Dimarts,19 març, 2024
IniciA PORTADALluita Internacionalista: per una campanya internacional unitària en suport al poble palestí

Lluita Internacionalista: per una campanya internacional unitària en suport al poble palestí

SOCIETAT. El 18 de maig, la vaga general a tota la Palestina històrica “des del riu fins a la mar”, va mobilitzar desenes de milers de palestins i palestines. Hi va haver massives manifestacions en totes les ciutats que van ser durament reprimides. La convocatòria, que va sorgir d’organitzacions de joventut, amb un fort pes de dones, va tenir el suport de tots els grups palestins i va aconseguir la unitat palestina: per primera vegada en molts anys va haver-hi manifestacions en els territoris ocupats i en la Palestina històrica (dins del territori d’Israel), amb la solidaritat dels camps de refugiats als països veïns.

 Va ser una resposta unitària del poble palestí als criminals bombardejos aeris de l’estat sionista sobre Gaza que van matar a 248 persones, entre elles 70 menors, van destruir més de 1.000 habitatges i 17 clíniques i hospitals van resultar danyats.

 Malgrat això, després d’onze dies de bombardejos, es va festejar a Gaza el cessament del foc.  Milers de palestines i palestins són conscients de la seva llarga lluita i van viure com un triomf parcial el fet que Israel deixés de bombardejar-los. Una altra vegada més no van poder aixafar la resistència palestina.

 L’exèrcit israelita volia envair Gaza, però es va quedar a la frontera i no va poder entrar. El motiu va ser la gran mobilització palestina i mundial en defensa del poble palestí. Fins a tot obrers portuaris italians es van negar a carregar vaixells que anaven en direcció a Israel.

 El que ha passat ha aprofundit la crisi de l’estat sionista i del seu govern. Això s’ha posat de manifest en la caiguda de Netanyahu com a primer ministre.

 El mes de maig de 2021 pot ser un punt d’inflexió en la història de la lluita del poble palestí. Els enfrontaments dels joves contra la policia israeliana a Jerusalem, el desafiament de l’expulsió de les famílies dels barris de Sheik Harrah o Silwan per lliurar les seves cases als colons, la resistència des de Gaza i les manifestacions més massives i sagnants a Cisjordània des de la Segona Intifada han estat una reacció en cadena. Israel havia cantat victòria amb Donald Trump, però la resistència palestina segueix molt viva i busca com expressar-se.

 La lluita segueix malgrat la sagnant repressió sionista. Més de dos mil joves palestins han estat detinguts a Israel en les últimes setmanes per haver participat en les protestes. A Cisjordània la instal·lació d’una nova colònia en Beita, al sud de Nablus, que usurpa milers d’oliveres a les famílies palestines, ha estat també motiu d’enfrontaments amb fortes protestes que han deixat quatre joves morts i desenes de ferits.

 El nou govern israelià, de l’aliança encapçalada per l’ultradretà Naftali Bennett només incrementarà el maltractament, la humiliació i el patiment del poble palestí. L’endemà d’assumir el càrrec, Bennet autoritzava la marxa de la bandera a Jerusalem que va ser prohibida el mes passat per la situació de màxima tensió. Un miler d’ultradretans israelians protegits per la policia israeliana van desfilar per la ciutat al crit de “mort als àrabs”. El primer gest del nou govern va ser bombardejar Gaza. La franja segueix sotmesa a un ferri bloqueig que impedeix l’entrada de mercaderies i persones o als pescadors treballar més enllà de sis milles nàutiques.

 Una nova generació palestina està prenent el relleu. Són els nascuts després dels acords d’Oslo de 1993, que van suposar la legitimació de l’ocupació i la creació de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) com el seu agent interior, que ha col·laborat durant tots aquests anys amb la repressió reprimint manifestacions i detenint activistes. Un procés de “pau” que només ha servit per a intensificar l’ocupació i l’espoli de les palestines i els palestins: en 1993 hi havia a Jerusalem Est prop de 150.000 colons israelians i avui són més de 220.000. A Cisjordània s’han multiplicat per dos en aquests anys, fins a arribar als 440.000. Amb l’acord d’Oslo, Gaza s’ha convertit en una presó a cel obert i Cisjordània en una constel·lació de pobles i ciutats palestins en forma de bantustans aïllats per un mur, una xarxa de carreteres i colònies.

 La vella direcció palestina està totalment desacreditada. Mahmud Abbas s’aferra, als seus vuitanta-sis anys, a la presidència d’un estat que no existeix i que només funciona com una força de repressió interior. El seu mandat, en nom d’Al Fatah, va expirar fa una dècada i ha ajornat novament les eleccions convocades per al més de juny. Mohammed Dahlan, el seu relleu a Al Fatah viu als Emirats àrabs que van signar l’acord de normalització amb Israel. Ismail Haniyeh, el líder de Hamàs, va marxar el 2019 de Gaza per a instal·lar-se a Qatar. A la Palestina històrica, Manur Abbas, cap del partit islamista amb representació en el Parlament israelià, acaba de signar un acord de govern amb Bennet, el representant dels colons. És en aquest marc que la generació nascuda després de la traïció d’Oslo està prenent la paraula.

 A hores d’ara ja és una evidència –contra la propaganda buida de la UE i els Estats Units- que el procés d’Oslo és una via morta i que no hi ha cap possibilitat de conviure pacíficament amb Israel, amb un estat racista, basat en un règim d’apartheid institucionalitzat. Una amenaça per als pobles de la regió i el món sencer que ja ha causat massa patiment. Per això continuem defensant la lluita per una sortida veritablement justa, que és l’establiment d’un Estat únic, laic, no racista i democràtic en tot el territori històric de Palestina.

 Però el poble palestí no s’enfronta a un estat ocupant qualsevol. Com deia Joe Biden quan era congressista en 1986 “si no existís Israel, els Estats Units hauria d’inventar-lo per a protegir els seus interessos a la regió”. Efectivament, Israel és el portaavions de l’imperialisme en una zona de gran valor estratègic com Orient Mitjà. Per això el suport al poble palestí no és només una qüestió de solidaritat internacional: forma part de la lluita antiimperialista en tots els racons del món. Des de la UIT-QI fem a una crida a redoblar la unitat d’acció internacional, en el camí cap a una Palestina Lliure, en suport al poble palestí pels següents punts:

 Exigim l’alliberament immediat de tots els presos palestins empresonats per l’ocupació.

 Demanem que els governs trenquin relacions diplomàtiques i comercials amb l’estat sionista d’Israel.

 Visca la lluita heroica del poble palestí.

 

 Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies