slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Montse Sanjuan inaugura el nou cicle de nAvel·la Criminal.
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

Montse Sanjuan inaugura el nou cicle de nAvel·la Criminal.

CULTURA/LITERATURA

Entrevista a Montse Sanjuan

El passat dijous, 1 d’octubre s’inaugurava el nou cicle de nAvel·la Criminal, dirigit per en Jordi Valero, que es porta a terme al club de lectura de la Biblioteca de Sant Quirze del Vallès. El cicle va quedar interromput de sobte al març per la declaració de l’estat d’alarma a tot el país i el conseqüent confinament de la població.

Aleshores, la visita de Monste Sanjuan es va haver de suspendre i ara hem tingut el privilegi de poder comptar amb ella en la inauguració d’aquest nou cicle del club de lectura de Sant Quirze, nAvel·la Criminal.

Montse Sanjuan és una gran escriptora i l’èxit de les seves publicacions ho demostren, s’ha convertit en un gran referent dintre del món de la novel·la negra en català. La seva primera novel·la sobre la sergent dels mossos d’esquadra, “La sergent Anna Grimm”, ha sigut traduïda al castellà i el Centre Experimental de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals de Catalunya va anunciar el rodatge d’un film per a la televisió sobre la sergent Anna Grimm.

Descobrim una Montse Sanjuan molt amable, molt oberta i, sobretot, molt propera. És tot un privilegi poder parlar amb ella de la seva obra i la seva experiència.

Montse, ets Llicenciada en Ciències de la Informació i en Filologia Hispànica, has treballat com a periodista i vas ser un dels membres fundadors de la revista lleidatana La Boira (1979). Després vas canviar el periodisme per al món de l’ensenyament com a professora de llengua i literatura. L’any 2014 publiques la primera novel·la de la sèrie Anna Grimm, “La sergent Anna Grimm”. Que et va impulsar a escriure novel·la negra?

El que em va impulsar, en primer lloc, és que sóc molt aficionada a la novel·la negra, m’agrada molt i a més perquè estava llegint una novel·la d’una autora i no m’agradava i vaig pensar, amb una mena de pretensió, que jo ho podria fer millor i em vaig dir que podria fe una novel·la negra però en lloc de posar tots aquells noms suecs tan difícils si l’ambientes a Lleida, seria com un privilegi per als lleidatans poder reconèixer els llocs, les places, i així va començar la sergent Anna Grimm.

També tenia un blog de literatura, un blog de ressenyes literàries, feia dos o tres anys que m’havia animat a escriure contes, a escriure relats, i m’agradava molt. Hi havia gent que em deia: per què no fas una cosa més llarga?, i entre els que m’animaven, jo que sóc aficionada a novel·la negra i que vaig pensar que em podria llançar, doncs va sortir la sergent Anna Grimm.

Anna Grimm, és una sergent dels Mossos d’Esquadra que s’haurà d’enfrontar a un possible assassí en sèrie a la ciutat de Lleida, però a l’hora la seva germana Clara fa temps que va desaparèixer sense rastre. Com definiries el personatge d’Anna Grimm i com evoluciona a través del temps en la sèrie?

Bé, jo crec que una de les gràcies que té la sergent Anna Grimm és que costa una mica de definir-la; si bé, al llarg de la trilogia anem agafant o anem captant o copsant alguna cosa de la sergent. En principi diria que no és un personatge pla, sinó que és un personatge que evoluciona. A la primera novel·la troben una Anna Grimm molt angoixada, molt preocupada pel que li està passant a la seva germana, que fins i tot l’impossibilita portar endavant la seva relació de parella amb l’Artur. Després, a partir que les coses canvien, ella es va obrint fins al punt que hi ha lectors que m’han dit que a la tercera novel·la, “Memòria mortal”, veuen una Anna més humana, pots ser, més propera a la gent. Jo diria que és una dona professional, però que a la vegada està preocupada pel que li pot passar als seus pares, per als problemes de les persones que ella estima.

El 2015 es publica “El misteri del bressol buit” i el 2018 veu la llum el tercer llibre, “Anna Grimm, memòria mortal”. Tindrà continuïtat la sèrie de la sergent Anna Grimm?

Ara acabo de publicar, que a més ha sortit en ple confinament, el llibre “Dues dones” en el que m’aparto una mica del personatge, però la veritat és que tinc ganes de tornar a retrobar-me amb la sergent Anna Grimm; per a mi és un personatge molt estimat i quan noto que tinc com una mena de no sé, d’enyorança de la sergent, em torno a posar. De fet, ara m’hi vull tornar a posar, el que passa és que amb tot això de la pandèmia, ens afecta una mica als escriptors, afecta a totes les persones, però també m’afecta com a escriptora i em costa molt concentrar-me en pensar tota una altra història, però la meva voluntat és fer una quarta novel·la de la sergent Anna Grimm.

Aleshores els lectors estarem molt contents i impacients perquè arribi aquesta quarta entrega de la sèrie.

El Centre Experimental de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals de Catalunya va anunciar el rodatge d’un film per a la televisió sobre la sergent Anna Grimm. Com està el projecte actualment?

Crec que hem agafat tot el dolent que podíem haver agafat, el productor és en teoria el Santi Lapeira, que és el director del CECAAC, i és una persona que li agrada molt la Grimm i que vol portar a terme aquest audiovisual, no sé si serà un telemovie o serà una sèrie, ho tinc a les seves mans. Ell ho està treballant, ho està batallant, per dir-ho d’alguna manera.

Participaràs en el guió?

Encara és un projecte, la idea és que sí, la idea és que pugui participar, que pugui dir la meva. Com va dir el Santi: “ningú coneix l’Anna Grimm com tu”. Per tant, evidentment, participaré en el projecte, però el projecte s’ha de visualitzar, s’ha de plasmar i això encara no està fet.

Com hem comentat abans, al febrer has publicat “Dues dones”, la història de la Natàlia i la Genoveva, dos supervivents de la Guerra Civil que tenen els seus fills tancats a la presó. Amb “Dues dones” canvies la novel·la negra per la novel·la narrativa, es pot dir que és una novel·la realista, històrica i social, que t’ha impulsat a fer aquest canvi?

Ja fa temps que tenia una anècdota familiar referent a un oncle meu que va patir la repressió franquista, com tants d’altres; tenia aquesta anècdota i tenia ganes d’explicar-la i aleshores, potser, no em trobava capacitada o no sabia com fer-ho, però va haver-hi un moment que havia escrit tres de la Grimm, i pensava: “tu vols explicar aquesta anècdota, doncs vinga, posa’t” i aleshores va sortir la història de l’Emili i del Jordi. L’Emili seria com el meu tiet i la Natàlia com a la meva padrina, ella era llevadora, tenia el seu fill tancat a la presó; ella va patir també presó com surt a la novel·la i les hores, a partir d’aquí, em vaig inventar el Jordi. L’Emili seria un personatge basat en un personatge real, la Natàlia també, però d’alguna manera em vaig inventar uns antagonistes, seria el Jordi tancat a la presó. Com que els dos es fan amics, les seves dones, les dues mares, també es fan amigues, per una part la Genoveva, que és un personatge de ficció, i per l’altra, la Natàlia. I aleshores em va sortir aquesta història que primer vaig pensar a fer-la des del punt de vista dels nois, però després vaig veure que els personatges femenins podien tenir molta força, eren molt potents i vaig fer la història des del punt de vista de les dues mares, de les dues dones.

“Dues dones” és un retrat de la postguerra en terres lleidatanes, a través de dues veus femenines molt potents; potents com a dones i com a personatges. Les teves protagonistes normalment són dones, et consideres una escriptora feminista?

