NOTA DE CONJUNTURA ECONÒMICA (JULIOL 2020)
-
L’economia catalana es contrau un 15,6% intertrimestral fruit de l’impacte de les mesures de contenció de la pandèmia, que es van concentrar sobretot en el mes d’abril
-
El retrocés és generalitzat a tots els grans sectors productius, essent el sector agrari el que ha experimentat un menor descens del VAB (-2,3% interanual)
-
El segon trimestre de l’any, l’afiliació cau amb força (-4,6% interanual) i les hores treballades es redueixen un 29,8%
-
Amb la desescalada es percep una millora moderada dels indicadors d’activitat dels mesos de maig i juny, tot i que la recuperació és desigual per sectors
ECONOMIA I EMPRESA. El segon trimestre del 2020 el PIB de Catalunya ha retrocedit un 20,1% interanual, segons l’estimació d’avanç que elabora l’Idescat i que recull la Nota de Conjuntura Econòmica del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. Es tracta d’un descens superior al del primer trimestre, ja que és en el mes d’abril on s’han concentrat la major part de les mesures de confinament i l’aturada de l’activitat productiva com a conseqüència de la COVID-19. En termes intertrimestrals el PIB català disminueix un 15,6 %. El comportament de l’economia catalana segueix l’evolució observada en la majoria d’economies de la zona euro, que també han registrat contraccions històriques en el seu PIB.
Convé tenir present el caràcter preliminar d’aquestes dades d’avanç, ateses les dificultats estadístiques per capturar la caiguda d’activitat derivada de la pandèmia de la COVID-19; en aquests moments, per a l’estimació del PIB del segon trimestre l’Idescat encara no disposa d’alguns dels principals indicadors d’activitat del juny, en especial, l’índex de producció industrial (IPI) o l’indicador d’activitats del sector serveis (IASS).
Tot i la intensa contracció en el PIB del segon trimestre, l’economia catalana hauria tocat fons el mes d’abril, quan les restriccions van ser més severes. Amb la desescalada iniciada el maig, els indicadors d’activitat dels mesos més recents mostren una millora, tot i que moderada i desigual per sectors. A més, diversos indicadors de demanda, com l’índex de comerç al detall o les matriculacions de turisme, comencen a recuperar-se progressivament.
La davallada d’activitat és especialment intensa en la construcció i la indústria
El segon trimestre, el VAB es redueix a tots els grans sectors d’activitat. El VAB del sector agrari és el que mostra una caiguda més suau (-2,3% interanual), mentre que la indústria i la construcció han registrat una reducció intensa (-22,1% i -23,4% interanual, respectivament). Si bé el sector de la construcció experimenta un retrocés sever en el conjunt del segon trimestre, alguns indicadors recents del sector, com el consum de ciment o les dades d’afiliats, mostren una tendència de millora.
Pel que fa a la indústria, que havia vist disminuir el seu VAB un 4,5% el primer trimestre de l’any, el segon trimestre accentua la seva caiguda. L’índex de producció industrial de l’abril mostra una caiguda pronunciada (-32,0%), que s’ha moderat posteriorment. Per branques industrials la dinàmica negativa és pràcticament generalitzada. Les úniques branques amb un creixement interanual positiu són els productes farmacèutics, l’energia elèctrica i gas, i el subministrament d’aigua. En canvi, la branca amb una reducció més notable va ser la del material de transport.
Els serveis també registren una caiguda molt acusada (-18,9%) amb un comportament força heterogeni entre branques
Els serveis, el sector amb més pes en l’economia catalana en termes de VAB i d’ocupació, i que habitualment té una evolució força estable, també s’ha vist molt afectat per la crisi derivada de la COVID-19. Així, el VAB dels serveis experimenta una contracció d’un 18,9% interanual. Els indicadors del sector apunten a una caiguda molt significativa en les branques més afectades per les restriccions de mobilitat i distanciament social, en particular els serveis d’allotjament, el transport, les activitats artístiques, la restauració, els serveis d’oci i alguns serveis professionals que s’han ressentit de la menor demanda procedent del conjunt del sector productiu.
Dins dels serveis, el sector del turisme, després d’una dècada de creixement ininterromput, s’enfronta a una situació especialment complicada per les restriccions a la mobilitat internacional de les persones, que han enfonsat els fluxos de turisme estranger. Els indicadors disponibles mostren unes xifres mínimes d’afluència de turistes estrangers i de la seva despesa, mentre que el turisme intern mostra una evolució una mica menys negativa.
La reducció de l’activitat productiva es reflecteix clarament en les estadístiques laborals
L’afiliació a la Seguretat Social a Catalunya s’ha reduït en el conjunt del segon trimestre un 4,6% interanual. El descens s’ha anat accentuant al llarg del trimestre i la dada més recent, del mes de juny, mostra una davallada d’un 5,5% interanual (192.834 afiliacions menys que fa un any). Aquest descens és molt intens, però inferior a les caigudes interanuals per sobre del 7% que es van experimentar l’any 2009. Per grans sectors d’activitat, el descens d’afiliació és generalitzat però més agut en els serveis (on es redueix un 5,1% interanual el segon trimestre).
Cal destacar que el descens en l’ocupació ha estat molt inferior al registrat pel PIB, i això ha estat possible en bona mesura per l’ús dels ERTO (expedients temporals de regulació d’ocupació), que han permès mantenir una part important dels llocs de treball. És important tenir en compte que tant les xifres de l’EPA com les d’afiliació inclouen als treballadors acollits a un ERTO. Des de l’estat d’alarma fins a principis de juliol més de 727.000 treballadors han estat coberts per un ERTO. S’estima que a finals d’abril gairebé un 26% dels afiliats (excloent els autònoms i els afiliats al règim de la llar) estava cobert per un expedient, mentre que a finals de juny aquest percentatge hauria baixat fins a un 14%. És a dir, molts treballadors han abandonat aquesta situació per retornar al seu lloc de treball, tot i que amb diferències significatives entre sectors.
D’altra banda, l’aturada de bona part de l’activitat productiva queda sobretot recollida pel nombre total d’hores efectives treballades, que el segon trimestre s’han reduït un 29,8% interanual (-5,3% el primer trimestre). L’impacte de la crisi sanitària també es reflecteix en l’evolució de la població activa, que després d’haver crescut de manera significativa durant el 2019, registra una contracció d’un 4,2% interanual durant el segon trimestre. En paral·lel, la població inactiva s’ha disparat, amb un augment d’un 8,7% interanual, la qual cosa s’explica en bona mesura perquè una part de les persones que han perdut la seva ocupació no han pogut realitzar una cerca activa de feina. Així doncs, aquestes persones no són considerades com a persones a l’atur. Això ha afavorit que la taxa d’atur, que se situa en el 12,8% el segon trimestre, hagi augmentat de manera continguda tenint en compte l’actual context de destrucció d’ocupació.
En aquesta Nota de Conjuntura s’inclouen diversos requadres amb anàlisis específiques sobre l’evolució de l’empresa catalana el 2019, l’estructura salarial de l’economia catalana segons les dades més recents de l’Enquesta quadriennal d’estructura salarial i els resultats de l’enquesta de condicions de vida del 2019.
La Nota de Conjuntura es pot consultar al web del departament de la Vicepresidència i d’Economia Hisenda.
