CARTES AL DIARI.
El trencaclosques electoral a Catalunya, es presenta conflictiu, per raó dels nombrosos partits i fa molt imprevisible quins poden ser els resultats de les eleccions properes per Sant Valentí (14-F).
Fins a arribar al dia dels enamorats, dels 9-10 partits que treguin representació, veiem una part d’ells amb la clara voluntat d’utilitzar la Generalitat, els Ajuntaments, les institucions per imposar la proposta independentista a tots els catalans.
En l’actual govern de la Generalitat, malgrat que plantegen un referèndum, de fet actuen com si ja ho haguessin validat i aprofiten qualsevol ocasió per fer propaganda del que no som, “la República no existeix” que li va etzibar un mosso a un agent rural en una manifestació.
El mateix passa en molts Ajuntaments, a Barcelona formen un govern municipal Republicà i en molts pobles ja han posat el rètol de municipi independent i han omplert els espais públics de símbols partidistes.
Per què demanen un referèndum si ja imposen la seva voluntat a la resta on poden? La idea que EUROPA és favorable a la independència de Catalunya i que s’ha de fer propaganda i dirigir els esforços a la internalització del conflicte, és una propaganda partidista també d’ERC, que sembla més realista que Puigdemont, però les seves propostes d’autodeterminació, referèndum, república, independència, una darrera de l’altre, demostren que són un camí impossible.
Per això ERC, ha fet servir la Generalitat en la reunió telemàtica de Presidents autonòmics, per presentar aquestes propostes a la Presidenta de la Comissió Europea Úrsula Von Der Leyen. Ja ho ha fet: el major ridícul per la resposta rebuda: res de res, ni mencionar-ho.
A veure: ERC, perquè no fan una anàlisi històrica –teniu historiadors, filòlogues, advocats – de l’actuació d’EUROPA en general, des de la PAU DE WESTFÀLIA, des de 1648, en què van acordar posar fi a la intervenció en les lluites internes de cada país, com una forma d’arribar a la pacificació d’Europa contínuament en guerres.
Aquest principi de no-intervenció es va mantenir fins i tot amb certs desequilibris, però formalment també durant l’alçament feixista de 1.936. L’Europa més democràtica, va ser neutral, argumentant aquest principi de NO-intervenció en els assumptes interns.
I ara pensa ERC, que Europa intervindrà?, ja prou de falses propostes i d’expectatives impossibles. A Europa hi ha tants pobles que tenen les mateixes i més justificacions que ells, si volguessin ser independents, però no es plantegen això, ja que al segle XX i XXI han determinat altres projectes que trossejar Europa i tornar-la a dividir.
En el Parlament Europeu, només grups minoritaris donaran resposta a les demandes d’ERC. Silenci. Ridícul per ERC, però ells saben que molts dels seus seguidors s’ho empassen i els hi permet recollir vots amb la promesa de què Europa els farà costat.
Tampoc el Parlament Europeu, ha posat a debat la independència en Catalunya malgrat que la presència dels tres eurodiputats per Catalunya exiliats, que aviat veuran el suplicatori per deixar de ser-ho.
I això no ho poden entendre els seus votants? Potser molts fins i tot ho entenen, però els hi serveix per reafirmar les seves pròpies conviccions, els seus desitjos.
Per què defensar als que apareixen lligats des de les institucions, sigui les Diputacions, altres, al suport de la seva idea partidista de la independència, utilitzant tots els mitjans públics possibles?
Aviat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, començarà el judici entre d’altres a la interventora de la Generalitat per aquestes pràctiques de desviacions de diners per finançar l’independentisme malgrat les dificultats per trobar els mecanismes i els responsables per tots els “procediments opacs” emprats per JxC i ERC.
Com se saludaven i reien els últims detinguts relacionats amb les xarxes de desviació de diners, saben de les dificultats jurídiques per trobar les proves que poden servir als tribunals per condemnar-los. Ara posaran els advocats a treballar i pagar-los, no explicaran com, per intentar sortir innocents i herois.
Tothom és lliure de tenir les seves pròpies idees, però el límit és quan es volen imposar a la resta i es fan servir les institucions i els diners públics per aconseguir-ho.
Diguem que no. Nosaltres no som d’eixe món.
@josecoderch