Feminista no, però sí que penso que la dona ha de tenir el seu paper. Em considero una escriptora ni feminista, ni no feminista, però sí que crec que les dones han de tenir el seu paper i, per tant, les dones tenen una rellevància dins de la meva novel·la, perquè és el que toca i és el que ha de ser. Com a curiositat et diré que en 2016 em van publicar “La sergent Anna Grim” en castellà i en 2017 vaig anar a la fira de Guadalajara, ara fa tres anys, i una de les coses que més els sobtava era, primera que no fos corrupta la sergent Anna Grimm, perquè allí, una mica, policia és igual a corrupció i l’altre que fos una dona. Em deien que com posava una dona en un lloc de poder, que això era impossible, els hi cridava molt l’atenció. Aquí també va haver-hi gent al començament que em deia que amb una dona això no és creïble i bé, doncs si no és creïble, que ho sigui, perquè si no ens acostumem, ni tan sols a la ficció, a veure dones en llocs de poder, quan ens acostumarem?, per tant, no sóc una escriptora feminista però penso que la dona ha de tenir el seu paper que li correspon.

Per tant, sí que hi ha reivindicació del paper de la dona en la societat en les teves novel·les.

Totalment.

La novel·la negra sempre és una descripció de la societat

Però la novel·la negra és molt masclista, sempre té la “femme fatal”, que últimament han fet que evoluciones una mica. El paper de la dona a la novel·la negra és el paper que la dona té tradicionalment a la novel·la negra i ha sigut de dona que ensenya la cuixa, femme fatal, d’assassinada, de violada, de víctima, doncs, ara també, però a més a més, la dona també pot tenir aquest paper important en la recerca o en la investigació, és del que es tracta.

Ha sigut difícil documentar-te històricament per a fer “Dues dones”?

No, difícil no, perquè jo tenia molta informació, però sí que m’ha agradat molt. Vaig parlar amb un historiador de Lleida que, precisament, havia conegut al meu tiet en el moment que ell va fer la tesi doctoral i, fins i tot, ell em va explicar coses del seu periple quan estava a la presó. A mi el que em faltava, perquè la història gran està explicada i trobes informació, era una mica la història petita, la història quotidiana, com vivia la gent d’allí. Per exemple, La Genoveva del Pallars ha de travessar el riu, però quan va acabar la guerra allà els ponts havien volat, l’historiador em va explicar que feien un pont de barques i la gent travessava el riu a través de les barques. Coses d’aquestes de la vida quotidiana, que després una historiadora em va dir: “és que tu expliques la història petita, la història de la gent comuna, de la gent normal i no la història gran” que no la volia explicar per què la història gran ja la sabem o podem accedir a llibres que ens l’expliquen. Jo volia explicar la vida de dues famílies que van viure la repressió, humils, treballadores, etcètera.

Ets impulsora del festival de novel·la negra de Lleida “El Segre de Negre” aquest any s’ha hagut de cancel·lar per la pandèmia i està previst que se celebri el juny del 2021. Que ha suposat per al sector la cancel·lació d’aquest festival i d’altres similars?

Doncs ha suposat un desastre, com crec que a molts sectors. La veritat és que aquests festivals es fan amb molta il·lusió, amb molt entusiasme, posem molta passió i quan veus que tota aquesta feina va quedar amb una anul·lació, ens va fer molta pena, però ens vam adaptar a les circumstàncies, igual que altres festivals. Alguns s’han hagut d’anul·lar, alguns s’han ajornat. Per exemple, “Vilassar de noir” es farà en les seves dates. “Cubelles Noir” que es feia a l’agost, es farà al desembre. Nosaltres vam dir: “ja tornarem l’any que ve”, amb moltes ganes, això també s’ha de dir.

La pandèmia ha detingut quasi tota l’activitat cultural del país. En què situació ha deixat la Covid-19 al món de la cultura i en especial al sector del llibre en català?

