Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » L’Institut Català de les Dones lamenta la mort de l’escriptora Isabel-Clara Simó
Slider

L’Institut Català de les Dones lamenta la mort de l’escriptora Isabel-Clara Simó

SOCIETAT. La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, ha expressat el condol per la mort de l’escriptora d’Alcoi, Isabel-Clara Simó Monllor (1943-2020) i ha lamentat la pèrdua de la “degana de les lletres lletres catalanes”, que “des del periodisme i la literatura va fer activisme per visibilitzar i denunciar les múltiples situacions de discriminació de les dones”.

Laura Martínez també ha manifestat que “amb la mort de Simó s’apaga una veu que ha estat altaveu del feminisme. Li hem d’agrair el seu compromís i lluita”.

Isabel-Clara Simó es llicencia en Filosofia a la Universitat de València i es dedica a l’ensenyament primer a Figueres i posteriorment a Barcelona. Des del 1972 fins al 1983 dirigeix el setmanari Canigó. De catedràtica d’institut passa a exercir durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, i es doctora en Filologia Romànica.

Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ocupa el càrrec de vicepresidenta al Principat durant el període 1985-1988. El 1996 és nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l’etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que exerceix fins al 1998. El 1999 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi.

Al llarg de quatre dècades  publica amb regularitat una cinquantena llarga de títols, principalment de narrativa però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i televisius, prosa memorialística i traducció; a més dels articles publicats en premsa.

El 1978 inicia la seva trajectòria literària amb la concessió del Premi Víctor Català, amb el recull És quan miro que hi veig clar (1979). Publica Alcoi-Nova York (1985), Històries perverses (1992), guardonat amb el premi Crítica Serra d’Or, on l’autora fa patent la preocupació per la violència inútil, tema que té continuació a Perfils cruels (1995). Dones (1997) és objecte, l’any 2000, d’una versió cinematogràfica. Després de l’èxit de Dones, elabora una caricatura mordaç de l’univers masculí a Estimats homes, que segueix el 2010 amb el recull de narrativa Homes. El 2004 publica Angelets, amb el qual analitza el cantó fosc de la infantesa.

La seva novel·lística recrea personatges complexos que mantenen relacions conflictives. Destaquen Júlia (1983), basada en els fets històrics de la Revolució del «Petroli» a l’Alcoi de finals del segle XIX; la novel·la psicològica T’estimo Marta (1986); Els ulls de Clídice (1990), on explica la relació de tres persones en un cercle tancat; La veïna (1990), on presenta un antiheroi que es veu obligat a investigar un assassinat del qual és inculpat; La Nati (1991), un relat amb rerefons de crítica social; La salvatge (1993), elegia de Dolores Mendoza guardonada amb el Premi Sant Jordi, traduïda a nombrosos idiomes i amb reedicions constants; El Mossèn (1994), biografia novel·lada de Jacint Verdaguer; La innocent (1995), Premi València de Literatura; El professor de música (1998),guardonada amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians; El gust amarg de la cervesa (1999); T’imagines la vida sense ell? (2000), on refà la història d’un crim perfecte, com a venjança de trenta anys d’agressions psicològiques; Hum… Rita! L’home que ensumava dones (2001), Premi Octubre-Andròmina de narrativa; Amor meva (2010), Premi Joanot Martorell o Els invisibles (2013), entre altres.

També cal destacar les novel·les publicades en col·leccions per a joves: Raquel (1992) amb prop de trenta reedicions; Joel (1996); De nom, Emili (1998), Dora diu que no (2006), Els ulls de l’assassí (2006), El meu germà Pol (2008), Llir entre cards (2014) i Tzoè (2015), entre altres. Ha elaborat guions per a ràdio i televisió, com ara El braçalet (1988) per a Catalunya Ràdio i la telesèrie La granja (1989-1990) de TV3, juntament amb altres guionistes. Fa diverses incursions en teatre, amb les obres Còmplices, representada per Pep Cortès a Granollers el 2003 i La visita, amb la qual rep el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi.

A més de la seva reeixida carrera com a narradora cal destacar també la seva tasca periodística a la columna diària “De Fil de Vint”, del diari Avui.  També va col·laborar a Serra d’OrEl Temps i El País. És autora, entre altres, dels assajos Sobre el nacionalisme (2000), on dialoga sobre la identitat catalana en l’actualitat; Si em necessites, xiula (2005), un sentit homenatge a Montserrat Roig; Adéu, Boadella (2008), on polemitza amb el conegut dramaturg català i Cartes d’independència a la vora d’una tassa de te (2011), juntament amb l’escriptora Patricia Gabancho.

El 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d’Or d’Alcoi, i també rep el Premi Jaume Fuster. El 2016 és nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec pel qual ocupava la presidència de la Junta de Govern, òrgan superior de la ILC, i la vicepresidència del Consell Assessor. El 2017 la seva trajectòria és reconeguda amb Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

2020-01-13

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator