Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » “M’agrades a les fosques”. Sofà – Teatre a Sabadell. 28 i 29 d’octubre
Slider
"M'agrades a les fosques" de Rosa Ponsarnau. Direcció: José Antonio Aguado

“M’agrades a les fosques”. Sofà – Teatre a Sabadell. 28 i 29 d’octubre

  • La Companyia8 torna a revisar l’obra per arribar al seu desè aniversari i tancar un cicle. 
  • L’Alternativa Teatre és la primera sala independent de teatre de petit format a Sabadell, i possiblement el primer Sofà-Teatre de Catalunya

REDACCIÓ/CULTURA.  El pròxim dissabte 28 d’octubre, la Companyia8, estrena a Sabadell l’obra “M’agrades a les fosques” de Rosa Ponsarnau sota la direcció de J. A. Aguado a la sala L’alternativa Teatre de Sabadell. Amb la nova posada en escena, La Companyia8 torna a revisat l’obra per arribar al seu desè aniversari i tancar un cicle.

L’alternativa Teatre és la primera sala independent de teatre de petit format a Sabadell, i possiblement el primer Sofà-Teatre de Catalunya. Un espai acollidor amb un aforament màxim de 49 persones, adaptat a persones amb mobilitat reduïda. La seva ubicació, configuració i dimensions fa que sigui un espai perfecte per gaudir del teatre, tant pels espectadors com pels actors.

Sofà-Teatre. Sala independent de teatre de petit format. L’Alternativa: Marià Aguiló 22, 08205 Sabadell

28 i 29 d’octubre. Dissabte 22.00 h / Diumenge 19.00 h
Durada: 90′
Idioma: Català
Entrada 10 €

Sinopsi:

Tres generacions de dones viuen a la mateixa casa: la Maria, l’àvia una infermera jubilada amb molta empenta, la Marta, la filla que és mare soltera i dona que no sap gaudir de la vida i la Berta la néta, adolescent de 16 anys. A totes les seves històries s’hi afegeixen les de la Isabel, la veïna, i el Manel, el pare sense funcions de la Berta. Tots viuen el dia a dia sense sospitar que tenen moltes més coses en comú de les que mai no havien imaginat.

Dramatúrgia: Rosa Ponsarnau
Direcció: José Antonio Aguado
Repartiment: Rosa Domènech, Rosa Ponsarnau, Miriam Moukhles, Ana Alonso, Miquel Àngel Senar Pianista: Toni Falgar.
Producció: Companyia8   https://companyia8.com/noticies/

L’autora diu 

M’agrades a les fosques és un projecte que va iniciar el seu recorregut aproximadament la primavera del 2008. Va ser un procés intens on les idees anaven sorgint i els personatges anaven creixent de mica en mica. Ara quasi 10 anys després i per celebrar que la Companyia8 porta una dècada pujant als escenaris, hem decidit tornar a portar a escena la nostra primera obra. És una bona manera de tancar un cicle i de revisar els nostres inicis. Per a tota la Companyia8 és un repte perquè el nostre objectiu no és pujar a l’escenari M’agrades a les fosques tal com la vam fer a la seva estrena, sinó que volem anar més enllà tant en la posada en escena com en la creació i interpretació dels personatges. Un repte que ens il·lusiona i que esperem que l’espectador gaudeixi com nosaltres l’estem gaudint encara més si cal que el primer cop.

Des del principi tenia clar que volia escriure una història de dones, totes elles molt diferents. Així vaig crear la marta, la Maria, una infermera jubilada amb moltes ganes de viure, la marta, la seva filla, una mare soltera que es menja el món a la feina, però que fora no troba la felicitat i la Berta, una adolescent que viu una vida amb models molt diferents d’entendre-la. A aquests tres personatges que formen el nucli de la història s’hi va afegir un quart, la Isabel, el contrapunt de la Marta. Una dona que és tota naturalitat i alegria, sempre mostra les seves ganes de viure i gaudir. Em trobava amb quatre personalitats molt diferents, però que tenien punts de contacte. El primer l’espai, la casa de la Maria, la Marta i la Berta. Aquí succeeix la major part de la trama, dels embolics i desembolics. El segon l’últim personatge, el Manel, l’home de la història envoltat de dones que quan es disposa a endreçar la seva vida veu com aquesta se li va complicant per moments. Totes les dones d’una manera o una altra tenen un vincle amb ell, encara que el desconeixen.

