Dijous,25 juliol, 2024
IniciPERFILSMateu Triquell, president de l'Aula d'Extensió Universitària de Sant Quirze

Mateu Triquell, president de l’Aula d’Extensió Universitària de Sant Quirze

Avui entrevistem en Mateu Triquell, president de l'Aula d'Extensió Universitària de Sant Quirze des de fa 15 anys. Per casualitat va arribar a Sant Quirze, i també per casualitat va esdevenir el president de l'Aula d'Extensió Universitària del poble. Quan ell va arribar eren 15, ara en son prop de 300. En el camí ha après molt, sobre tot, diu, a conviure. I en el camí ha conegut gent meravellosa com el Jordi Pastallé, vicepresident de l'Aula que va morir fa el 5 de desembre i que avui ha rebut un homenatge a La Patronal.

JAVI QUINTANO
26/1/2024 | 21:20:32

Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.

Quants anys té, l’Aula d’Extensió Universitària de Sant Quirze?

L’aula es va fundar el 2002. Jo hi vaig arribar ara fa 15 anys, el 2009 devia ser. Em vaig jubilar i anava a fer música, anava a cantar les corals, i un dia vaig anar a una conferència sobre música a Can Barra i quan es va acabar la conferència una persona de l’Ajuntament ens va dir que la persona que portava l’Aula fins aquell moment havia hagut de marxar i que si algu dels 10 o 12 que erem a la sala la volíem portar. Jo em vaig oferir, però no sol, sinò si tenia col·laboració.

Tu ets de Sant Quirze de tota la vida?

No, vaig venir als als 18 anys. A casa, a Sabadell, haviem de fer unes obres i mentre es feien vam buscar casa a Castellar del Vallès, a Sant Cugat, a Bellaterra… i finalment en vam trobar una aquí, davant de l’Ajuntament. Vam estar dos anys. I quan van acabar les obres la meva mare ja no va voler tornar a Sabadell. Com aquí enlloc, deia. I vam estar buscant un lloc i vam trobar que una casa al carrer Sant Cugat. Està bé. Ja està. I des de llavors…

Tornem a l’Aula… Tu vas entrar el 2009, però, què és exactament l’Aula? Depèn de l’Autònoma? depèn de l’Ajuntament? és una cosa que no depèn de ningú?

L’aula és una iniciativa d’un professor francès de l’any 50 i escaig que es va jubilar. I es va dir “amb tot el que jo sé, què puc fer? Què faig ara?” Els professors francesos es jubilen abans… Va decidir agafar tots els seus companys professors per fer aules obertes sobre temes diversos per a gent gran, una cosa no reglada, sense exàmens. La idea era aprendre per aprendre. Tal qual. Ell el que volia era coneixements, sense més. Que és clar, del què m’expliquis em quedarà un 10%, però un dia te n’adones que en saps una mica d’art, perquè has estat a tal i qual conferència, al Museu Picasso, i he estat aquí, i a Galícia, hem fet viatges, i demà anem a veure el Museu Dalí… L’Aula dona coneixements i també sociabilització… parles amb un i altre i veus que tots més o menys patim del mateix mal. (riu) Jo quan acaba una conferència passo el micro perquè la gent pregunti i quan ningú pregunta res més dic “doncs va, anem a prendre la pastilla” (riu). Quan vaig entrar es deia Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran. Jo vaig treure el “gent gran”. Ara és Aula d’Extensió Universitària de Sant Quirze del Vallès.

Quantes conferències feu?

Normalment, cada mes són quatre, 12 al semestre… a l’any unes 36. Comencem a l’octubre.

Cada trimestre, a més, fem una visita: al MNAC, a l’antic Hospital Sant Pau, a Besalú… L’any passat vam anar a Galícia, vam estar cinc dies. I aquest any volem anar a Madrid.

I la gent, veig aquí (el fulletó) paga 50 euros l’any.

Cinquanta euros tot el curs. I després les visites que es fan, les sortides, es paguen a part. Ara el 6 i 7 de marça tenim calçotada.

En teniu dos?

Sí… perquè ens estem trobant que ara estem vora els dos-cents-noranta socis.

Això t’anava a preguntar, pels socis… 290 son molts no?

El problema que tenim, és que fins ara, i sobretot quan vam començar, érem una quinzena. Vam començar a Can Feliu. Allò tenia una capacitat de trenta-quaranta persones. Quan va passar un temps ja arribava la gent i havies d’anar agafant cadires d’un i un altre lloc… també vam anar al Casal d’Avis, i després a La Patronal. Vam anar creixent, creixent, creixent, i ara, és clar, en aquest moment, què passa? Que, per exemple, ara vam anar a veure l’Hospital de Sant Pau, amb els videomapings i erem 92.

Uau.

92 ja no és un autocar. Si vas a un bar, o a un restaurant, 90 de cop, és complicat. Es complica. Alguns restaurants et diuen, no, nosaltres grups, fins a les tres de la tarda, no agafem cap, perquè durant el dia, o fins a les tres, tenim gent, el client de cada dia. Si de cop i volta anem 50 o 100, no ens podena atendre. També hi ha un altre hàndicap. Quan vas a veure el Picasso et diuen que allà hi has d’entrar de 25 en 25…

Ara aquí al fulletó veig que hi ha una col·laboració especial de l’AFOPA. Què és?

Sí, és la federació d’aules. Cada poble, el que vol, té una aula, ara en són 40 i escaig. Sant Cugat, Ripollet, Cerdanyola, Terrassa, Sabadell… La federació se’n cuida de buscar subvencions d’ajuntaments, o d’alguna entitat… i ens ajuden amb els ponents: tenen una “borsa” de ponents que podem fer servir les aules.

