EDUARD CAMERON
17/3/2023 | 13:10:32
Vara d’avellaner suau. Mandil desgastat. Callositats. Cisell, llapis, esquadra i serra de mà. Goterons honrats de suor. No només al front, també a la corpulenta esquena, a les espatlles i als palmells de les mans. Un nen que juga i que construeix carretes amb llistons, fustes i serradures. Una dona que canta en veu baixa. Un gosset que, com sempre, cerca amb qui tornar a jugar.
Unes vegades, la casa plena de gent: la germana de la mare, els cosins del pare, els avis, els veïns del davant… i tots amb els seus fills. L’alegria multiplicada. Les altres, una llar en calma, com la Mediterrània, que descansa a l’horitzó: la pau feta família. En tot cas, la paternitat —amb la maternitat complementària— subjau a la casa del fuster. Ell sap aventar la brisa suau —un consell tranquil, una paraula d’ànim, una lliçó i fins i tot alguna negativa que conté un sí gran— que empeny la família a fondejar
nous mars i a creuar imponents planes o muntanyes. Ja siguin a Betlem, a Egipte, a Natzaret o a Jerusalem.
És la bellesa d’una vida aconseguida, que no porta el compte dels èxits, sinó que acumula les gràcies rebudes: educació cabal, desenvolupament professional en l’ofici, un ram de virtuts heroiques —esperança, misericòrdia i valentia—, un matrimoni entregat i una família unida.
Home just, exemple de paternitat. No a la biologia, però sí a la vida quotidiana. A la casa, al carrer, a la fusteria i als camins. A cada temps i lloc on el seu fill pot aprendre, conscientment o inconscientment, a ser qui està cridat a ser. Cada call, cada gota de suor i cada instant en aquesta família li valen la pena, perquè li donen la vida.
Combatre allò abstracte s’inicia en allò concret. A Espanya, potser el dia del pare ho va popularitzar Galerías Preciados, potser El Corte Inglés, però els pares ja eren referents molt abans, a cada detall. A cada clarejar en què fitxaven en entrar a la fàbrica, a cada afaitat curós per començar bé el dia, a cada nus de corbata desfet amb paciència a la fi de la jornada. També és un referent —i sobretot ell— aquell pare proper de la família de Natzaret.
__
Eduard Cameron és un santquirzenc graduat en Filosofia i Peridisme
__
La responsabilitat de les opinions expressades en aquest Diari correspon exclusivament als seus autors. Diari Sant Quirze no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors i columnistes.
