14:35:32 | 8/2/2023 | JAVI QUINTANO |
NASCO ha obert una aula d’informàtica a Bole (Ghana) amb el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i l’ONG santquirzenca Ateneu del Món. A aquesta aula hi tindrà accés el Mempesaem Cluster of Schools. A la cerimònia d’inauguració hi ha assistit l’Honorable Alele Veronica Heming, District Chief Executive del Districte de Bole que ha expressat el seu agraïment i la importància de l’educació digital per convertir-se en un poble global en un món global.
Amb aquesta, ja són 17 les aules que té NASCO Feeding Minds a Ghana, a les quals tenen accés un total de 53 escoles i 6.600 estudiants anuals. NASCO vol seguir creixent i establint el projecte a tot el país per donar rellevància a la cultura digital en aquest país. L’objectiu és que els joves estudiants i futurs professionals siguin nadius i no immigrants digitals i que la bretxa digital no sigui font de més desigualtat. Durant els deu anys d’història de l’associació s’han impactat un total de 66.000 alumnes amb el nostre projecte d’educació digital.
Nasco, una organització creada per alimentar les ments, no els estómacs
Nasco Feeding Minds és potser la primera organització creada per joves africans que tenen per objectiu canviar el paradigma de l’ajuda humanitària. Al seu creador, Ousman Umar, li agrada dir que son “la primera ONG creada de manera horitzontal, no vertical. És a dir, NASCO no l’ha fet l’home blanc, ric, que després d’enriquir-se a costa dels africans, s’adona que hauria de fer alguna cosa i que, per tant, dona les engrunes que li sobren per ajudar a mitigar la gana. No. Aquesta ONG parteix del pobre immigrant que, després de mil lluites, aconsegueix arribar amb vida i decideix ajudar a la seva gent. És per això que diem que és horitzontal, en comptes de vertical. Dit d’una altra manera, NASCO és una ONG creada per als germans africans, negres i que lluita constantment per potenciar la idea que cal alimentar les ments, no els estómacs, tal com s’ha anat fent fins ara en tots els sectors de l’ajuda humanitària.”
“Nosaltres -segueix Umar– coneixem la realitat de Ghana i Àfrica, entenem la nostra tribu i la nostra gent. Per tant, som les persones idònies per dur a terme aquestes ajudes per millorar la situació del nostre país i del continent sencer. Creiem amb tota seguretat que aquesta iniciativa animarà a molts altres joves africans a entendre que som nosaltres aquells que hem d’assumir la responsabilitat de liderar el canvi i que no cal esperar que vingui un salvador blanc a arreglar-nos la vida. Som nosaltres aquells que hem de salvar-nos a nosaltres mateixos. A NASCO Feeding Minds som un conjunt de voluntaris que volem canviar la manera en què es pensa i s’executa l’ajuda humanitària, alimentant les ments.”
L’inici de tot, la història personal de l’Ousman
Nasco va néixer a partir d’una història personal, la de l’Ousman Umar. Després de quatre anys d’immigració, va arribar amb vida a Espanya des d’Àfrica. L’Ousman va travessar dificultats i va experimentar la cruesa de la immigració. El seu millor amic no va sobreviure a l’experiència. Quan va arribar a Europa, es va adonar que el “paradís” que havia somiat no existia. Les possibilitats de sobreviure l’experiència de la immigració són del 3%. La solució al problema de la immigració no es resol traient cadàvers del mar, ni pagant la policia del Marroc perquè deporti als immigrants. La solució està en l’origen del problema, lligat a la falta d’oportunitats i el no accés a la informació que es viu a les comunitats rurals d’Àfrica. La solució no és enviar aliments, amb això només se soluciona el problema durant un dia. La solució és alimentar les ments mitjançant l’educació digital.
La primera aula d’informàtica
Tot va començar l’any 2010, quan l’Ousman va convèncer el seu germà perquè no ajuntés diners per emigrar, com va fer ell, sinó que havia de quedar-se i “alimentar la seva ment”. En comptes de seguir els passos de l’Ousman fins a Europa, el que a Ghana es coneixia com el “paradís somiat”, havia d’estudiar i prosperar en el seu propi país, ja que el paradís no és com s’imaginaven. El seu germà va entendre el missatge. L’Ousman es va adonar que hi havia milers de joves a Ghana que pensaven que la solució estava a Europa i que havia d’extrapolar aquest missatge.
Quan l’Ousman va presentar la proposta de crear aules informàtiques a les escoles de Ghana, el Ministre d’Educació d’aquell moment va respondre que no tenia pressupost per posar en marxa la prova pilot. Això li va fer entendre que cadascú de nosaltres som els secretaris generals del nostre món. I que, per aquesta raó, era la seva responsabilitat canviar aquesta petita part del món tan important per a ell.
Amb l’ajuda d’una amiga i un amic, més els diners que tenia al banc, l’Ousman va comprar els primers 45 ordinadors i va contractar els dos primers professors. El 12 de setembre de 2012, NASCO va obrir la primera aula informàtica a Ghana.