El sector del llibre en català està patint moltíssim. Jo pertanyo a una editorial lleidatana, Pagès Editors, i et puc dir que ho hem patit moltíssim, perquè a més a Lleida ens van confinar, per segona vegada, per al Sant Jordi d’Estiu i, per exemple, la Llibreria Casselles, que és una llibreria que té molt interès i posa moltes ganes en promocionar els autors, no només de Lleida sinó de tota Catalunya, puix ens van quedar amb les ganes i no van poder. Per tant s’han quedat molts llibres, alguns s’han quedat a l’editorial, ja que no van poder repartir-se. Alguns estem començant a lluitar amb actes com aquest. I hem de pensar que la cultura és segura, però clar ha costat molt arribar a això i ens hem de creure que la cultura és segura.

Creus que les institucions estan fent bé la feina per fer front a la dificultat a què s’enfronten les autores i autors i el món de la cultura en general?

Jo crec que la cultura sempre és la germana petita i damunt, la germana pobra de l’assumpte. Reconec que primer hi ha la salut, però en la cultura hi ha hagut moments que no s’ha pensat. El que passa és que crec que els sectors de la cultura s’han mogut i han començat a dir: “ei! Que estem aquí” i a poc a poc se’ns està fent cas però jo crec que la cultura ha patit moltíssim

Pot ser més que altres sectors

Be, el sector de la restauració, per exemple a Lleida a l’estiu, el van tancar totalment de nou i les terrasses; gent amiga meva que té botigues també estaven tancades, ni al 50%, res, vam estar tancat tres setmanes, com al març.

És terrible, esperem que tot això s’acabi al més aviat possible.

“Dues dones” és el teu últim treball. Parla’ns ara dels teus projectes de futur.

El projecte que tinc ara és intentar promocionar, intentar donar a conèixer “Dues dones”, perquè, com t’he dit abans, en sortir en ple confinament i amb totes les dificultats que té ara el món del llibre, costa de donar-ho a conèixer. No vaig poder fer la presentació a Lleida que normalment és el moment que el llibre es dóna a conèixer. He fet poquíssimes presentacions, perquè normalment en aquest temps quan es treien llibres et criden de biblioteques, et criden de llocs, però clar, està tot parat normalment per por. Els ajuntaments petits tenen por que la cosa no es descontroli. L’altre projecte que tinc, com t’he dit abans, és fer una altra novel·la de la Grimm i a veure si la cosa tira endavant.

Segur que tirarà endavant

Segur

Quines autores o autors ens pots recomanar?

El meu referent en novel·la negra és en Henning Mankell. He dit diverses vegades que a mi m’agrada moltíssim, per mi seria el número u.

I per últim, quin consell li donaries a una persona que vol escriure però que no s’atreveix o no sap per on començar?

El consell primer és llegir, que a vegades t’ho pregunta gent jove o altra gent perquè a vegades algú m’ha dit: “és que vull escriure novel·la negra però no he llegit novel·la negra”, perquè si no has llegit novel·la negra no pots escriure una novel·la negra, per tant, el primer consell sempre és llegir. Després també depèn de la capacitat d’aquesta persona perquè no és el mateix una persona que es dediqui, per dir alguna cosa, a la comptabilitat, que una persona que es dedica a ensenyar literatura on els seus coneixements o la base de la seva feina ja l’ajuda a escriure una novel·la.

També saps que hi ha molts cursos d’escriptura que ajuden també, que donen una idea, perquè a vegades tens una història, que molta gent té una història, quasi tothom té una història, el problema és com l’expliques aquesta història, ja que els cursos d’escriptura et poden ajudar a com l’expliques aquesta història.

Ha sigut un tot plaer parlar amb tu. Et desitgem que “Dues dones” assoleixi l’èxit que es mereix. I esperem amb impaciència la nova novel·la de la sergent Anna Grimm.

Moltes gràcies per compartir el teu temps i la teva gran experiència amb nosaltres.

 

Montse Sanjuan i Jordi Valero

2020-10-06
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator