-
Quatre entitats i sis creadors catalans, Premis Nacionals de Cultura 2018
-
L’artista conceptual sabadellenca Fina Miralles guardonada amb el Premi Nacional de Cultura
El digital Catorze, el Centre de Titelles de Lleida, el director escènic i gestor teatral Josep Anton Codina, la Fundació Festa Major de Gràcia, la Fundació Pau Casal, l’il·lusionista Hausson, l’artista conceptual Fina Mirallles, el poeta Jordi Pàmias, l’escriptor Valentí Puig i l’actor i dramaturg Albert Vidal han rebut la màxima distinció catalana en l’àmbit cultural, concedida pel plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).
CULTURA. Celebrat al Teatre Zorrilla de Badalona, l’acte ha estat presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i ha comptat amb la presència del president del Parlament, Roger Torrent; del president del CoNCA, Carles Duarte; de l’alcalde de Badalona, Álex Pastor; de la consellera de Cultura, Laura Borràs, i d’Ernest Maragall, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. També han assistit Oriol Lladó, diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona; Artur Mas, expresident de la Generalitat; Maria Dolors Portús, secretària general del Departament de Cultura; Elsa Ibar, directora general de Patrimoni cultural; Esther Franquesa, directora general de Política linguïstica; Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular; Xavier Diaz, director de l’ICEC, i Maties Serracant, alcalde de Sabadell, entre d’altres representants institucionals.
La cerimònia ha distingit valors com el talent, l’excel·lència, la innovació, la solidesa i la trajectòria, de quatre entitats i de sis creadors catalans en diverses disciplines culturals, de la literatura al teatre, de la música al periodisme.
Instituïts per la Generalitat republicana el 1932 i interromputs amb la Guerra Civil el 1938, els Premis Nacionals de Cultura es van reprendre el 1982, i al llarg d’aquests anys han reconegut la tasca de més de 800 professionals i entitats del país. Figures i col·lectius que han contribuït i contribueixen a donar més rellevància a la cultura catalana.
Visca la cultura!
Presentat pels actors badalonins Lluís i Marta Marco, l’acte de lliurament dels premis començava amb l’actuació del cor infantil VEUS i del Quartet Joan Vives, amb una versió de “Meravellós regal” de Txarango, per donar pas al primer premiat, Albert Vidal. Actor polièdric i inclassificable, format al costat de mestres com Dario Fo o Jacques Lecoq, i creador de l’anomenat art tel.lúric, Vidal ha pujat a l’escenari envoltat del so dels timbals de Calanda i, després de rebre el seu premi de mans de l’alcalde de Badalona, Álex Pastor. Definit pel fotògraf Leopold Samsó en un vídeo introductori com “un home d’espiritualitat molt creativa”, el guardonat ha apel·lat a “l’esperit perseverant i treballador” del poble català: “Som capdavanters en la ciència, la medicina, l’art, el comerç, l’esport, i tantes altres disciplines… Un nou renaixement s’entreveu, ple de saviesa i de coneixement. Els que ens vulguin dividir no se’n sortiran. Som un poble, una realitat”.
Després d’un record a la figura de Pompeu Fabra, en la commemoració del 150 aniversari del seu naixement, ha arribat el moment de premiar el Centre de Titelles de Lleida, que ha produït espectacles com “Mogwli” o “Hansel i Gretel”. Carles Duarte ha entregat el guardó als seus directors, Oriol Ferre i Elisabet Vallvé. L’han dedicat als seus companys a la companyia, Bernat Vallvé i Mireia Perna, als creadors de l’entitat, Joan-Andreu Vallvé i Julieta Agustí, i al públic que ha convertit la Fira de Titelles de la ciutat, que ells organitzen, en tot un referent. Els premiats han acabat amb un contundent “cuidem la cultura!”.
L’artista conceptual sabadellenca Fina Miralles ha estat la següent en recollir el Premi Nacional de Cultura, en aquest cas de mans de Pilar Parcerisas, crítica d’art i membre del Plenari del CoNCA. L’ampli ventall de la seva obra, marcada quasi sempre per un fort lligam amb la natura, l’han fet mereixedora del guardó. Miralles ha apostat per la poètica en el seu agraïment, recordant quan una veu interior li expressava: “sembra, altres ja recolliran. Sembra la llavor d’eternitat que hi ha dins teu i de tota cosa viva”. Miralles apuntava: “El meu anhel és retornar a l’origen de l’ànima humana. Gràcies per la tendresa”.
Visca la solidaritat!
La cultura sempre és solidària, i els Premis Nacionals han volgut mirar cap al drama dels refugiats i cap a la tasca de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms. Ho han fet amb una actuació de Poor Tràmit. “Aigua: la mare de totes les vides. La mateixa que ens té dividides. No són colors, estan navegant vides. Darrere hi ha noms, pel món fugint de la ruïna”. Així començava el tema especialment composat per aquesta gala, i que finalitzava amb una crida per la llibertat d’expressió. Un moment que, seguit de la commemoració del centenari del filòsof Raimon Panikkar, ha servit perquè els assistents al lliurament de premis aplaudissin aquest record al drama que es viu al Mediterrani.
La Fundació Pau Casals, que fa servir la música com a instrument de defensa de la pau i els drets humans, ha estat el següent premiat. El director general de l’entitat, Jordi Pardo, ha rebut el premi de mans de Gemma Sendra, gestora cultural i vicepresidenta del CoNCA. Pardo ha recalcat el creixement del ressó internacional de la Fundació els darrers anys, i la voluntat de l’entitat de mantenir el llegat musical i humanístic de Pau Casals.
El cinquè guardonat de la cerimònia ha estat Valentí Puig, absent de la cerimònia per raons professionals imprevistes i ineludibles. Escriptor i articulista de producció fecunda, era presentat en un vídeo previ per Sebastià Alzamora, que destacava la varietat de gèneres cultivada per l’autor. Puig rebia un reconeixement que recollia en el seu nom el també escriptor Àlex Susanna. Li entregava Pilar Parcerises. Susanna ha explicat, en nom de Puig, que “se sentia molt honorat després d’un any especialment fèrtil” (amb la publicació de “La bellesa del temps”, “El bar de l’AVE” i “Oratges de la memòria”).
L’emoció arribava a la platea del Teatre Zorrilla, amb els joves membres del cor VEUS interpretant, amb espelmes a les mans, el tema “Non Nineta” per recordar, en l’In Memoriam, a figures de la cultura traspassades els darrers mesos.
Visca la festa!
L’aparició a l’escenari de dos Gegantons donava pas a l’entrega del premi a la Fundació Festa Major de Gràcia, reivindicant dos conceptes que no sempre s’entenen de forma conjunta. “També és cultura i en majúscules: Visca la festa!”, deia el presentador de la gala, Lluís Marco. La productora de cinema Isona Passola, membre del plenari del CoNCA, lliurava el guardó a Carla Carbonell, presidenta d’una entitat que és un veritable motor cultural i que ha reforçat el teixit associatiu de la Vila de Gràcia. Carbonell ressaltava que “el nostre és un poble especial, que veu oportunitats en els entrebancs, que creix amb els contratemps, que es reinventa dia a dia”, i destacava que aquest premi “és un reconeixement a la gent anònima, centenars de milers de persones que l’han feta possible durant dos segles… Això és el que ens fa especials”.
Josep Anton Codina, renovador de l’escena teatral catalana als anys 60 i director del Teatre Grec als primers anys de normalització democràtica, ha estat el següent en pujar a l’escenari per rebre el seu premi. Carles Duarte li donava el guardó, i Codina recordava amb humilitat l’època en què el seu mestre, Ricard Salvat, li deia que “sabia cosetes. M’és igual que en diguin cosetes o cosotes. El més important és fer-les. I en vam fer moltes de cosetes. De vegades, la quantitat superava la qualitat. Però, com diem a Catalunya, feina feta no fa nosa”.
Els Premis Nacionals de Cultura no van oblidar-se del centenari de Maria Aurèlia Capmany: escriptora, política, professora, activista i feminista. La música del Quartet Joan Vives va acompanyar l’homenatge, abans que la dansa i el bàsquet, que a Badalona són una religió, mostressin que cultura i esport també s’entenen bé.
Quedaven tres premis per lliurar-se: Jordi Pàmias, una de les grans veus de la poesia de les Terres de Ponent des que, l’any 1969, guanyés el Joan Salvat-Papasseit amb l’obra “La meva casa”. La consellera de Cultura Laura Borràs li ha entregat el Premi Nacional, mentre el poeta explicava que “vivim una situació ambígua, una mena de penombra on tot és imprevisible. No sabem si els somnis seran realitat un dia”. I remarcava la necessitat de “defensar la nostra llengua, sobretot en l’àmbit de l’ensenyament. Cal lluitar pel bé de la cultura i la terra catalana”.
Visca la llibertat!
Fa tot just quatre anys, Eva Piquer va crear Catorze, un digital de divulgació cultural i artística que en poc temps ha aconseguit una audiència remarcable i s’ha convertit en tot un referent. La periodista i escriptora ha recollit el premi de mans del president del Parlament Roger Torrent. L’editora de Catorze començava així: “Mentiria si digués que la cultura ens salva. Però es un flotador, el que ens queda quan tota la resta es perd”. I remarcava que Catorze aposta per la cultura des d’una llibertat que és irrenunciable”.
La commemoració del centenari de la poetessa i traductora Montserrat Abelló ha obert camí pel darrer guardó de la nit: Jesús Julve, més conegut com a Hausson, ha estat premiat per la poètica de la màgia de saló que va renovar amb elegància i modernitat. L’il·lusionista ha rebut el Premi Nacional de mans del president Quim Torra, i ha posat humor al seu agraïment: “Els il·lusionistes mai deixem res a l’altzar, així que he portat escrites unes breus línies”, deia abans de treure’s de la butxaca una dotzena de fulls, envoltat dels riures del públic. Hausson va volver remarcar el que per ell era un doble reconeixement: “A la meva persona, sí, però també a la màgia, un art més antic que el teatre. Visca Catalunya i visca la màgia!”, va rematar.
