Tribuna de
JAVI QUINTANO RUIZ
7/11/2023| 17:30:32
Avui el senyor Josep Coll, regidor d’Urbanisme, escriu una columna d’opinió que li agraeixo. Ahir ho va fer en Xavier Parcerisa, de Vox, i també fa poc ho va fer en Juan A. Pérez, del PSC. També aquesta setmana i l’anterior hem rebut i publicat al Diari notes de premsa amb opinions dels diferents grups municipals de Sant Quirze: de Vox, de Junts, etc. Celebro molt de debò tots aquests articles, columnes i notes, perquè això vol dir que he aconseguit, en part, el meu objectiu: treure al carrer, a la llum pública, al debat ciutadà, les bambolines de la política.
En la meva tribuna del 27 d’octubre (que era només una opinió, senyor Coll, no cap noticia) vaig explicar la meva visió del darrer ple ordinari. Allà vaig animar als grups municipals a explicar-se millor. La mateixa alcaldessa Elisabeth Oliveras, després de perdre la meitat dels vots a les darreres eleccions, reconeixia que el seu grup potser s’havia explicat poc i que havia d’invertir en explicar-se més. Doncs si això era vàlid al juny, ara encara ho és més, perquè el govern tripartit no té majoria i els ciutadans han d’entendre què passa amb els seus vots i els seus diners.
La meva tribuna del 27 d’octubre (que era una opinió, com totes les tribunes de tots els diaris) anava amb un titular expressament provocatiu, que buscava l’efecte que ha aconseguit: que els grups municipals es pronunciin. Sé que tant Esquerra com Vox han rebut crítiques dels seus per votar en el mateix sentit a favor d’un pavelló, segurament com les han rebut per les balances fiscals. Em va trucar un responsable de Vox per dir-me que aquell titular no era veritat, i en el seu darrer article ho fa el senyor Coll. I que per aquell titular els seus votants estaven molestos amb ells.
El problema de la política actual és que està feta a base de clitxès, consignes, etiquetes, cordons sanitaris, lemes… Però la política la fan les persones, i basar-se en etiquetes porta a infantilitzar els ciutadans i a deshumanitzar la política i els polítics. Jo celebro que partits molt contraris en alguns temes arribin a acords en altres àmbits. I això, els acords, s’han de visibilitzar, per no tirar de consignes, clitxès, i llocs comuns. I a aquella persona de Vox que em va trucar, li vaig dir que la meva tribuna, per comptes de ser una cosa negativa per a ells, era positiva, perquè els donava l’opció d’explicar-se massivament als seus votants: no només el seu vot favorable, sinò el desfavorable d’altres grups.
No tenim a Sant Quirze la tradició del debat públic. Tot just comencen els partits a enviar notes de premsa, a fer rodes de premsa, a explicar la seva acció de govern. Excel·lent. Penso que ha de ser cada cop més així. Perquè els votants no voten un programa, ni una campanya, ni unes paraules: voten unes accions. A veure si també aconseguim explicar les accions.
I per acabar. Jo porto un any i mig sent l’editor d’aquest Diari. Però també en soc el redactor, el qui fa els cafès, el què neteja, el què entrevista i el què agafa el telèfon. He escrit, o publicat, amb el meu nom, 1.200 continguts, la majoria notícies. La noticia és una peça d’informació, que es basteix amb fets. Certament sempre hi ha un punt d’interpretació, però es tracta de parlar de fets incontestables, i donar veu i parlar amb les diferents fonts.
D’aquests 1.200 continguts he publicat només 5 tribunes (amb aquesta, 6). Com en aquest Diari ho soc tot, perquè no hi ha ningú més habitualment, he procurat publicar poques opinions meves, per no posicionar excessivament el Diari (que ara per ara es pot identificar amb una sola persona). De les 6 tribunes només he publicat 1 (de 1.200 publicacions) sobre política. Les tribunes entren netament en l’apartat d’opinió. Lògicament s’opina de fets, però és opinió. I encara diré més: és la meva opinió, no la del Diari, i quan me n’he enrecordat, he procurat deixar-ne constància al peu de l’article: no opino com a editor, ni com a director, sinò com a ciutadà. En un mitjà amb un sol treballador es podria pensar que és absurd aquesta distinció, però no, perquè aquest Diari té vocació de créixer, i de ser plural.
Quan hi ha quelcom prou greu, que penso que tots els qui treballaran al Diari ho podrien signar, he publicat Editorials (jo responc per les de la meva etapa), que per això estan: no son la opinió de ningú, sinò del Diari.
En tot cas: siguin notes, comunicats, notícies, columnes d’opinió (puntuals), tribunes (més habituals) o editorials, no deixem que guanyi l’opacitat i la falta de transparència en la política municipal. Hi ha els plens, hi ha les meses, però qui els mira? qui hi assisteix? Reduiran els polítics tot els seu debat públic a la hora o dos hores que dura el ple cada mes? Cal explicar als ciutadans, que no son menors d’edat ni passen de la política, el dia a dia de l’acció municipal. És més fàcil seguir amb consignes, amb lemes, amb eslògans, amb escarafalls, però cal mirar lluny i fer la política sostenible: parlin més, entre vostès i amb la ciutadania, que parlant s’entén la gent.
___
* La responsabilitat de les opinions expressades en aquest Diari correspon exclusivament als seus autors. Diari Sant Quirze no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors i columnistes.
