CARLES VIÑALS/SOCIETAT. Amb aquest nom, l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, amb seu a La Casa de l’Ardiaca, carrer de Santa Llúcia, 1 (darrere de la catedral), ofereix una exposició per destacar el paper que van jugar les dones durant els difícils temps de la guerra civil i la postguerra dins el nostre país. L’exposició, molt interessant i molt ben documentada, ens explica les situacions viscudes per diferents dones durant la guerra civil Espanyola, la postguerra i la transició del franquisme fins a l’actual moment.
Dins de l’exposició, trobem importants documents originals de l’època; llibres, fotografies, documents i exemplars de diaris, que detallen la participació de la dona en el front de guerra i el paper que van protagonitzar en el suport a la República, treballant en les fàbriques que subministraven material de guerra i d’altres serveis: sanitat, manufactures tèxtils, subministres i aliments per al front, etc.
En un apartat de l’exposició, hi trobem una guia electrònica que ens deixa escoltar els valuosos testimonis orals d’unes dones, de diferents ideologies polítiques, que ens relaten les seves experiències d’aquells temps tan convulsionats: Mª Rosa Ochoa, militant de la C.N.T., ens explica el dia a dia durant la guerra; Juana Alier, esposa d’un industrial i catòlica practicant, explica com va viure els primers dies de guerra a la zona alta de Barcelona; María Berenguer, anarquista convençuda, ens parla de les col·lectivitzacions de petits tallers i de l’ambient que és respirava durant la guerra, fent menció dels bombardeigs de l’aviació franquista; Concha Guarro, que treballava com a bibliotecària, ens explica com funcionava el servei de biblioteca al front. També destaquem el testimoni de Concha Pérez, una miliciana que va lluitar al front d’Aragó i de María Salvo, que ens explica moments històrics com a testimoni directe, dels Fets de maig de 1937, l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona el gener de 1939, els bombardeigs de Figueres i la fugida a França, on va estar retinguda a un camp de concentració de la Bretanya Francesa i va acabar tornant a Espanya, on va estar detinguda de nou i tancada a diferents presons del règim franquista.
De rellevant importància és la col·lecció que Neus Catalá ens ofereix, amb 48 relats de testimonis que van viure amb la Resistència a França i als camps de concentració nazis.
A banda de tot el material inèdit que hi trobareu, i per la importància que té el rememorar a unes dones que van passar per situacions terribles, sofrint i lluitant perquè les generacions venidores poguessin tenir un futur millor, recomanem anar a veure aquesta exposició; les persones de més edat, de ben segur que recordaran la majoria dels fets i podran ensenyar a les noves generacions, els testimonis reals d’una guerra que va condicionar a tota la societat fins als dies actuals, i que pot servir per fer-los prendre consciència que treballin per un futur millor, en el qual no es pugui repetir mai més una situació tan catastròfica i absurda com va ser la guerra civil Espanyola.
Reproduïm el fulletó explicatiu que l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb l’Arxiu Històric de la Ciutat, ha editat amb motiu d’aquesta exposició:
