J.A.AGUADO / TRIBUNA.
Miriam Moukhles: la intèrpret i els inimitables
CULTURA / TEATRE. Miriam Moukhles és una d’aquestes dones de la ciutat de Terrassa que trepitja fort en els escenaris amb la seva creativitat i imaginació. Formada a l’Institut de Teatre ha anat a poc a poc perfilant la seva manera de fer front a les Arts Escèniques, bevent en les fonts de l’eclecticisme, el mateix t’ interpreta un drama, que una comèdia, que sorprèn amb un espectacle de dansa contemporània. Amb ganes que li obrin les portes dels teatres, ve carregada de talent i energia. Esperem que els responsables de les Arts Escèniques de la ciutat de Terrassa donin el suport que joves artistes com la Miriam i el seu espectacle mereixen.
Miriam Moukhles ens porta a Lola Flores i Camarón de la Isla pel passadís de Federico García Lorca d’una manera senzilla i natural, poètica i musical. Acompanyada del guitarrista Toni Abellán es mou com peix de plata en aigua fosca de la creativitat teatral perquè té veu, té el saber de la formació en estils diferents i el “duende”, unes qualitats que va posar sobre l’escenari del Teatre de la Santa Creu de Terrassa.
Amb el mateix misteri que les cartes del Tarot, amb sons negres les arrels es claven a les butaques dels espectadors. La dona que l’interpreta, en presència de la seva mare i la seva àvia, en un acte de pedagogia sistèmica, enllaça el passat amb el present i amb el futur.
El “duende” d’aquesta artista és aquell del qual va escriure Federico García Lorca, fosc i estremit, és descendent d’aquell alegre dimoni de Sòcrates, indignat el dia en què va prendre la cicuta. Perquè si alguna cosa defineix la Miriam Moukhles és la seva alegria, el seu somriure de dents blanques que desafia la deessa Fortuna.
Per la senda del flamenc en la línia d’un Juan Carlos Lérida, amb la creativitat de Rafael Bonachela, la ballarina desperta el “duende” a les últimes habitacions de la sang mentre la mirada d’un ull vigila la seva esquena. La protagonista amb la metralladora de les emocions que són autèntiques, que són de veritat, com el sol i la lluna, ens va omplir 50 minuts de vida, en aquests temps de síndrome del rostre buit.
Aquesta actriu nascuda a Terrassa arriba amb el “duende” radical sobre els plans vells del flamenc del segle XX, dona sensacions de frescor totalment inèdites, amb una qualitat de rosa acabada de crear, de miracle, que arriba a produir un entusiasme que contagia els espectadors asseguts a les butaques de teatre. Miriam Moukhles real i surreal, emocionada i emocionant, vital i onírica, alegre i transcendent, arriba amb espectacle propi La intérprete y los inimitables: el viaje del duende, per quedar-se en aquest llimbs de les creadores de talent enorme i energia inesgotable.
J. A. Aguado