El procés de creació no va acabar un cop la història estava escrita, sinó que va continuar evolucionant a mida que pujava a escena. Era molt important que els personatges estiguessin vius i connectessin amb el públic. M’agrades a les fosques és una comèdia amb totes les característiques d’aquest gènere: els malentesos, l’ús de la ironia, el joc de paraules, però alhora i sobretot gràcies a la imaginació del director, José Antonio Aguado s’ha vestit de cinema i d’imatges és per això que la qualifico d’una comèdia diferent. Com en totes les obres d’aquest gènere el que busco és fer riure a l’espectador, però al mateix temps amb la posada en escena hem aconseguit que es gaudeixi d’un espectacle visual.

L’obra té un missatge: la felicitat. En els temps que estem vivint en els quals la paraula màgica és crisi crec que val la pena enviar una idea positiva amb optimisme. Davant d’uns personatges que al principi no troben el seu lloc ens trobem amb un desenllaç on tots han trobat el seu espai i són feliços sense jutjar com han aconseguit arribar-hi. Crec que els happy ends s’han de reivindicar, la realitat ja és prou dura com per pensar que el petit espai de món que és el teatre no hi pugui acollir un missatge gratificant que permeti a l’espectador sortir amb un somriure als llavis.

Rosa Ponsarnau

El director diu 

El teatre ha de ser fonamentalment espectacle, sorpresa, creació i plaer. M’agrades a les fosques és tot això i més. Aristòtil a la poètica va fer tota una teoria del drama, passat el temps, encara no hi ha una poètica de la comèdia. Perquè estem parlant d’això de comèdia, de fer riure, de malentesos i de la recerca de la felicitat. Quatre dones i un home perduts en la seva infelicitat en la grisor de la quotidianitat s’endinsen en el conflicte: recobrar la paternitat, descobrir la sexualitat i tornar a ser feliç.

La direcció del text ha tingut com a referent el cinema. No es tracta d’una típica comèdia de sofà sinó que es tracta de posar en escena una obra còmica tot utilitzant elements audiovisuals i tecnològics del segle XXI. Una barreja entre l’alta comèdia de Hollywood dels anys 40-50 i la tradició literària de la comèdia anglesa i francesa. Sens dubte Rosa Ponsarnau incorpora una línia fresca i dinàmica al teatre català contemporani.

José A. Aguado

“M’agrades a les fosques” de Rosa Ponsarnau. Direcció: José Antonio Aguado

Qui som?

José Antonio Aguado. Fayón (Saragossa) 1962. Llicenciat en Filologia Hispànica per la UAB. Postgrau en Teatre i Educació i Postgrau en Moviment i Educació per l’Institut del Teatre.

Director i dramaturg de la Companyia8 i un dels seus fundadors. Des de sempre s’ha interessat pel teatre i la literatura i això es reflecteix a les pàgines del Diari de Terrassa on és crític de teatre i de llibres. Ha estat el director de les 8 obres que ha estrenat la Companyia8.
Dues d’elles: Això no passa amb les pel·lícules i Més bonica que una vedella a topos de la seva autoria i les dues últimes: Micropeces8 i La dona de l’encarregat amb autoria compartida amb Rosa Ponsarnau.

Anteriorment ha estat director durant 3 anys de la Companyia Sarau de l’ONCE (2000-2003) i de la Companyia Medusa (2005-2006). Actualment compagina la direcció de la Companyia8 amb la seva feina de professor d’Arts Escèniques de Batxillerat Artístic a l’INS de Viladecavalls.

Rosa Ponsarnau. Terrassa, 1967 Llicenciada en Filologia Catalana per la UAB. Ha fet cursos d’interpretació amb Ferran Medicó, de Comèdia de l’Art amb Eugènia Gonzàlez. Actriu i dramaturga de la Companyia8 i una de les seves fundadores. Ha participat com a actriu en totes les obres de la Companyia8 i ha estat l’autora de tres obres en solitari: M’agrades a les fosques, Cinc dies i Naoko i dues amb autoria compartida amb José Antonio Aguado: Micropeces8 i La dona de l’encarregat. Actualment compagina les activitats d’actriu i dramaturga a la Companyia8 amb la docència com a professora d’Arts Escèniques del Batxillerat Artístic a l’INS Torre del Palau.

Miriam Moukhles. Terrassa, 1996. Estudis professionals de dansa i comèdia musical a l’Escola Cocó Comín de Barcelona. Ha participat en musicals com Rent, We Will Rock You. Estudiant d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat en l’espectacle M.A.R.T organitzat pel CAET de Terrassa. Títol de Batxillerat d’Arts Escèniques .

Rosa Domènech. Terrassa, 1953. Estudis d’interpretació a la Casona. Monogràfic el proceso creador. Comença a la Companyia8 amb l’espectacle En un tres i no res (2013). A partir d’aquest espectacle ha participat en tots els projectes. Des de 2017 participa amb la Companyia Tfive amb l’obra Cinc cèntims de dona
Ana Alonso León, 1964. Llicenciada en Filologia Francesa per la UAB. Ha viscut a França, Bèlgica. Ha cursat estudis de mim i expressió corporal a l’escola de Marcel Marceau . És actriu de la Companyia8 des de la seva creació. Actualment treballa com a professora de secundària de francès i llengua castellana a l’IES Vicenç Plantada.

Miquel Àngel Senar. Terrassa, 1965. Llicenciat en Enginyeria Informàtica per la UAB. La seva primera col·laboració amb la Companyia8 va ser el musical Més bonica que una vedella a topos. Des de llavors ha participat en tots els projectes de la Companyia. Expert en balls de saló.

Currículum de la Companyia8
Resum activitats teatrals

Companyia de Terrassa creada l’any 2008 amb l’objectiu de portar a escena obres de creació pròpia de dos dels seus fundadors: José Antonio Aguado i Rosa Ponsarnau.

El primer espectacle que va pujar a escena va ser M’agrades a les fosques (2009) estrenada a la Sala Maria Plans. Ara la Companyia8 torna a revisar l’obra per arribar al seu desè aniversari i tancar un cicle. L’estrena serà el 8 d’octubre a la sala Fiveller de Mollet.

El segon espectacle estrenat a la sala Maria Plans, Això només passa a les pel·lícules (2010) presenta un joc paral·lel en les vides de tots els personatges, ja que cadascun té un actor, un mite del cinema com a alter ego. Una de les característiques d’aquest muntatge era la música en directe.

El següent muntatge va ser Cinc dies (2010) estrenat al Teatre Alegria dins la programació del CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa). En aquesta obra les dones tornen a ser les protagonistes. Ens trobem en una oficina de pàgines web en el dia a dia de cinc dones, però no tot és el que sembla, ja que es tracta de la gravació d’una sèrie de TV.

Després Naoko (2011) ens presenta un personatge de videojoc convivint amb dues germanes. Un element que defineix aquest projecte és la combinació d’imatges de videojoc i música. “Naoko” és una obra naïf del món dels videojocs.

Amb Més bonica que una vedella a topos (2012) La companyia va fer el 1r pas cap a la comèdia musical on també a part de la història, la música i les lletres de les cançons van estar creades per la mateixa companyia. Una història d’embolics, estafes i banquers.

En un tres i no res (2013). Tres històries sense aparents lligams: unes mares i un pare a la porta de l’escola dels seus fills, unes vedettes amb un mort i uns turistes al Marroc. Finalment, però passats els anys, alguns d’aquests personatges acaben coincidint i passant els seus últims moments en una residència. Tot vist des de l’humor i la ironia.

Micropeces8 (2013-14) Sis peces breus ens porten a espais molt propers a la vida quotidiana: una secretària misteriosa, una àvia apassionada pels colors blaugrana., uns joves que s’enfronten al desig de la paternitat, un sopar romàntic, una perruquera amb aspiracions d’artista i dues dones atrapades en un espai i temps indefinit. Algunes ens recorden la nostra vida, la dels veïns, la dels amics. D’altres ens sorprenen, no tot és el que sembla ni és previsible, ens faran somriure i ens emocionaran. Micropeces8 ens condueix per un espai molt proper entre els actors, el text i el públic.

La Dona de l’encarregat (2015-17) Es va estrenar a la sala Maria Plans de Terrassa el 22 d’octubre del 2015. Des de llavors ha estat representada en diferents espais i ciutats amb més de 30 representacions. Obra de suspens i humor negre i cançons en directe. Formada per diferents històries que al final van encaixant com si es tractés d’un trencaclosques.

“M’agrades a les fosques” de Rosa Ponsarnau. Direcció: José Antonio Aguado

Sofà-Teatre. Sala independent de teatre de petit format. L’Alternativa: Marià Aguiló 22, 08205 Sabadell
28 i 29 d’octubre. Dissabte 22.00 h / Diumenge 19.00 h
Durada: 90′
Idioma: Català
Entrada 10 €

 

2017-10-23

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator