CARTES AL DIARI
La història es repeteix: Lluís Companys (ERC), Cap del Govern de la Generalitat, el 6 d’octubre de 1934, fa un pronunciament de separar-se d’Espanya.
El moviment obrer de l’època CNT, UGT, a Catalunya, no dóna cap suport a aquest pronunciament.
El Govern és arrestat, ell és condemnat a 30 anys de presó i enviat a la presó del Puerto de Santa Maria. 350 Ajuntaments d’ERC són dissolts.
L’any 1936, victòria del Front Popular a Espanya i són indultats, però atenció: ERC accepta retornar la Generalitat a l’Estatut de Núria de 1932.
Les circumstàncies ara no són exactament les mateixes, però si fos condemnat o absolt Oriol Junqueras i la resta, o posteriorment indultats, no es garanteix que Catalunya retornaria a la normalitat de l’Estatut vigent. Pantalla passada diuen.
Tampoc ara els moviments obrers, excepte un minoritari Intersindical independentista, dóna cap suport i les vagues que es convoquen i desconvoquen, no se segueixen als entorns de treball, excepte per alguns funcionaris quan són obligades i les cobra sense treballar.
Molta postura de diàleg però només si s’accepten les seves propostes. Oriol Junqueras (ERC) accepta el final del conflicte si aconsegueix el triplet del seu objectiu: referèndum d’autodeterminació, República i independència. Ho ha dit prou clar en la seva intervenció davant del tribunal.
I vostè que pensa? Potser coincideix amb ERC o altres que plantegen el mateix, però crec que s’ha de tenir clar que l’oferta d’amore a Espanya formulada per Oriol Junqueras en una mà, amaga en l’altra mà els CDR per arribar als seus irrenunciables objectius.
Res d’amore, quan a les 7 del matí, davant del teu vehicle tens un grup de persones que per imposar les seves idees es creuen amb el dret de posar davant tractors, cremar neumàtics, ocupar estacions de transport, autopistes. Aquests no són els drets constitucionals i protegits de manifestació i vaga.
El resultat de l’actuació dels CDR i la resta ANC, Òmnium, són promogudes, alimentades, defensades, per ERC, i han fet aparèixer amb força altre nacionalisme i passen a enfrontar-se als partits que ells ajuden a guanyar vots.
En la nostra mà tenim els catalans que en les pròximes eleccions d’abril 2019 i les següents cites electorals de maig de les municipals i europees, decidir que es donin per tancades les aventures que històricament han fracassat i tornem en el Parlament, als millors acords que siguin acceptats per tots.
Votar només partits que acceptin l’entesa i les concessions, si no continuarem ingovernables, desanimats i enfrontats. Vostè no té ganes de tornar a la normalitat en Catalunya?
Els dirigents d’ERC si reben l’adhesió dels electors, consideraran que les seves propostes són correctes i les mantindran, sense rebaixar-les i això impossibilita arribar a cap acord. Ells encara saben que són impossibles, no s’atreveixen a rebaixar-les. Traïdors, dirien d’ells.
Pobra Catalunya, pobres els catalans i quin avorriment de “procés”, des de fora segur pensen que som incapaços de solucionar els problemes i ens agrada estar sempre emprenyats i a la gresca, com fa 85 anys (1934). Som els únics a Europa, això és un honor?
@josecoderch
