TRIBUNA/ D’aquí i d’allà
JAVI QUINTANO RUIZ
4/10/2024 | 12:05:32
Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.
Vivim en un món i en un país on la queixa és l’esport nacional. Sovint, les converses estan plenes de laments sobre la situació política, la gestió pública o els problemes quotidians que ens afecten. És normal, ja que la queixa pot ser un primer pas per a identificar allò que no funciona. Però, què passa després? Què es fa amb aquesta queixa?
Els autors Jon Gordon i Salvo Noè, en els seus llibres amb títol idèntic, Prohibido Quejarse, coincideixen en la idea que la queixa només és útil si va acompanyada d’acció constructiva. La queixa, per si sola, només fomenta un entorn de negativitat i immobilisme. Creuen que cal que la queixa es converteixi en una eina de canvi positiu. En els darrers dies, s’ha vist com la gestió de la DANA a València ha generat moltes crítiques, però també ha posat de manifest la diferència entre aquells que es limiten a queixar-se i aquells que actuen: donen diners, aliments, truquen, escriuen o dediquen temps per ajudar.
Com deia un bon amic, “A les reunions i debats no sempre surt la millor decisió o idea, sinó aquella de qui ha estat menys vergonyós per a parlar i proposar.” Això posa de relleu la importància d’anar més enllà de la queixa, implicar-se i tenir el coratge d’actuar. Quedar-se a casa, queixant-se tranquil·lament, és fàcil però no aporta res. Cal passar a l’acció.
La mentalitat de víctima és un dels obstacles més grans per passar a l’acció. Alimenta la passivitat i crea un ambient de negativitat que s’encomana fàcilment. Quan es culpa sempre els altres, es perd la capacitat de reflexionar i assumir responsabilitats. Per canviar això, cal deixar de veure’s com una víctima i començar a actuar.
La democràcia no és només votar cada quatre anys; és un compromís diari que implica participar, contribuir i actuar. Per això, aquí es presenten algunes idees per transformar les queixes en accions efectives:
- Escriure una carta al diari, per donar visibilitat a una preocupació comuna o una proposta de millora.
- Unir-se a una associació, que fomenta les relacions positives i el treball en equip per un objectiu comú.
- Crear una nova associació: si no hi ha cap organització que representi una causa específica, fundar-ne una.
- Organitzar esdeveniments comunitaris: Promoure tallers i debats per sensibilitzar i involucrar la comunitat.
- Recollir signatures per a peticions: una petició pot ser el primer pas per a impulsar un canvi.
- Participar en consells o meses municipals: ser part activa en la presa de decisions locals.
- Fer xarxa amb altres col·lectius: col·laborar amb altres associacions per tenir més impacte.
- Dedicar temps voluntàriament: a vegades no se’ns acut què fer per millorar les coses, però sí podem decidir dedicar temps a projectes solidaris o comunitaris que ja funcionen.
- Promoure campanyes informatives: difondre informació que conscienciï i fomenti la implicació.
- Involucrar-se en moviments educatius: participar en projectes que fomentin una ciutadania crítica i activa.
- Implicar-se en el propi poble: conèixer i participar en les iniciatives locals per comprendre millor les necessitats reals i ajudar a fer créixer la comunitat.
- Anar més enllà dels titulars: informar-se millor sobre els temes d’interès per tenir una opinió fonamentada i saber si les propostes pròpies són realistes.
- Autoavaluar-se: reflexionar sobre si un mateix compleix amb allò que demana als altres, tal com Noè destaca en la importància de la responsabilitat personal.
- Fomentar el pensament crític: posar en pràctica l’habilitat d’analitzar i qüestionar de manera constructiva, una idea que Gordon subratlla per poder fer aportacions realistes.
- Oferir-se a qui mana o governa: entendre que, a vegades, qui governa no ho fa malament a propòsit, sinó que pot no tenir més idees, perspectiva o suficients mans per portar a terme les solucions. Oferir suport i propostes pot ser un primer pas.
Aquestes 15 idees poden servir perquè la queixa sigui només el començament, l’espurna, i es passi a l’acció, que és la que realment transforma la realitat. En democràcia, l’acció col·lectiva i la implicació constant de la gent de bé són el que fa que les coses canviïn. Gordon i Noè ho diuen clarament: més enllà de la queixa, hi ha la construcció d’un futur millor.
Em sembla un article molt assenyat. La participació activa de la gent a la cosa pública es molt important.