J.A.AGUADO / TRIBUNA / CULTURA / ESPECTACLES.
Nueveuno, de la filosofia a la poesia visual
[dropcap]S[/dropcap]uspensió és el títol de l’última producció de la companyia madrilenya de circ Nueveuno. Un espectacle de circ de creació.
La companyia es planteja el tema de la masculinitat com un territori a explorar des del joc, des de la reflexió sobre el que significa ésser home i obrir el ventall dels sentiments com a territori masculí. Homes que es cuiden i es sostenen emocionalment com a companys de feina. Cinc artistes tots iguals i tots diferents. Suspensión és una recerca de la identitat, buscar-se en la pròpia ombra, llançar ganivets precisos contra l’altre que és el teu propi jo. Homes que es treuen la cera de les orelles per escoltar-se en la complicitat de qui comparteix una mica de tendresa, una mica de cinisme, una mica d’amor. Cinc homes amb les seves cinc ombres vistos en la seva fragilitat, com si el temps s’hagués suspès, com si tot estigués quiet i alhora transcorregués ràpid com la vida mateixa.
Aquesta no és una proposta de circ a l’ús, es tracta de circ contemporani, circ per gaudir i pensar, per jugar i raonar, per compartir i mostrar l’altra cara del jo, un jo ocult que pateix i reflexiona mentre juga amb la bellesa d’alguna cosa perfecta i matemàtica, com quan la pilota o el diàbolo es queden suspesos encaramt-se a les lleis de la gravetat. Suspensión porta a les seves esquenes dos anys i mig de reflexió on s’han plantejat com són i com és el seu entorn. La síntesi de tot aquest procés creatiu és un lloc fronterer entre el teatre social i la màgia del circ. L’espectacle va guanyant intensitat fins al clímax final.
Germans grans, mares, dones, filles parlen dels artistes com homes des de la mirada del record, des de la mirada del passat que configura un present, com a éssers humans en les seves circumstàncies emocionals i vivencials. Una autobiografia, una radiografia de la tendresa del drac. Situacions que expliquen la realitat, records que són finestres i portes al passat que ens donen una perspectiva emocional de l’home i els seus problemes. Cinc homes que expliquen el que els passa, des de la tragèdia de l’existència fins a les petites heroïcitats que configuren el fet familiar i artístic.
La direcció és de Joge Silvestre i Carlos Marcos, Fernando Santa-Olalla, Josu Monton i Miquel Frutos. Els artistes transiten de la dansa a l’emoció, de la paraula a la pista de circ. La companyia llança l’espectacle com qui llança una pilota a l’aire i es manté suspesa durant uns moments màgics. L’espectacle que dura una hora passa veloç com un ganivet llançat amb molta força al nostre cap d´espectador. Un espectacle de poesia visual on el subtext ens convida a anar més enllà a través de les veus familiars que es queden en l’aire com el retrat emocional de la tela de la vida del treballador de circ. Cinc homes, cinc autobiografies, cinc cossos vulnerables posats al descobert dels espectadors.
A destacar el treball d’il·luminació de Carlos Marcos que potencia el llenguatge poètic amb el qual juga la companyia.
L’espectacle Suspensión el vam poder veure al 12è festival de circ de Terrassa que organitza Tub d’assaig, que any rere any treballa darrere de la bellesa i la màgia de les arts escèniques de Catalunya.
J. A. Aguado
