CRISTINA REDONDO/TRIBUNA
Llum de gas. Cristina Redondo
[dropcap]V[/dropcap]
iolència de gènere, seguim igual que cada 25 de novembre i torno a repassar les dades esgarrifoses i els titulars sorprenents: “La dona assassinada havia denunciat”, “Alerta del creixement de la violència masclista entre els joves”, “Un de cada tres europeus justifica l’abús sexual”,” Record de violència masclista”,” Espanya a la cua en denúncies per violació davant la por a no ser cregudes” i així infinitament en milers de diaris de diverses procedències.
Ens fem ressò del problema, ens sorprenem amb les dades, ens entristim i ens indignen les notícies, fins i tot ens portem les mans al cap i fins se’ns encongeix el cor cada vegada que una dona és víctima de la violència de gènere, però realment, fem alguna cosa per prevenir aquesta violència de gènere?
S’ha observat que la violència pot donar-se de diferents formes i en situacions molt diferents. Les formes d’abús són de tipus emocional, psicològic, físic o sexual. Segons les dades analitzades en la població, pot donar-se de diverses maneres alhora i en qualsevol moment (Price i Byers, 1999), i, per descomptat, la condició social no és excloent per ser víctima de violència de gènere, ni tampoc ho constitueix l’edat. Encara que moltes vegades es creu que la violència de gènere només li passa a la gent gran que estan casades i pertanyen a determinades classes socials, però la realitat és molt diferent, ja que no existeix un perfil específic de persona que sigui més propensa al maltractament, malauradament aquest es dóna en totes les cultures, sigui quina sigui, i en qualsevol context socioeconòmic.
Els estudis psicològics duts a terme, demostren que la violència de gènere, normalment sol generar-se en el festeig i l’inici de la convivència (Gorrotxategi i d’Haro, 1999), on el maltractador comença a establir una relació de poder, totalment desigual i tremendament nociva per a la víctima. Aquesta es veu immersa en un estat de confusió total, a causa bàsicament al vincle que la uneix al seu maltractador, per aquest motiu en molts casos busquen excusar el comportament de la persona que les maltracta, arribant-ho a justificar com si de mostres d’afecte es tractaren o fins i tot de mostres de protecció, sempre en un intent de normalitzar la relació tòxica, en alguns casos degut també a la dependència emocional que la víctima sosté amb el maltractador.
Dins el maltractament psicològic, una de les situacions més desconcertants que poden viure les víctimes, és sentir els símptomes del que denominat com “Llum de Gas”. Aquest concepte fa referència a quan el maltractador provoca una situació de manipulació emocional sobre la seva víctima, amb la intenció de fer-la dubtar d’allò que ha viscut, creant-li inseguretats, dubtes sobre la seva memòria, percepcions o fins i tot fent-la creure que està boja o menteix sobre la situació negativa que ell li ha fet viure. El terme té el seu origen en una obra de teatre “Gas light”, en la qual el marit es dedica a distorsionar la realitat de la seva dona i a manipular-la emocionalment. Per a això utilitza llums de gas, negant-li que les ha encès o apagat, segons fes i amb la intenció de fer-li creure a la seva esposa que estava boja. Més tard el terme va ser popularitzat en el llibre de 1994 Gaslighting: How to Drive Your Enemies Crazy, de Victor Santoro, on s’exposen tàctiques per molestar a la resta, fins a l’actualitat en què “Gaslighting” o “Llum de Gas” és un terme i concepte estudiat i desenvolupant per la psicologia clínica.
Davant d’aquesta situació de manipulació i, normalment, sense els suficients recursos emocionals per defensar-se de les situacions de maltractament, les víctimes de la “Llum de Gas”, acaben sentint ansietat, problemes de son, cansament crònic, cefalees, depressions i fins i tot, en casos molt greus, dependència a psicofàrmacs o alcohol.
El recomanable per superar aquestes situacions és enfortir la posició de la víctima i fer que s’expressi amb llibertat i, sobretot, sense que senti por o desconfiança respecte al fet que es dubti de la seva versió dels fets, sobretot a través del suport de persones del seu entorn més proper i que refermen la seva credibilitat. El fet que la víctima verbalitzi la seva situació l’ajudarà a prendre consciència de la seva situació i a entendre la realitat tal com està succeint, sempre amb el suport dels més propers i fins i tot, facilitant eines emocionals per reforçar la seva autoestima i el seu enfortiment emocional. És important que la víctima torni a poder controlar el seu poder per arribar a enfrontar-se amb el maltractador d’igual a igual, aconseguint dialogar amb ell a través d’una negociació “d’igual a igual” i sense necessitat de negar a ningú. Quan això passa, el maltractador abandona la víctima, desprestigiant-la, ignorant-la i fins i tot, tractant de causar-li més mal encara, fins a trobar una nova víctima.
Mentrestant cada 25 de novembre, se seguirà celebrant el Dia de la Violència de Gènere, amb els milers de dades nefastes que cada any es repeteixen, incrementades en números, perquè haurà passat més temps, i tractarem de resumir-ho en titulars que, com sempre, per uns instants, cridaran la nostra atenció, com una mena de recordatori perquè no ens oblidem i que tinguem bé present, que siguem plenament conscients que aquestes situacions es donen … i es repeteixen, sempre.
Cristina Redondo
Luz de gas. Cristina redondo
[dropcap]V[/dropcap]
iolencia de género, seguimos igual que cada 25 de noviembre y vuelvo a repasar los datos escalofriantes y los titulares sorprendentes: “La mujer asesinada había denunciado”, “Alerta del crecimiento de la violencia machista entre los jóvenes”, “Uno de cada tres europeos justifica el abuso sexual”, “Record de violencia machista”, “España a la cola en denuncias por violación por temor a no ser creídas” y así infinitamente en miles de diarios de diversas procedencias.
Nos hacemos eco del problema, nos sorprendemos con los datos, nos entristecemos y nos indigna las noticias, incluso nos llevamos las manos a la cabeza y hasta se nos encoge el corazón cada vez que una mujer es víctima de la violencia de género, pero realmente ¿hacemos algo para prevenir esa violencia de género?
Se ha observado que la violencia puede darse de distintas formas y en situaciones muy diferentes. Las formas de abuso son de tipo emocional, psicológico, físico o sexual. Según los datos analizados en la población, puede darse de varias maneras a la vez y en cualquier momento (Price y Byers, 1999), y, por supuesto, la condición social no es excluyente para ser víctima de violencia de género, ni tampoco lo constituye la edad. Aunque muchas veces se cree que la violencia de género sólo le ocurre a personas mayores que están casadas y pertenecen a determinadas clases sociales, pero la realidad es muy diferente ya que no existe un perfil específico de persona que sea más propensa al maltrato, desgraciadamente este se da en todas las culturas, sea cual sea, y en cualquier contexto socioeconómico.
Los estudios psicológicos llevados a cabo, demuestran que la violencia de género, normalmente suele generarse en el noviazgo y al inicio de la convivencia (Gorrotxategi y de Haro, 1999), donde el maltratador comienza a establecer una relación de poder, totalmente desigual y tremendamente dañina para la víctima. Esta se ve envuelta en un estado de confusión total, debido básicamente al vínculo que la une a su maltratador, por ese motivo en muchos casos buscan excusar el comportamiento de la persona que las maltrata, llegándolo a justificar como si de muestras de afecto se trataran o incluso o de protección, siempre en un intento de normalizar la relación tóxica, en algunos casos debido también a la dependencia emocional que la víctima sostiene con el maltratador.
Dentro del maltrato psicológico, una de las situaciones más desconcertantes que pueden vivir las víctimas, es sentir los síntomas de lo denominado como “Luz de Gas”. Este concepto hace referencia a cuando el maltratador provoca una situación de manipulación emocional sobre su víctima, con la intención de hacerla dudar de aquello que ha vivido, creándole inseguridades, dudas sobre su memoria, percepciones o incluso haciéndola creer que está loca o miente sobre la situación negativa que él le ha hecho vivir. El término tiene su origen en una obra de teatro “Gas light”, en la que el marido se dedica a distorsionar la realidad de su mujer y a manipularla emocionalmente. Para ello usa luces de gas, negándole que las ha encendido o apagado, según hiciera y con la intención de hacerle creer a su esposa que estaba loca. Más tarde el término fue popularizado en el libro de 1994 Gaslighting: How to Drive Your Enemies Crazy, de Victor Santoro, donde se exponen tácticas para molestar a otros, hasta la actualidad en el que “Gaslighting” o “Luz de Gas” es un término y concepto estudiado y desarrollando por la psicología clínica.
Ante esta situación de manipulación y, normalmente, sin los suficientes recursos emocionales para defenderse de las situaciones de maltrato, las víctimas de la “Luz de Gas”, acaban sintiendo ansiedad, problemas de sueño, cansancio crónico, cefaleas, depresiones e incluso, en casos muy graves, dependencia a psicofármacos o alcohol.
Lo recomendable para superar estas situaciones es fortalecer la posición de la víctima y hacer que se exprese con libertad y, sobretodo, sin que sienta miedo o desconfianza respecto a que se dude de su versión de los hechos, sobre todo a través del apoyo de personas de su entorno más cercano y que afiancen su credibilidad. El hecho de que la víctima verbalice su situación le ayudará a tomar consciencia de su situación y a entender la realidad tal y como está sucediendo, siempre con el apoyo de los más cercanos e incluso, facilitándole herramientas emocionales para reforzar su autoestima y su fortalecimiento emocional. Es importante que la víctima vuelva a poder controlar su poder para llegar a enfrentarse con el maltratador de igual a igual, consiguiendo dialogar con él a través de una negociación “de igual a igual” y sin necesidad de negar a nadie. Una vez que esto sucede, el maltratador abandona la víctima, desprestigiándola, ignorándola e incluso, tratando de causarle más daño, hasta encontrar una nueva víctima.
Mientras tanto cada 25 de noviembre, se seguirá celebrando el Día de la Violencia de Género, con los miles de datos nefastos que cada año se repiten, incrementados en números, porque habrá pasado más tiempo, y trataremos de resumirlo en titulares que, como siempre, por unos instantes, llamaran nuestra atención, como una especie de recordatorio para que no olvidemos y que tengamos bien presente, que seamos plenamente conscientes de que esas situaciones se dan…y se repiten, siempre.
Cristina Redondo.
[…] * Articulo publicado en la Columna de Cristina Redondo: Il dolce far niente, sección Tribuna del Di… […]
[…] * Articulo publicado en la Columna de Cristina Redondo: Il dolce far niente, sección Tribuna del Di… […]
[…] * Article publicat a la columna d’opinió de Cristina Redondo: Il dolce far niente, secció Tribuna … […]