TRIBUNA / PHIL CONNORS.
L’Esperpent
[dropcap]É[/dropcap]s sorprenent la vida pública espanyola. Empresaris i especuladors fent dels serveis públics la pròpia fortuna. Artistes i esportistes retratats en negatiu per sortir en papers de Panamà i d’altres, alguns repeteixen en les dues llistes, per ser assenyalats per Hisenda com defraudadors. Membres del poder judicial que es pensen que són la llei i en lloc d’administrar-la, la reinventen sota comanda. Polítics que fan de la corrupció un ofici. I una família reial de comportament tan esperpèntic com irreal.
Probablement en les Olimpíades de l’esperpent, Espanya aniria líder destacat en el medaller. Un dels pitjors països europeus en salut democràtica però dels primers en picaresca. Per moltíssim menys a Europa les dimissions són fulminants.
I ara tenim un nou xou amb la dimissió del Casado.
En poc temps Ribera i Casado els dos joves que anaven a rejovenir la política i estaven cridats a escriure pàgines de la Historia de España, han desaparegut del mapa. Dos joves que es van equivocar al fer política de vells: abraçar el franquisme, cedir a pressions de VOX, bloquejar renovacions en les institucions, insultar fent de la mentida un paradigma, no condemnar agressions homòfobes, renegar a Europa de l’actuació del Govern perquè no hi són…
Per rejovenir la política no cal ser específicament jove, tot i que clarament ajuda, sinó tenir mentalitat oberta, visió de futur i actuar des de la solidaritat. I està clar que ni Casado ni Ribera, a sus obras y palabras me remito, van ser agraciats amb aquestes habilitats. La seva supèrbia en creure’s els escollits dels déus van fer que la seva mediocritat els sobrepassés.
Casado s’aparta i veurem si marxa del tot; dimiteix pensant que ha estat víctima d’un complot, d’una traïció i creient i dient a tothom que se’l vulgui escoltar que ell no s’ho mereix. Estava cridat a ser President del Gobierno de España i no ha estat ni tan sols del seu partit. Darrerament, se l’ha vist parlant amb vaques i bens, els únics que encara l’escolten.
Se sent menyspreat, ell que ha fet tant pel partit i per la pàtria, i si no s’ha fet tant bé com es podia ha estat per culpa dels demés.
El que si sembla, però, és que aquest moviment beneficiarà al PP. La nova figura que el representa, en Nuñez Feijóo, les fotos somrient en iots de narcos no semblen afectar-li, dóna una imatge més moderada i dialogant.
Pura façana. Els seus primers moviments: abraçades i lloes a Ayuso i Madrid evidencien la por que li té i el fer seus postulats de violència de gènere de VOX, també. Tingues els enemics a prop, siguin de casa o de fora.
El PP d’abans ara és el nou PP, i si el nou és el vell vol dir que l’ambigüitat del diàleg galleguista ha tornat. Fraga, Rajoy i Feijóo demostren que els percebes abunden.
Feijóo és dels últims dinosaures del PP i hauria de ser prou savi com per haver après dels errors dels seus antecessors. I hauria de ser prou llest com per recuperar els vots trànsfugues fent que tornin a la cleda, doncs solen ser penells que van en la direcció que marca el vent del capital. Però falta que ho demostri. Els propers dies seran determinants per saber-ho
