EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ
Les virtuts de l’autor (II): El missatge que ajuda
“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González
Quan no esperes, no hi ha possibilitat de sentir-se ferit. Tot el que vingui, serà bo, i si no ve res, també serà bo. Osho.
El treball d’escriure pot tenir un altre benefici a part de distreure o de resultar terapèutic i un mètode d’autoconeixement per al mateix autor? Encara que pot semblar una pregunta una mica innocent perquè tot procés comunicatiu té un efecte en aquell que el rep, molts escriptors es qüestionen sovint la utilitat del seu treball. És cert que no tot el que s’escriu té el mateix calat en el públic o la mateixa profunditat i, per descomptat, moltes vegades el mateix escriptor no acaba de ser conscient de la capacitat didàctica que posseeix la seva obra.
Com no tenim res més preciós que el temps, no hi ha major generositat: perdre’l sense tenir-lo en compte. Marcel Jouhandeau.
Molts autors busquen compartir part de la seva experiència o transmetre d’aquesta forma unes certes experiències que els han marcat i que estan convençuts poden ressonar en alguns dels seus lectors. Aquesta cerca d’una connexió emocional pot ser una habilitat de l’escriptor. La seva pràctica i perfeccionament pot fer-li molt més empàtic, més obert a deixar allò que li envolta en el seu entorn immediat i atrevir-se a endinsar-se en situacions i successos que no ha experimentat, però que tenen la seva importància i mereixen ser reflectits de manera escrita per a poder arribar a un gran públic.
Si alguna vegada no et donen el somriure esperat, sé generós i dóna la teva. Perquè ningú té tanta necessitat d’un somriure, com aquell que no sap somriure als altres. Dalai Lama.
L’escriptura pot resultar un regal, una teràpia, un suport per a moltes persones que arriben d’aquesta manera a un coneixement que d’una altra manera no els seria possible. Les paraules a més tenen un poder innegable; buscar aquest poder per a un benefici aliè fa també millor a l’autor.
Sigues beneït. De la mateixa manera que estàs transformant la teva vida, transforma la dels altres al teu voltant. Paulo Coelho.
Escriure té un sentit quan l’objectiu és ajudar, entretenir o fer un just reconeixement. Són alguns dels propòsits més importants que qui dedica esforços, temps i recerca a dur a terme una idea fins al producte acabat.
Quan el que escrivim adquireix un significat i un valor per als altres també ens proporciona un benefici a nosaltres. No ens fa ser millors, però no ajuda a esforçar-nos per transmetre d’una forma eficaç, més cuidada i amb la idea de la influència que poden tenir les nostres paraules.
L’art d’escriure històries està a saber treure del poc que s’ha comprès de la vida tota la resta; però acabada la pàgina es reprèn la vida i ens adonem que allò que se sabia en veritat no era res. Italo Calvino.
En aquest cas, l’escriptor s’oblida del que suposa únicament per a ell, deixa de ser el protagonista per a cedir aquest lloc a la història i també reconeix la importància al lector, qui, al cap i a l’últim, dóna sentit al seu treball. Un escriptor continua sent-ho encara sense ser llegit, això no obstant els lectors són un motor i una motivació per a ell i perquè busqui donar el millor de si.
Cristina González.
