Dissabte,7 setembre, 2024
IniciA PORTADAOPINIÓ/ La Medicina de Família i Comunitària, la millor elecció?

OPINIÓ/ La Medicina de Família i Comunitària, la millor elecció?

OPINIÓ | Ana Quintano | El passat 20 de maig es va donar per finalitzada l’adjudicació de places per a Metges Interns Residents (MIR) que convoca el Ministeri de Sanitat. De les 8.188 places totals oferides, han quedat 200 places vacants en l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària. En el cas de Catalunya, 71 places de les 370 oferides han quedat vacants, tot i l’incentiu econòmic de 9.000 euros anuals que va anunciar el Departament de Salut.

Per diferents motius personals he hagut de fer l’examen MIR tres vegades i en cap de les convocatòries se’m va passar pel cap escollir una especialitat que no fos Medicina de Família i Comunitària. De fet, la vaig escollir dues vegades, la primera, a l’abril del 2014, amb un número d’ordre 7282 i posteriorment, a l’abril del 2018, amb un número d’ordre de 4701.

La Medicina general era el que més s’adaptava a la meva manera de ser, però a la Universitat les assignatures per especialitats, totes tan específiques i compartimentades, més d’un cop m’havien tret les ganes de seguir endavant. A finals de la carrera de Medicina, però, vaig cursar l’assignatura de Medicina de Família i Comunitària. De la teoria recordo molt poc, però les pràctiques al CAP del Raval Nord de Barcelona, sobretot les múltiples visites domiciliàries que vam fer, van permetre donar nom a la meva vocació: metgessa de família i comunitària.

Els metges de família son especialistes en persones i en medicina en general. Aborden la salut de la població de manera longitudinal i integral: des de l’esfera biològica, l’emocional o social, des de l’inici al final de vida, prevenint i educant en la malaltia, portant el maneig de la malaltia urgent, aguda i crònica, integrant a la família i a la comunitat en la seva pràctica professional. I tot això, cuidant també del Sistema de Salut Nacional, sent el més cost-eficient possible, ja sigui de manera directa o de retruc.

És el metge de tota la vida; proper, dedicat, lleial, equitatiu…

És una especialitat fascinant; tan àmplia, que no hi ha límits. Les vies de subespecialització són infinites; cardiologia, malalties infeccioses, ecografies, petita cirurgia… Així com les possibilitats d’àmbits de treball; clínico-assistencial, gestió sanitària, investigació, educació…

Quina sorpresa, al llarg de la residència, quan t’adones que ni la població, ni els companys metges especialistes hospitalaris, ni els gestors sanitaris entenen què són els metges especialistes en Medicina de Família i Comunitària en realitat.

La vessant prescriptora i buròcrata, la gran demanda i immediatesa en l’atenció, malauradament enfonsa tota l’essència de la professió.

“Doctora, fa una setmana que intento demanar visita i no he pogut i avui he hagut de venir d’urgències. Vull que em faci la recepta d’aquest medicament que m’ha recomanat l’especialista perquè ell no ha pogut fer-ho, també m’ha dit que em demani aquesta prova i jo em vull mirar això a l’analítica perquè m’ho ha recomanat una veïna. També necessitaria que em fes la baixa d’avui perquè no he pogut anar a treballar perquè em feia mal la panxa. Ah, i també volia demanar-li que fes un informe per la meva mare perquè vull mirar el tema de la dependència, ja la coneix i sap com està. No li he demanat hora, però si vol li recordo els cognoms.”

A algú li poden semblar exagerats i fora de context aquests motius de consulta, entafonats en una agenda de 35 visites (a alguns centres arriben a més de 50 visites per dia), però aquestes visites es repeteixen constantment als Centres d’Atenció Primària.

No cal ser gaire espavilat per adonar-se que això no és el que vaig triar jo, no és el que van triar els meus companys ja fa uns anys i de ben segur no és el que una metgessa acabada de sortir de la universitat amb tota la il·lusió del món vol triar com a professió, tot i cobrar 9.000 euros més a l’any.

No, definitivament els metges de família no som ni volem ser “burròcrates”.

En falten i faltaran molts més en els propers anys i es necessiten perquè son els fonaments i porta d’entrada al sistema sanitari.

I així doncs, qui i quan es farà que l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària torni a ser la millor elecció?

*Ana Quintano és metgessa resident de Medicina de Família i Comunitària

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies