EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ
Nelly Sachs. Oportunitat i circumstàncies per a originar un canvi
“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González
[dropcap]R[/dropcap]esulta curiós com, en moltes ocasions, el destí sembla marcar unes connexions entre persones que més que causalitat ens proposen un propòsit. Aquest és el cas de molts artistes que es coneixen i queden lligats per a tota la vida o influeixen un en l’obra de l’altre d’una forma que els permet brillar d’una forma que, de no haver coincidit, hagués resultat impensable. Aquesta necessitat és la que existeix entre les poetes Nelly Sachs i Selma Lagerlöf.
Nelly és la poeta que sorgeix a l’ombra de Selma i que aprofita l’oportunitat per a destacar i fer del seu llegat un orgull per a la dona senzilla i pionera que va ser Selma Lagerlöf sense que ella pogués arribar a veure’l. Nelly va néixer a Berlín en 1891, la seva infància podia haver estat totalment normal en ser filla única d’una acomodada família, però la història l’elevaria per una sèrie de conseqüències: la primera la seva condició de jueva a Alemanya nazi, la segona néixer per viure les guerres mundials i la tercera descobrir l’obra de Selma. Quan va complir quinze anys li van regalar la novel·la La saga de Gösta Berling de Selma Lagerlöf, fet que li va causar una commoció tan profonda que sense pensar-ho va escriure a l’autora i, la gran autora consagrada veient el seu potencial li va contestar. Així és com es va iniciar el vincle epistolar que les connectaria i permetria que Selma ajudés a Nelly temps després.
Que bell més enllà
està pintat en la teva pols.
A través del nucli de la flama de la terra,
a través del teu xal de pedra
has estat oferta,
xarxa de comiat en la mesura del passat.
Papallona
a tots els éssers bona nit!
Les importàncies de vida i mort
s’enfonsen amb les teves ales
sobre la rosa a baix
que es marceix amb l’arc de llum que madura cap a casa.
Que bell més enllà
està pintat en la teva pols.
Quin signe real
en el secret de l’aire.
Des de l’inici de la Segona Guerra Mundial, la família Sachs va ser perseguida i diversos familiars i amics van morir víctimes de la persecució antisemita així que, Nelly va demanar ajuda a Selma qui va gestionar el salconduit que les va permetre, el maig de 1940, instal·lar-se a Suècia.
Aquesta coincidència va crear a la poeta que coneixem avui. La va forjar i li va donar la possibilitat de desenvolupar-se, de crear les obres que després la farien universal. Nelly Sachs va aprendre suec i va sobreviure part dels següents anys traduint a l’alemany l’obra d’importants poetes suecs. Aquesta autora ens ensenya que cal aprofitar les oportunitats, que les circumstàncies sempre ens ofereixen camins si som prou valents per preservar i tenir paciència per a recollir els resultats de les nostres accions. No obstant això, l’Holocaust li va deixar cicatrius emocionals i tota la seva obra va estar influenciada per les experiències pròximes a la mort que la va envoltar. Instal·lada a Suècia va reprendre la seva pròpia obra poètica també, la seva veu. En 1957 va ser nomenada membre de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura i un any després, va rebre el Premi de Poesia de l’Associació Sueca d’Escriptors. Es va adaptar completament a la seva nova llar, a la seva nova cultura sense oblidar mai les seves arrels, malgrat el dolor que li provocaven, per la qual cosa, quan en 1960 va tornar a Alemanya per a rebre un premi va tenir una crisi nerviosa. La seva sensibilitat va ser un dels seus comodins en la poesia, però també una càrrega que la va portar diverses vegades a estar en centres psiquiàtrics per a tractar de curar aquestes ferides.
Qui va buidar la sorra de les vostres sabates
quan havíeu d’aixecar-vos de la mort?
La sorra, la que Israel es va emportar a casa,
la seva sorra errant?
Sorra ardent del Sinaí,
confosa amb les goles dels rossinyols,
confosa amb les ales de les papallones,
confosa amb l’ànsia de pols de les serps,
confosa amb tot el que es va desprendre de la saviesa de Salomó,
confosa amb l’amargor de l’absenta secreta.
Oh vosaltres, dits,
que vau buidar la sorra de les sabates dels morts,
Demà sereu pols, vosaltres
en les sabates dels quals han de venir!
El seu impacte va començar a ser tan gran que, en 1961 es va crear a Alemanya un premi que portava el seu nom i, per fi en 1966 va ser condecorada amb el Premi Nobel de Literatura. El cercle es tancava i totes dues amigues Selma i Nelly compartien ja el màxim distintiu. Això ens porta a pensar en l’impacte que tenen les nostres accions i allò que fem pels altres en el nostre entorn. Tots tenim sentit, podem ser llum i guia i originar canvis positius en els altres. No tots aconseguim la glòria, l’excel·lència, però el nostre exemple, el nostre esforç pot motivar i impulsar a uns altres. Aquest en el nostre millor llegat.
Cristina González.