I la Universitat Autònoma?

L’Autònoma ens fa també d’aixopluc… totes les aules tenen una supervisió d’una entitat universitària. Fem una reunió anual i veieme com col·laborar totes les que estem sota el seu paràigües.

Pagueu, als conferenciants?

Sí, tot és pagant i amb factures. Intentem unificar, però alguna vegada ve un conferenciant que de Girona. També un cop va venir el Quim Torra. Ens va dir que no podia cobrar. I dius, doncs va, ja et farem un detall, et farem un ram de flors i ja està. Però normalment els hi paguem.

Veig que poseu al fulletó: Història, Ciència, Salut, Música, Tecnologia, Economia, Ecològia… Com trieu els temes?

Normalment triem perquè altres aules ens passem ponents que funcionen molt bé. Tenim un arxiu on hi ha tots els conferenciants que hem anat fent. Quan ve un conferenciant i ens agrada li demanem si ens deixa prendre nota de les seves dades i l’apuntem a la llista d’AFOPA. I així facilitem el contacte de les altres aules amb aquells ponents.

Parla’m una mica del Jordi Pastellé. Va ser el vicepresident de l’Aula…

Som amics, erem amics, som amics íntims. Era un xicot molt actiu, molt actiu. Si es caigués la casa no l’hagués agafat. Amb ell anàvem a cantar a Sabadell, a la Coral Iubilo, que és a la Santíssima Trinitat. Allà començàvem a les 10 fins a les 12, a assajar. Però ell ja venia d’una altra coral. I d’una altra. El vaig fer soci del tenis, es va posar dintre, va muntar una coral al tenis. Era comercial, era el director comercial d’aquí de Cercs. Era fill de Castellbisbal i va rebre tota la seva manera de ser del seu pare. Són gent comercial, gent que es fiquen allà on sigui… el seu pare, va venir aquí a Sant Quirze repartint vi i oli. Tenia un magatzem a Castellbisbal… Abans es feia: anaves als llocs i deies, escolta, què vols? Jo vull oli d’aquell que portes, jo vull vi d’aquell del Priorat que fas una barreja, jo vull no sé què, porta’m això, porta’m… I anava fent amb aquí. I de cop i volta els de Cercs van créixer bastant i va anar cap allà. Aquest xicot es llevava a les tres de la matinada, anava a recollir un munt de xampinyons, 7 o 8 o 10 caixes, els duia a Mercabarna, I deia: jo et deixo les caixes, quan a la tarda torni ja em donaràs el que hagis tret. O sigui, un tiu que s’ho ha mamat, però ja li venia del seu pare, el seu pare era també així.

I a l’Aula què va fer?

A l’Aula, com que li agradava molt sortir, anàvem a sopar i anàvem dos, quatre o cinc matrimonis i tal, i ell ja se’n anava al restaurant i se n’anava allà a la barra, i la seva dona li deia: Jordi, que ja estàs jubilat, que no li has d’anar a vendre cap caixa de res, deixa’l estar tranquil, no et preocupis que no et donarà res… però ell tenia aquesta aquest punt d’ell mateix, de ser així, ell era així, era així.

I després el vaig fer vicepresident. Per què? Perquè, clar, si anaves a un restaurant i li deia, vostè qui és? Doncs jo soc el vocal de l’Aula. Aquell li podia dir ja el trucaré, ja miraré… No, podia dir jo soc vicepresident. Era perquè ell podia tancar i fer el que vulgués i creiés que s’havia de fer.

Escolta’m, ja tornant a l’aula, de què estàs més content de tot el que ha passat aquests 15 anys?

D’aquests 15 anys jo diria que estic content de l’evolució, del poder subsistir. Home, hem passat una pandèmia. La pandèmia representa que vam haver de llogar el Zoom i fer-les per Zoom, per internet. A la nostra edat hi havia gent reàcia i la prova és que, mira, la setmana passada vam ser 120 aquí. Amb internet estàvem amb 40, 30, 50. O sigui, internet ens va apaivagar.

Després hi va haver també un tema de personal. Quan el Jordi es va posar malalt va demanar la dimissió. Va dir ‘Mateu, jo ja no em veig en cor’. Li agradava agafar el cotxe i anar a veure el restaurant aquell, anar a parlar amb aquell: “que som 50, 60 o 70, què et sembla? Quina sala ens faràs? Aquí es menja bé?”. O sigui, li agradava sortir, sortir perquè ell era de sortir. I s’enduia a tota la comissió, més o menys, que eren la Roser i el Blai i l’Alfons. I al plegar ell van dir, nosaltres també pleguem. I de cop i volta em vaig quedar sense una secció que funcionava de conya. Per sort he trobat una noia que ho fa molt bé.

De tots aquests anys què has après?

Conviure, conviure, conviure. Això el que ens agrada, el que ens surt molt bé de l’aula és la sociabilització, és estar junts amb la gent. A l’Aula som semblants. Hi ha dos dos tipus de persones que se’n van o que agafen la jubilació. Els que pel que sigui se’n van al casal d’avis i van a ballar sevillanes i van a fer aquí i fan el que sigui, que està molt bé. I els que… jo quan de vegades vaig a alguna agència de viatges i els demano prospectes em diuen: “mira, farem la visita al castell tal i tal, dinarem a tal puesto i a la tarda després de dinar farem una miqueta de música” i dic deixa-ho estar, no, no, ni “bailoteo” ni res. A la tarda podem anar a visitar alguna cosa, i si no, agafem el cotxe i marxem. (riu)

Què li diries a algú que està pensant si apuntar-se a l’Aula o no?

Si té més de 50 anys, que vingi i ho vegi! (riu)

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies