J.A.AGUADO / TRIBUNA / CULTURA / TEATRE.
L’òpera torna al Teatre Principal de Terrassa
[dropcap]E[/dropcap]l Don Giovanni de Mozart que es presenta aquest 5 i 7 de novembre al teatre Principal de Terrassa és una col·laboració entre el director d’escena Federic Roda i el director musical Joan Manau. Es tracta del segon llibret que escriu Lorenzo Da Ponte per a Mozart, després del Bodas de Fígaro una òpera que no va tenir èxit en la seva estrena amb només nou representacions a Viena, després es va estrenar a Praga i va ser tot un èxit de la mà d’uns productors italians que encarreguen a Mozart Don Giovanni. El que fa que l’art en general es mogui és l’afany en la indústria cultural. Un clar exemple de l’òpera a Terrassa un afany de Manuel García: Aída (Verdi), Carmen (Bizet) temporada 2016, tots recordem el treball de Michelle Francis Cook, Elisir d’amore (Donizetti) temporada 2015, La Traviata (Verdi) temporada 2014. Esperem que l’empresa tingui llarg recorregut al món de les Arts Escèniques de la ciutat de Terrassa.
L’Associació d’Amics de l’Òpera i la Sarsuela de Terrassa es va fundar el 2011 amb l’afany de col·locar la ciutat com a mínim a l’alçada de Sabadell. Una de les grans apostes sempre ha estat la qualitat musical. Enguany la direcció musical va a càrrec del mestre Joan Manau i la selecció dels solistes: Toni Marsol al paper de Don Giovanni, Juan Carlos Esteve és Leporello, Júlia Farrés és Donya Anna, Itziar Espinar és Donya Elvira, Jorge Juan Morata és Don Ottaviio, Anna Farrés és Zerlina, Xavier Casademont és Masetto, Il Comendadore i Domenico Laviola.
L’òpera Don Giovanni pren rellevància social, sembla que el temps no ha corregut per al mite del seductor de dones: El burlador de Sevilla de Tirso de Molina o el Don Joan de Molières. Quan l’òpera es va estrenar el 24 d’octubre del 1787 amb gran èxit, encara que en alguns sectors va ser titllada d’immoral. La trilogia l’acabaria Mozart el 1790 amb Cosi fan tutte. El geni de la música moriria un any després el 1791.
Don Giovanni és una òpera bufa, un drama graciós sobre les peripècies de Don Joan, un home egoista i faldiller, immoral i tota aquesta maldat i xuleria tindrà el seu càstig just. L’obra barreja allò quotidià amb allò sobrenatural, el món còmic amb la tragèdia de gran importància amb figures com el comanador. L’òpera no busca una successió d’àrees, sinó d’escenes que ronden en l’àmbit teatral, amb finals d’acte complexos on es barreja l’argumental i el musical. Una de les òperes amb més complexitat de registres i temes que van del sexe a la mort.
Una peça que dura 3 hores que es fan curtes a les veus d’aquest exigent repartiment.
J. A. Aguado
