Opinió de
JOSEP COLL,
Regidor d’Urbanisme de Sant Quirze
7/11/2023 | 16:40:32
En atenció a l’oferiment de l’editor d’aquest diari, que diu molt en favor de la pluralitat i la voluntat de contrast informatiu que guia la seva línea editorial, vull fer-vos arribar aquestes quatre ratlles. Aquest emplaçament obert a contraposar opinió, rau de la tribuna/notícia que en Javi Quintano (entenc que en la seva condició d’editor/director del Diari) va publicar el passat 27 d’octubre. En aquesta tribuna, que esdevenia una barreja d’informació/opinió, es recollia el desenvolupament del passat Ple municipal del dia 26 d’octubre i, en concret, a l’aprovació definitiva del “Projecte executiu d’obres de la nova piscina municipal coberta”. El títol de la tribuna/notícia era “ El pavelló de la discòrdia i l’idi-li santquirzenc (sic) Esquerra-Vox”.
M’agradaria, amb caràcter preventiu i per tal d’ubicar l’abast d’aquesta aportació, fer una consideració personal. Sóc d’aquells que quan llegeixo un diari, escolto la ràdio o veig un informatiu, faig sempre un exercici que crec és molt saludable per mantenir un certa estabilitat valorativa i alhora un cert ordre analític. Intento diferenciar el que és la part informativa d’una notícia del que és la vessant d’opinió. Ho faig, sincerament, sense ànim de sobrevalorar o menystenir cap dels dos elements que composen la informació. Però, ho haig d’ admetre, combrego amb la “teoria” cada cop més estesa (en una espècia de constricció professional que sembla viure,afortunadament, el periodisme) de no barrejar, en el mateix “sac noticiable”, ambdós ingredients.
Amb això no vull dir que algú que es dediqui a l’honorable món de la comunicació, no pugui tenir la seva visió particular i crítica (de criteri) sobre un fet concret i motiu de notícia. Però crec que “la notícia” ha de ser embolcallada i farcida, exclusivament, amb l’objectivitat i el relat d’aquesta. L’opinió, legitima i necessària en l’expressió de qualsevol individu, ha de tenir un espai ben delimitat en els responsables de la informació comunitària. Fins aquí doncs, aquesta introducció amb ànim de contextualitzar la resposta a la notícia/tribuna d’opinió que m’ocupa.
Vull començar la contraposició, precisament, pel títol de la columna. Concretament per l’afirmació que segueix a la preposició copulativa, “l’idil·li santquirzenc (sic) Esquerra-Vox”. La frase, pròpia de la novel·la “pastoril” del Segle d’Or espanyol o el relat líric dels clàssics grecs o romans, esdevé una apreciació clarament subjectiva de l’autor. Al respecte puc argumentar una raó radicalment objectivable que desmunta tal afirmació. Qualsevol relació idil·lica requereix d’un escenari o context que permeti i faciliti aquesta fascinant relació. Per tant, i sense marge a equivocar-me, no crec que l’escenari social, nacional i la concepció del món en general, es trobin en la mateixa sintonia entre el meu partit (Esquerra) i el partit polític VOX. Fins i tot penso, a risc d’equivocar-me, que el requerit, necessari i ineludible escenari bucòlic en el que jo ( i el meu partit polític) podria fonamentar un idil-li, no coincideix amb la idea que en té l’editor del Diari de Sant Quirze.
D’altra banda, en l’activitat i acció política (especialment la municipal) es donen coincidències propositives i de posicionament que tenen a veure amb les necessitats ciutadanes, més que amb el corpus ideològic de qui fa possible la coincidència. Aquest fenomen, es produeix moltes vegades – com és el cas que ens ocupa – sense cap encanteri previ entre les parts coincidents. Podríem dir, sinó representa un pèrdua de màgia descriptiva pel Sr. Quintano, que el fenomen tant “vulgar” i prosaic, com és l’exercici unilateral, no pactat, ni parlat a cau d’orella, i que res té a veure amb Virgili o Cervantes respon i pot néixer per espontaneïtat. Dit d’altra forma : pot donar-se la simple coincidència que el Sr. Arruga de VOX i jo mateix d’Esquerra pensem, des de la perspectiva personal i sense haver assistit a cap prometatge sota un clar de lluna, que Sant Quirze i la seva gent necessita i es mereix un equipament esportiu digne i de qualitat.
Aquesta convicció… intima ( per segui amb una adjectivació tendra ) és viscuda per algú que és representant democràtic, ha de tenir la voluntariosa i abnegada translació al món de la realitat. A intentar fer-ho possible per entendre’ns. Aquest necessari trànsit de la convicció a la plasmació d’aquesta és diu R E S P O N S A B I L I T A T.
