CRISTINA REDONDO/EL RACÓ DEL LECTOR
Olalla, Robert Louis Stevenson, Petits Plaers de Viena.
A la tardor sempre em ve de gust llegir alguna cosa de misteri i d’horror. Aquest any he tornat a gaudir amb diverses lectures del gènere. D’entre totes la històries llegides em ve de gust destacar, per la seva brevetat, la petite nouvelle Olalla de Robert Louis Stevenson, editada en català per la Col·lecció Petits Plaers de Viena (Edicions Viena) i en castellà per Ediciones Invisibles, també en la seva col·lecció Pequeños Placeres.
Per la meva lectura, he escollit l’edició al català de Petits Plaers de Viena, per la bellesa de la seva edició: amb les portades decorades en vermell i negre molt d’acord al gènere, i amb un interior maquetat perquè la lectura resulti agradable a la vista. A més, la bona traducció realitzada per Xavier Zambrano al català, la converteix en un petit must literari.
Olalla és una petite nouvelle, en la qual un soldat escocès, seguint les recomanacions del seu metge, s’allotja en una casa de el Nord d’Espanya per recuperar-se de les seves ferides, l’única condició per poder allotjar-se en aquesta casa allunyada de tot, és que no tingui cap relació amb l’estranya família que habita la casa. Tres persones formen la família de la casa: Felipe el fill, Olalla la filla i la mare malalta dels dos germans. A mesura que passa la història, es descobreix una família silenciosa i estranya, en què impera el distanciament de la societat que els envolta, i el mantenir-se allunyat també de l’hoste que habita temporalment entre ells. Així és com el soldat s’acosta, primer al fill, Felip, i gairebé per casualitat a la mare i a la filla, Olalla, i a l’enamorar-se de la filla, li demana finalment que abandoni la seva família per unir-se a ell, lluny d’aquesta casa . Olalla ho rebutja i prefereix atendre el deure imposat per la seva família, de tenir cura dels seus i romandre al costat d’ells, mentre que l’adverteix al seu amic soldat que és millor que fugi d’aquell lloc, per salvar no només la seva pròpia vida, sinó també la d’ells. Es creuen aquí, escenes amb el vampirisme, i descripcions que ens suggereix que Olalla i la seva família són vampirs, l’autor afegeix punts de vista d’altres habitants de la vila més proper a la casa, de manera que, pel lector no resulta gens estrany la petició d’Olalla al protagonista, i la decisió que finalment prèn el protagonista.
Després de llegir Olalla d’Stevenson, diria que es tracta d’una petita història molt adequada per llegir a la Tardor, fins i tot en alguna nit de vent fred d’Hivern, però no obstant això, més enllà de la petita delícia d’edició aconseguida per Petits Plaers de Viena Editorial, aquesta història no satifacerá als grans amants del gènere de l’horror basat en el vampirisme, ja que la història en si no aconsegueix assolir la tensió i la intensitat esperada en aquest tipus d’històries. En algun moment s’aconsegueix certa atmosfera de tenebrositat, però no la suficient com per a què la història de per si, em pogués enganxar del tot com a lectora del gènere. Potser pot resultar d’agrat a lectors que no havent llegit molt sobre aquest tema, desitgen iniciar-se amb una petite nouvelle, llavors sí que la recomanaria, però per a lectors que han llegit molt sobre vampirisme amb anterioritat o més novel·la d’horror, no els recomanaria Olalla , perquè els sabria a poc, però no per la brevetat de la història, sinó per la falta d’aquesta intensitat pel que fa a misteri i horror que indicava anteriorment.
Robert L. Stevenson (Edimburg, 1850 – Samoa, 1894) viatjà per tot el món buscant un clima que l’ajudés a suportar la seva tuberculosi. Finalment es va establir a Samoa, al costat de la seva dona Fanny Osbourne. Stevenson és autor d’altres obres reconegudes com a clàssics de la literatura com L’illa de l’tresor o L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
CRISTINA REDONDO
Olalla, Robert Louis Stevenson, Petits Plaers de Viena.
En Otoño siempre me apetece leer algo de misterio y de horror. Este año he vuelto a disfrutar con varias lecturas del género. De entre todas la historias leídas me apetece destacar, por su brevedad, la petite nouvelle Olalla de Robert Louis Stevenson, editada en catalán por la Colección Petits Plaers de Viena (Ediciones Viena) y en castellano por Ediciones Invisibles, también en su colección Pequeños Placeres.
Para mi lectura, he escogido la edición al catalán de Petits Plaers de Viena, por la belleza de su edición: con las portadas decoradas en rojo y negro muy de acorde al género, y con un interior maquetado para que la lectura resulta agradable a la vista. Además, la buena traducción realizada por Xavier Zambrano al catalán, la convierte en un pequeño must literario.
Olalla es una petite nouvelle, en la que un soldado escocés, siguiendo las recomendaciones de su médico, se hospeda en una casa del Norte de España para recuperarse de sus heridas, la única condición para poder hospedarse en esa casa alejada de todo, es que no tenga apenas relación con la extraña familia que habita la casa. Tres personas forman la familia de la casa: Felipe el hijo, Olalla la hija y la madre enferma de ambos. A medida que sucede la historia, se descubre una familia silenciosa y extraña, en la que impera el distanciamiento de la sociedad que les rodea, y el mantenerse alejado también del huésped que habita temporalmente entre ellos. Así es como el soldado se acerca, primero al hijo, Felipe, y casi por casualidad a la madre y a la hija, Olalla, y al enamorarse de la hija, le pide finalmente que abandone su familia para unirse a él, lejos de esa casa. Olalla lo rechaza y prefiere atender al deber impuesto por su familia, de cuidar de los suyos y permanecer junto a ellos, mientras que le advierte a su amigo soldado que es mejor que huya de aquel lugar, para salvar no solo su propia vida, sino también la de ellos. Se cruzan aquí, escenas con el vampirismo, y descripciones que nos sugiere que Olalla y su familia son vampiros, el autor añade puntos de vista de otros habitantes del pueblo más cercano a la casa, por lo que, para el lector no resulta nada extraño la petición de Olalla al protagonista, y la decisión que finalmente toma el protagonista.
Tras leer Olalla de Stevenson, diría que se trata de una pequeña historia muy adecuada para leer en Otoño, incluso en alguna noche de viento frío de Invierno, pero sin embargo, más allá de la pequeña delicia de edición conseguida por Petits Plaers de Viena Editorial, esta historia no satifacerá a los grandes amantes del genero del horror basado en el vampirismo, ya que la historia en sí no consigue alcanzar la tensión y la intensidad esperada en este tipo de historias. En algún momento se consigue cierta atmósfera de tenebrosidad, pero no la suficiente como para que la historia de por si, me pudiera enganchar del todo como lectora del género. Quizás puede resultar de agrado a lectores que no habiendo leído mucho sobre este tema, desean iniciarse con una petite nouvelle, entonces sí que la recomendaría, pero para lectores que han leído mucho sobre vampirismo con anterioridad o más novela de horror, no les recomendaría Olalla, porque les sabría a poco, pero no por la brevedad de la historia, sino por la falta de esa intensidad en cuanto a misterio y horror que indicaba anteriormente.
Robert L. Stevenson ( Edimburgo, 1850, – Samoa , 1894) viajo por todo el mundo buscando un clima que le ayudase a sobrellevar su tuberculosis. Finalmente se estableció en Samoa, junto a su mujer Fanny Osbourne. Stevenson es autor de otras obras reconocidas como clásicos de la literatura como La isla del tesoro o El extraño caso del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
CRISTINA REDONDO.
.
