TRIBUNA CULTURAL
JOSÉ ANTONIO AGUADO
28/4/2023 | 17:40:32
L’òpera Manon de Jules Massenet (1842-1912) torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu en onze funcions. La producció d’Olivier Py per al Grand Théâtre de Genève el 2016 ha estat aclamada pel públic i promet una experiència visualment sorprenent pel seu to burlesque, dones amb els pits al aire utilitzen als homes com a cavalls. L’escenografia de Pierre-André Weitz ajuda l’espectador a construir aquest ambient de barri vermell: parets negres de reixa que s’obren i es tanquen, cartells de neó d’hotels i locals de sexe, boles de discoteca, una roda de led giratòria de la fortuna. L’atmosfera es va construint poc a poc, les coreografies de Daniel Izzo marquen des de l’obertura, on un desfilada de dones amb els pits al aire i en pantalons curts entren muntades a l’esquena d’homes que s’arrosseguen per l’escenari. El sexe, l’amor i la mort són els fonaments d’aquest muntatge.
L’òpera Manon de Jules Massenet amb llibret en francès d’Henri Meilhac i Philippe Gille, basat en la novel·la Manon Lescaut (1731) de l’abat Prévost, l’òpera es va estrenar a l’Opéra-Comique de París el 19 de gener de 1884. A la posada en escena d’Olivier Py, el personatge de Manon és una dona rodejada de sexe i violència amb el cor dividit entre la vida fàcil i l’amor. Moment brillant de la posada en escena és quan Manon agafa entre les seves mans la bola de la discoteca reflectant brillant a l’escenari i entre les butaques mentre canta.
El director musical Marc Minkowski és conegut per la seva habilitat per abordar el repertori líric francès, tant barroc com romàntic, amb sensibilitat i precisió filològica. Manon és una òpera del últim període romàntic en quant a temàtica, segons Minkowski extremadament romàntica. El poder de la música ens convenç.
Un gran repartiment sobre l´escenari: Les sopranos Nadine Sierra i Amina Edris comparteixen el paper protagonista de Manon, amb una personalitat escènica i vocal impecable, protagonitzant una Manon càlida i dolça, plena de glamour. Dues excel·lents cantants que es desenvolupen com a actrius de coherència dramàtica amb l’escena: “Allons! … il le faut” Acte 2, escena 4. Maravelloses actuacions justament aplaudides pel públic del Gran Teatre del Liceu.
Els tenors Michael Fabiano i Pene Pati en el paper de Cavaller Des Grieux, que són igualment talentosos, ofereixen una oportunitat perquè els assistents gaudeixin d’una interpretació única de l’obra. Completen el repartiment amb els barítons Alexandre Duhamel i Jarrett Ott en el paper de Lescaut, mentre que com a Comte Des Grieux tenim a Laurent Naouri i Jean-Vincent Blot.
Les onze funcions previstes fins al 3 de maig estaran dedicades a la soprano barcelonina Victoria de los Ángeles (1923-2005) amb motiu del centenari del naixement de l’artista que va donar vida a Manon en moltes nits d’èxit.
Manon és una jove que, seguint els seus somnis de tenir una vida luxosa, escapa del convent on viu, s’instal·la a casa d’un protector i entaula una relació apassionada. La lliçó moral que ens transmet l’òpera és que el que és important en aquesta vida no és l’aparença, el diners o el luxe, sinó l’amor.
