regles socials. Una d’aquestes sortides al teatre que valen la pena.
__
José Antonio Aguado és llicenciat en Filologia Hispànica. És autor i director de la Companyia8. I professor al Batxillerat d’Arts Escèniques a l’INS Viladecavalls.
__
La responsabilitat de les opinions expressades en aquest Diari correspon exclusivament als seus autors. Diari Sant Quirze no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors i columnistes.