EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ
Les virtuts de l’autor (I): Tot porta el seu temps
“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González
Tota la saviesa humana es resumeix en dues paraules: tenir esperança i esperar. Alejandro Dumas
En l’article anterior comentava com fàcilment un autor, porti el temps que porti escrivint, pot deixar-se arrossegar per la creença d’haver-lo après ja tot, la falsa creença de ser millor que els altres. Encara podent ser això cert, que com a escriptors puguem tenir major experiència o una qualitat superior a uns altres, la consideració de superioritat i el menyspreu cap a qualsevol treball o idea que no sigui pròpia és una limitació important perquè no ens permet acceptar els errors que cometem i, normalment la realitat ens els recorda d’una forma més cruel quan finalment prenem consciència.
La paciència no es pot adquirir durant la nit. És igual que la construcció d’un múscul. Cada dia cal treballar en el. Eknath Easwaran
Haig d’admetre-ho: escriure en una vocació difícil. En realitat, molt difícil si se’m permet la sinceritat. Molt més ara mateix quan l’accés a les xarxes socials ens absorbeix de tal manera que hem après a escoltar-nos gairebé exclusivament a nosaltres mateixos. Les societats denominades com “avançades” han convertit en poques dècades als seus habitants en illes; així doncs, introduir un missatge mentrestant “soroll comunicatiu” s’ha anat dificultant. Pot semblar un panorama desolador i, de fet, ho és. Però l’autor ha de tenir una mentalitat resilient. Ha d’actuar intentant aportar en els seus escrits el millor d’ell i continuar elaborant malgrat les habituals crítiques i negatives.
La paciència no és l’espera passiva. És l’acceptació activa del procés necessari per a obtenir les teves metes i somnis. Ray A. Davis
La paciència a l’hora d’escriure és una habilitat que mai ens pot faltar. Paciència per a escoltar, paciència per a donar-se temps en l’elecció dels objectius a l’hora d’escriure, paciència per a suportar els moments de falta d’inspiració, paciència per a aprendre i saber acceptar les respostes positives i negatives.
Escriure és saber veure els errors no com un fracàs sinó com un antecedent dels èxits. Sovint el que anomenem error és allò que ens motiva a continuar intentant millorar encara amb major ímpetu. Però per a escriure es necessita temps: temps per a comptar bé i per a transmetre de la forma adequada en el moment precís.
Tota persona que ha aconseguit una cosa gran ha estat conscient del treball que li esperava i del temps i esforç que havia de posar en això. (Gustave Flaubert)
És essencial que un autor entengui que tot requereix el seu temps: hem d’invertir molt de temps a aprendre a escriure bé, a comprendre quins fonaments i estratègies són efectives i què obtenim amb el seu adequat ús. Com qualsevol disciplina, aprendre i utilitzar de manera correcta tots els coneixements no és una tasca senzilla ni ràpida. Habitualment es pensa que qualsevol pot escriure i és cert, qualsevol amb algunes nocions pot transmetre un missatge senzill a través de les paraules, però això no és escriure. Escriure requereix un desenvolupament i una adquisició de tècniques i d’estil que es va desenvolupant amb temps i molt, molta feina dura. També per a crear una reputació i nom com a autor es necessita temps: fins i tot quan l’autor mai arribi a ser reconegut, treballar en això de manera regular implica que es donin les oportunitats i la persona defensi amb el seu treball moltes vegades aquestes decisions. Finalment, també requereix temps tenir una certa carrera, tenir una gran quantitat de publicacions que han d’anar-se construint a poc a poc.
La paciència és el que ens manté vius com a autors, és aquella habilitat que no ens permet deixar mai d’intentar-ho. Així que hem de tenir paciència per a mirar enrere i adonar-nos també de tot el camí recorregut i de l’aprenentatge que hem recollit sense oblidar-nos que sempre ens queden coses per aprendre.
Cristina González.
