- La mostra s’inaugura aquest dijous, 5 de maig, a les 19h i es podrà veure fins al 7 de juliol a LaFACT Cultural
CULTURA / ART. L’artista rubinenc presenta un total de trenta-cinc imatges tridimensionals a través de l’aplicació de la tècnica estereoscòpia. Una mostra que proposa dues lectures sobre una mateixa obra: primer de tot l’espectador pot veure imatges abstractes que representen composicions surrealistes i mons onírics. En una segona lectura, a través de l’ús d’ulleres 3D, les mateixes fotografies prenen formes tridimensionals i es converteixen en llenguatge figuratiu. La mostra s’inaugura aquest dijous, 5 de maig, a les 19h i es podrà veure a la Sala 2 fins al 7 de juliol a LaFACT Cultural.
De formes deformes és el títol de la nova exposició que a partir d’aquest dijous es podrà veure a la Sala 2. L’artista Miquel Planchart, expert en fotografia estereoscòpia i realitzador audioviosual, proposa una experiència diferent on cada imatge és una obra per si mateixa, on l’abstracció i el figurativisme es confonen, transportant-nos a espais nous, mons i paisatges onírics, rostres imprecisos i composicions surrealistes.
Les obres que componen aquest treball estan estructurades a la vegada en series diferenciades entre si. Cada sèrie constitueix un bloc independent on queden representats elements tan diferents com poden ser arbres, les arts escèniques, elements arquitectònics, ruïnes…, de manera que cadascuna d’aquestes ens acosta a un enfocament disruptiu, trencador d’allò que nosaltres veiem de forma quotidiana.
Dues lectures
La lectura que ens dona la composició final, nua, sense cap artefacte per a la seva observació, té el seu interès per l’originalitat que ens aporta visualment. En una segona lectura -quan la seva visió s’efectua a través d’ulleres d’anàglif (vermell/cian)- la imatge se’ns presenta alterada, duent-nos a una altra dimensió dins de la mateixa fotografia, percebent no només una profunditat i una riquesa visual inimaginables, sinó també elements i formes indetectables a simple vista. En definitiva, cadascuna d’elles és un món en si mateixa, amb diferent significat per a cada espectador.
Ulleres 3D
La tècnica aplicada en la realització final correspon a la de l’anàglif, de manera que utilitzant els colors del sistema additiu: vermell (primari) i cian (secundari) dóna com a resultat la possibilitat de veure de manera estereoscòpica (3D), això sempre amb la mediació d’ulleres amb els seus filtres corresponents. Aquesta tècnica, desenvolupada en el transcurs de l’últim terç del segle XIX -una època on l’estereoscòpia va tenir una presència destacada en la fotografia- tot i els seus gairebé cent cinquanta anys d’història, continua tenint plena vigència. Així, malgrat l’evolució tecnològica en l’àmbit de la visualització estereoscòpica (3D): sistemes de visió per polarització de la llum, sistemes actius, realitat virtual…, continua sent en el camp de la impressió, sigui fotogràfica o publicacions on aquesta tècnica segueix estant present per les característiques i limitacions pròpies del mitjà.
“Estem immersos en una societat eminentment visual, on la imatge ho és tot, un tot ubic, universal, a l’abast del que la nostra capacitat d’observació és capaç d’assimilar, conceptualitzar, interpretar i alhora seleccionar en funció de les nostres experiències vitals.
Sense aquest entorn quotidià de colors, formes, buits, volums, mancats d’aquesta interacció visual, de la riquesa que ens dóna la percepció del sentit de la vista, seriem orfes – malgrat la nostra petitesa- de tot aquest immens cosmos que ens envolta”. Miquel Planchart.
