Divendres,1 març, 2024
IniciA FONSLes xarxes socials i els seus efectes en la salut d'infants i...

Les xarxes socials i els seus efectes en la salut d’infants i adolescents

Aquest passat diumenge, el catedràtic de pedriatria vallesà Josep Argemí Renom, en el seu discurs de recepció a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, formada per 60 acadèmics, ha plantejat els efectes que té Internet i les xarxes socials sobre la salut de l'infant i l'adolescent. Argemí, que porta 50 anys exercint la pediatria, va ser, ja de ben jove, professor al Clínic. Després va obtenir la plaça de catedràtica Cadis amb poc més de 30 anys i en tornar al Vallès va ser director mèdic de la Clínica Nen Jesús de Sabadell i directiu del Taulí. El 1997 va ser degà fundador de la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional a Sant Cugat i anys després en va ser el rector durant 9 anys.

JAVI QUINTANO
13/6/2023 | 15:40:32

En el seu discurs, el Dr. Josep Argemí, va començar explicant que al món hi ha gairebé 5.000 milions d’habitants connectats i que el 98% dels adolescents estan registrats en almenys una xarxa. Dit això, Argemí va admetre que si bé els efectes prejudicials de les xarxes socials afecten igualment a nens i adults també és veritat que sobre els nens i adolescents hi tenen un especial impacte, atès que l’infant i adolescent es troba en les seves etapes primerenques de desenvolupament anatòmic, fisiològic i psicològic.

Argemí va assegurar que l’ús problemàtic d’Internet en certs aspectes no és diferencia gaire del que passa en el món real, però s’amplifica. Ell va classificar els possibles problemes en tres categories: l’addicció, la comparació i la substitució del món real pel món virtual.

7 hores d’oci digital diàries

Les xarxes són altament addictives. Els seus models de negoci es basen bàsicament en la publicitat segmentada en base a les dades que aporten els mateixos usuaris. I per això, el focus dels programadors d’algoritmes està en què l’usuari passi el major temps possible a la plataforma.

Els joves -va assegurar Argemí– dediquen unes 7 hores diàries a l’oci digital i la majoria d’ells hi participen creant continguts a la plataforma, especialment Instagram i TikTok. Això és per a exterioritzar la pròpia intimitat i cercar l’aprovació dels altres en les pròpies creences, creacions, manera de ser i pensar.

L’addicció a videojocs en línia ocupa un lloc destacat en aquestes addiccions. Es tracta de joves, sobretot nois, que passen moltes hores jugant, fins i tot alguns fins a 48 hores seguides, tancats a la seva habitació, que no són conscients de la seva situació. Es creen situacions d’obsessió, i es causen grans preocupacions i alteracions a la família i la vida diària. Des del punt de vista neurobiològic, aquesta addicció no seria diferent d’altres addiccions vinculades al sistema límbic, a la secreció de dopamina i a altres estructures i neurotransmissors.

Dificultats d’aprenentatge, atenció, agressivitat o baix rendiment escolar

En els menors de dos anys -seguia Argemí– l’ús de pantalles comporta el risc d’alteracions en el desenvolupament neurològic amb un retard del llenguatge, menor grau d’aprenentatge, dificultats en la regulació emocional i problemes de relacions i de conducta. Per altra banda, es produeix un dèficit de transferència del que veuen a les pantalles al món real perquè el seu processament cerebral és diferent.

A més, el temps d’exposició a les pantalles és temps que se sostrau a l’aprenentatge de jocs reals, amb jocs simbòlics, amb la relació amb altres nens o adults i, especialment, la relació amb els seus pares.

En els menors de 6 o 7 anys, s’ha observat una menor capacitat lectora i un fet que apunta cada cop més amb més evidència a la relació de l’abús de pantalles en determinades manifestacions de manca d’atenció, així com la necessitat d’estímuls i canvis d’activitat sovint, que explicaria l’augment de la freqüència en què es diagnostica el TDAH en edat escolar.

A Canadà, un estudi en un ampli cohort d’infants menors de 5 anys conclou que una exposició a les pantalles de més d’una hora i mitja al dia augmenta el risc de TDAH a 7 vegades més en relació als que passen menys temps.

En relació a l’addició, Argemí va assegurar: quan un nen o adolescent només pensa en connectar-se, es va aïllant amb els amics i del joc real, té canvis de caràcter, agressivitat i baix rendiment escolar entre altres manifestacions, cal pensar en ella i actuar abans que es faci més problemàtica.

Problemes de son i dèficits del desenvolupament neurocognitiu

L’excés de temps dedicat a internet porta també a problemes del son, que són directament proporcionals al grau d’addicció o de dedicació. La disminució d’hores de son porta de manera cercle-viciós a la manca d’atenció a l’escola i trastorns d’humor, el qual augmenta la vulnerabilitat a possibles problemes psicosocials coexistents.

Fins i tot, en un recent estudi observacional als Estats Units publicat a Lancet, s’escriu dèficits del desenvolupament neurocognitiu en adolescents joves en dèficit d’hores de son.

Alguns estudis apunten també que la lectura a través de les pantalles seria menys eficaç que el paper en termes de comprensió i retenció de la informació.

Sedentarisme, obesitat i transtorns esquelètics

En un altre ordre de coses, seguia Argemí, l’associació de temps de sedentarisme davant les pantalles i obesitat és gairebé una constant. El mateix es pot dir dels trastorns esquelètics per la manca d’una correcta ergonomia davant del televisor, la consola, l’ordinador o el mòbil.

La comparació a les xarxes, possible font d’ansietat i depressió

La tendència de les persones -i més dels infants i adolescents- a comparar-se amb les altres persones, aparentment més atractives i feliçes que un mateix, pot convertir les xarxes en problemàtiques. Instagram i TikTok permeten presentar-se sense defectes i potenciar les virtuts, ja sigui a través de filtres d’imatge o de comentaris sobre la pròpia persona o de seguidors, així com de la imatge que es transmet del nivell de vida que es porta, etc. La comparació pot influir sobre la creació de la pròpia identitat, en el sentit de procurar ser acceptat pels altres, i modelar una subjectivitat adaptant-la cada cop més a la cada cop més exigent audiència, cosa que acaba limitant en algun grau la pròpia llibertat, tant la corporal com l’autonomia moral. I també pot portar una disminució de l’autoestima i l’aparició d’ansietat, i símptomes depressius si no s’obté l’aprovació desitjada.

La dismorfofòbia: el rebuig al propi aspecte

Un altre aspecte relacionat amb la pròpia identitat és la dismorfofòbia: el rebuig al propi aspecte, sentir-se lleig. És el que passa en els tractaments de conducta alimentària, amb l’anorèxia, amb la bulímia, amb l’obsessió per aprimar-se fins a l’extrem, i també en la disfòria de gènere en nens i adolescents, que se senten presoners d’un cos del sexe contrari al sentit. En l’augment exponencial d’aquests casos, les xarxes hi estan jugant un paper molt important. Aquesta disconformitat amb la pròpia imatge aporta dificultats en el seu desenvolupament i trastorns psicològics en forma de pèrdua de l’autoestima, depressió o, en alguns casos extrems, d’ideació suïcida.

Milers de seguidors, però sentiment de solitud

La tercera categoria d’ús problemàtic, segons Argemí, constitueix l’efecte substitutiu de les xarxes pel món real. Estar dialogant amb les xarxes substitueix per a molts nens i adolescents el joc al carrer, així com les relacions amb familiars i amics, cosa que porta a una sensació d’aïllament i soledat malgrat que es tinguin milers de seguidors. Solitud manifestada amb por de quedar-se al marge del que està passant precisament quan no es té el mòbil a mà o quan hi ha un tall de la wifi. També es manifesta en la frustració dels vincles establerts a través de les xarxes quan no hi ha resposta immediata o bé quan aquesta no és l’esperada i també hi ha solitud quan se sospita que a les amistats els falta autenticitat.

Una quarta problemàtica: continguts sexuals, violents o perillosos per la salut

A aquestes tres categories esmentades (addicció, comparació i substitució del món real), Argemí li va sumar els continguts inapropiats que s’hi troben, com son la pornografia, l’agressió, l’assetjament o la incitació a atemptar contra la pròpia salut o la pròpia vida.

Les tasques de ciberbullying o d’assetjament a través de les xarxes són altes entre adolescents en edat escolar i més en les primeres etapes de l’ESO siguent les víctimes preferentment les noies. Les principals causes desencadenants són algun tipus de defecte físic: l’obesitat, defectes psíquics, per exemple, trastorns de l’aspecte autista, l’enveja o l’orientació sexual.

El ciberassetjament, que en contrast amb l’assetjament físic és pitjor perquè es pot exercir les 24 hores del dia, porta a una afectació psicològica més o menys greu en forma d’ansietat, pèrdua d’autoestima, etc. que es multiplica per 4 o per 6 la depressió greu.

Un tipus especialment d’assetjament, és el grooming, explicava Argemí. Es tracta d’un assetjament sexual d’un menor per part d’un adult. La víctima sol ser un menor que publica a la seva xarxa els seus problemes relacionats amb l’autoestima, la sexualitat, la relació amb els pares, etc. L’assetjador estableix un diàleg amb aquesta possible presa, guanyant-se-la a la seva confiança, mostrant comprensió i recolzament per passar després a l’intercanvi d’imatges íntimes, i finalment, provocar un encontre amb la intenció d’abusar, sota l’amenaça de fer públices les imatges compromeses si no s’accedeix a ell.

La pornografia, un dels continguts més perjudicials

La pornografia consisteix en un dels continguts més perjudicials, va assegurar Argemí. Diversos estudis conclouen que la immensa majoria de nens i adolescents, en el moment actual, més els nens que les nenes i de vegades a edat tan primerenques com als 8 o 10 anys, consumeixen pornografia per la xarxa, per curiositat i com a mètode d’aprenentatge sobre la sexualitat. A vegades, l’entrada a un web pornogràfic és a partir d’un reclam no buscat. Gairebé tots ho fan en solitari o amb un amic. La gravetat d’aquests continguts rau en el fet que hi ha una relació directa entre el nivell de consum i la normalització de les pràctiques que veuen, especialment la violència i la submissió de la dona a l’home, la manca de distinció entre el mite i la realitat que veuen i les pràctiques de risc.

També hi ha una associació entre el consum de pornografia i la violència en la relació de parella, així com l’índex alt de justificació de la violència i les violacions en grup.

Al seu entendre, els perjudicis de la pornografia sobre la formació humana i social del nen i de l’adolescent són tan greus i probablement irreversibles, que tots els agents relacionats amb la protecció de la infància (pediatres, educadors, etc.) haurien de treballar per la seva il·legalització a nivell global com s’ha fet ja amb el terrorisme o la pederàstia.

Reptes virals, sovint un perill per a la salut

Argemí també va parlar en el seu discurs dels reptes virals. El repte és un vídeo curt que proposa fer un exercici més o menys dificultós o divertit, i que es fa viral perquè, per la seva gràcia o la seva originalitat o dificultat, el que el veu el dissemina entre els amics. Pot ser tant una broma innocent com extremadament perillosa, que pugui portar en alguns casos al dany greu o fins i tot a la mort d’algun participant.

A tall d’anècdota, deia Argemí, el 2021, la CDC va alertar de la difusió d’un repte letal consistent en lligar-se un cinturó al coll, que va causar la mort almenys de 82 adolescents i cap d’ells tenia tendència suïcida.

Aspectes positius i bones pràctiques

Per finalitzar el seu discurs, Argemí va explicar alguns aspectes positius de l’ús de les xarxes socials per part de nens i adolescents: durant la pandèmia de la Covid-19 han estat una bona manera de comunicar-se amb els amics, d’assistir a classes o fer cursos, etc. També explicava que recentment, s’ha pogut observar que determinats videojocs poden millorar les habilitats cognitives i tot fa pensar que podrien utilitzar-se com a eina terapèutica, utilitzada amb dosis adequades. També hi ha aplicacions que milloren els pacients amb trastorns de l’aspecte autista, etc.

Sobre la prevenció dels efectes col·laterals no desitjats de les xarxes, va assegurar que hi ha bastant consens d’evitar el mòbil fins els 2 anys, restringuir-los fins els 6 i no tenir-lo abans dels 12.

Però, continuava, més important que tenir-lo o no, és com els pares i educadors han preparat els menors pel seu ús. El control parental és imprescindible, però només és factible en les edats inicials, ja que, ben aviat, els preadolescents aprenen a obviar amb avantatge totes les traves informàtiques que els operadors ofereixen en aplicacions.

Argemí reconeixia que els nadius digitals no necessiten formació tecnològica, però sí de l’experiència dels adults. I que el fet que els pares posin normes no necessàriament implica la desaparició de l’ús problemàtic, però sí les pràctiques de risc a internet. Aquestes últimes tenen un fort lligam amb l’ús del mòbil a la nit, a l’habitació i en solitud. En aquest cas, les conductes de risc es tripliquen.

Hi ha algunes estratègies que poden ser útil per acompanyar els infants en el seu inici a les xarxes socials. Una d’elles pot ser compartir una xarxa en familia, de manera que tots vegin el seu contingut i puguin comentar sobre les dades reals: què està bé i què està malament, de manera que quan els amics entren en llocs problemàtics sàpiguen rebutjar-los. És també important que sàpiguen distingir entre quina informació és veraç i quina és fake news, així com prioritzar la informació segons la seva importància i saber que una informació falsa no es converteix en vertadera per més que es viralitzi.

A punt de tancar el seu discurs, Argemí va plantejar que, com en tots els avenços de la humanitat, la seva introducció ha estat seguida de potents detractors, alguns només per una innata resistència al canvi, d’altres pels efectes indesitjats que sovint provoquen quan s’estan explicant amb inexperiència. Des del seu personal punt de vista, molts dels usos problemàtics que la ciència observa, no és més que una traslació al món virtual del que és el món real: la delinqüència, l’assetjament, la pornografia, el narcisisme i l’egoisme, la murmuració, la crítica, són tan antics com la pròpia humanitat. Les noves tecnologies -seguia Argemí– són únicament un vehicle de tota la bondat i el mal que podem fer.

Ara bé, és cert que aquests aspectes ben humans es veuen augmentats per factors com la immediatesa, l’accessibilitat, la capacitat de difusió i la ubiqüitat i que els estímuls que provoquen sobre el cervell humà, especialment en les diferents etapes de desenvolupament, provoquen o generalitzen noves patologies abans inexistents.

A l’altre plateret de la balança se situen els avenços que les tecnologies han aportat: és més assequible l’escolarització, la sanitat, la cultura, el coneixement i la formació, especialment en zones allunyades de les grans ciutats o del tercer món.

Una crida als experts a neutralitzar els efectes negatius i a aprofitar les potencialitats

Finalment, Argemí va plantejar als seus companys d’Acadèmia, i a d’altres professionals, que és tasca dels que es dediquen a l’estudi de la realitat a nivell universitari, de les acadèmies, de les associacions científiques, de les associacions d’experts i professionals entre molts altres, encertar en la proposta d’elements formatius i de solucions ètiques pels problemes que els nous avenços estan portant a fi de neutralitzar-los en la mesura del possible i aprofitar les seves potencialitats per millorar el benestar, la justícia i el bé general, especialment en menors i persones vulnerables, habitin on habitin, sense discriminació de cap mena.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies