Divendres,7 febrer, 2025
IniciA PORTADA"L'ordit de la vida". Una novel·la de Gemma Masip

“L’ordit de la vida”. Una novel·la de Gemma Masip

CULTURA / LITERATURA. Després de cinc anys de recerca, s’acaba de publicar L’ordit de la vida, una novel·la de Gemma Masip que explica la història de la Carme, una dona que va néixer el 1899 a Sants i que va viure en primera persona els problemes de les dones treballadores en una època en què s’albirava un món ple d’esperances.

L’ordit de la vida es basa en la vida de l’àvia de l’autora i retrata el Sants de les fàbriques tèxtils i de les famílies obreres que s’organitzaven per accedir a tot allò que, com a classe, els era negat.

Gemma Masip i Bonet és mestra, psicopedagoga i logopeda. Ha treballat en tots els camps de l’educació: infantil, primària, secundària, organitzacions educatives… Ha format part, en diferents moments, dels equips que feien formació del professorat de la Generalitat, en l’àrea de didàctica de les ciències. Ha publicat diversos articles de pedagogia i educatius per a les famílies i ha elaborat un treball sobre l’educació dels valors, en què orienta els i les mestres en la resolució de conflictes a través de l’educació emocional. Quan es va jubilar va emprendre la recerca de la història del seu pare a través del diari que ell havia deixat buscant els escenaris on havia viscut, i va escriure el llibre De Gandesa a Groosbeeren (Descontrol 2016) tot descobrint una veritat que el franquisme havia amagat. El 2018 va començar la recerca de la vida de la seva àvia per escriure L’ordit de la vida.

El pròleg és de l’historiador Agus Giralt, autor del blog Memòria de Sants.

MASIP, Gemma. L’ordit de la vida. Ferriol Macip editor, 2022. 317 pàgines. 21 euros. ISBN: 978-84-125072-0-1

Extret:

—Mira, Carme, la solució és molt difícil.

—Ell vol els nens i està disposat a fer el que sigui, no vol pas que te’ls enduguis

—No, jo això no ho puc fer, no puc deixar els meus fills aquí. No, no ho puc fer, això.

I desconsoladament es va posar a plorar.

—Els meus fills no els puc deixar, seria abandonar-los. No em demaneu que faci això. Jo no ho puc fer. Jo sóc una bona mare, me’ls estimo massa, mai abandonaré els meus fills.

L’oncle i el pare no van gosar dir-li res més. Entenien el seu dolor i sabien que no era fàcil consolar-la.

—Ha d’haver-hi alguna altra solució —va dir la Carme.

—Sí, fer el que et demana ell —van respondre l’oncle i el pare a la vegada.

Lluny de calmar-se, la Carme plorava neguitosa, sentia un pes tan gran dins seu que li semblava que el cor se li pararia en qualsevol moment.

—Sí, fer el que et demana ell —van respondre l’oncle i el pare a la vegada. Lluny de calmar-se, la Carme plorava neguitosa, sentia un pes tan gran dins seu que li semblava que el cor se li pararia en qualsevol moment.

 

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies