El primer dubte o la primera cosa que em crida l’atenció és que un barri sigui de dues ciutats o de dos municipis. Això per què és? Quina és la història d’això?
És fàcil. Terrassa abans arribava fins a Sabadell i més enllà. Sant Quirze del Vallès formava part de Terrassa. Entre 1845 i 1848, Sant Quirze va ser declarat municipi propi. Quan es van establir els límits municipals, aquests van passar per finques agrícoles. Així es va formar l’actual Sant Quirze, incloent-hi la zona de Les Fonts. És per això que el barri de Les Fonts està dividit entre Terrassa i Sant Quirze, però abans tot era Terrassa.
I el barri de Les Fonts existia abans d’aquesta divisió?
Al barri de Les Fonts hi havia finques agrícoles, com Can Fornollet, Can Corbera, Can Ribes, Can Falguera i Can Guitart. Quan es van definir els límits, es van utilitzar aquestes finques, i algunes van quedar a Terrassa i altres a Sant Quirze. En aquell moment, no hi havia habitatges ni veïns.
Quan comença a formar-se el barri de Les Fonts tal com el coneixem?
Des del meu punt de vista, entre 1918 i 1920. L’any 1918, uns empresaris de Terrassa i Barcelona van començar a planificar la ciutat-jardí de Les Fonts. Al 1920, aquests propietaris van construir l’estació del Ferrocarril perquè, tot i que s’estava fent la línia, no tenia parada a Les Fonts. Van ser els veïns i propietaris qui van pagar aquesta estació. A partir d’aquí va començar a arribar més gent.
Com va evolucionar el barri a partir d’aquell moment?
Inicialment, entre 1920 i 1930, es van construir cases d’alt estànding. Abans de la Guerra Civil, hi havia unes 30-40 famílies vivint al barri. Després de la guerra, amb l’arribada d’immigrants per treballar a la indústria de Terrassa, molta gent que necessitava habitatge econòmic va començar a establir-se prop de la riera, en zones d’autoconstrucció. Aquestes vivendes més senzilles van ser arrasades per les riuades del 1962, que van causar la mort d’unes 175 persones.
Quan es delimita clarament què és el barri de Les Fonts?
Sempre s’havia conegut com “Les Fonts de Terrassa”. El nom “Les Fonts de Sant Quirze” va aparèixer amb la democràcia, quan es va voler diferenciar els serveis d’un municipi i de l’altre. Això es va fer per poder organitzar millor el territori, ja que abans Terrassa i Sant Quirze no oferien gaire serveis al barri. L’associació de propietaris i veïns era qui gestionava molts serveis.
Què gestionava?
Es feia càrrec de serveis com l’aigua, la llum, la recollida d’escombraries i fins i tot la construcció de l’estació i el pont. Els ajuntaments no arribaven a oferir aquests serveis perquè el barri estava molt allunyat del nucli dels municipis.
El problema de ser un barri de dues ciutats
Quin és el sentiment actual dels habitants de Les Fonts respecte a la seva situació entre dos municipis?
Els habitants de Les Fonts se senten com si fossin un poble propi, amb un sentiment de pertinença que no està lligat ni a Terrassa ni a Sant Quirze. De fet, per alguns serveis, es troben més a prop de Rubí que de Terrassa o Sant Quirze. Molts veïns creuen que el millor seria que Les Fonts fos un municipi independent.
Tu també?
Sí, seria ideal, però és complicat tant territorialment com econòmicament. Ni Terrassa ni Sant Quirze voldrien cedir territori. Per convertir-se en municipi, primer caldria que Les Fonts estigués completament dins d’un sol municipi, i això és difícil d’aconseguir.
Hi ha hagut algun intent d’unificar el barri sota un sol municipi…
Fa uns 5 o 6 anys, Sant Quirze va suggerir que tot el barri passés a formar part de Terrassa, però hi va haver oposició veïnal, i el tema va quedar parat. No s’ha arribat a cap decisió definitiva.
Per què vosaltres no podeu ser un poble?
Econòmicament, en el Vallès, és important tenir una zona industrial. Per exemple, el poble de Badia del Vallès, que és un municipi amb quasi 20.000 habitants, pràcticament no té indústria. La indústria està a Barberà o Sabadell. El 90% de les despeses de l’Ajuntament de Badia del Vallès les paga la Generalitat perquè és un municipi deficitari. La Generalitat no vol crear més municipis deficitaris. A més, és difícil que Terrassa i Sant Quirze permetin que Les Fonts esdevingui un municipi independent. Crec que l’objectiu, almenys des de l’associació de veïns, no és ser un municipi en aquest moment. Ara l’important és que tant Les Fonts de Sant Quirze com Les Fonts de Terrassa tinguin els mateixos serveis, que hi hagi convivència veïnal i que arribem a acords perquè tot funcioni bé: l’escola, les piscines, els serveis per a la tercera edat, els autobusos, etc. Així, tant els veïns de Sant Quirze com els de Terrassa podrien accedir a aquests serveis en les mateixes condicions.
Hi ha diferències entre els serveis de Sant Quirze i Terrassa?
Sí, per exemple, els serveis socials de Terrassa i Sant Quirze són diferents a l’hora de tractar les famílies o els menjars i ajudes. Al camp de futbol, per exemple, venen nens dels serveis socials de Terrassa d’una manera i de Sant Quirze d’una altra. El que volem és que tothom tingui les mateixes condicions, independentment de quin costat del carrer visquin. Ara mateix, les taxes d’escombraries o altres serveis varien entre els dos municipis, i això crea desigualtats.
Actualment, hi ha alguna part de Sant Quirze que estigui millor tractada que una altra?
Nosaltres, els veïns de Les Fonts, ens sentim una mica com en terra de ningú, ni de Sant Quirze ni de Terrassa. Som l’últim territori per als dos municipis. Per exemple, fa anys que demanem millores en infraestructures esportives, com una coberta i laterals per al camp de futbol, però sempre queda pendent. També necessitem una biblioteca, però és probable que arribi abans a Sant Quirze o a Terrassa pel nombre d’habitants que tenen, ja que Les Fonts no té la densitat de població necessària per justificar aquests serveis. Tot i que els ajuntaments fan el que poden, sovint l’administració perjudica els veïns de Les Fonts.
Quins altres problemes afecten Les Fonts?
Tenim el problema del peatge a la C-16, que és de pagament. Quan passes pel tram de Sant Cugat cap a Sant Quirze, pots evitar pagar el peatge, però és un període molt curt. Aquest peatge es manté perquè és gestionat per una empresa privada, CESA, amb interessos de CaixaBank i altres. Això implica que la carretera de Rubí a Terrassa està plena de trànsit, amb cues de mitja hora o més. La gent evita el peatge passant pel mig de Les Fonts, especialment en hores punta, creant embussos.
També tenim una depuradora, que és una de les més grans de Catalunya, on van a parar totes les aigües residuals de Matadepera i Terrassa. Això genera olors i problemes ambientals, que afecten els veïns.
Parla’m d’altres diferències entre serveis de Sant Quirze i de Terrassa
Per exemple, els veïns de Les Fonts de Terrassa tenen accés al transport públic, mentre que els de Sant Quirze no. L’estació de tren està a Les Fonts de Terrassa, i el servei d’autobusos també és de Terrassa. A més, els veïns de Terrassa tenen tarifes especials per a gent gran i altres col·lectius, que no s’apliquen als de Sant Quirze. També hi ha diferències en l’accés a la piscina, on els veïns de Sant Quirze tenen preferència i bonificacions respecte als de Terrassa, tot i que les instal·lacions són compartides.
Però això és legal?
És legal, perquè hi ha un reglament municipal que permet fer bonificacions per als residents de Sant Quirze. Tot i que les tarifes són les mateixes, els residents de Sant Quirze tenen accés a bonificacions familiars, cosa que no s’aplica als de Terrassa. Això s’ha establert mitjançant un reglament intern, que permet crear aquests tipus de descomptes.
Quins altres serveis afecten Les Fonts?
A més del peatge i la depuradora, també tenim el tema dels Ferrocarrils de la Generalitat. Per exemple, per anar de Barcelona a Sant Quirze, es paguen dues zones, però per anar de Barcelona a Les Fonts es paguen tres zones. Fins i tot per viatjar de Les Fonts a Sant Quirze amb el tren, es paguen tres zones, fet que implica més costos constants per als veïns.
Creus que ser un municipi independent seria viable?
Resposta: En aquests moments, no seria possible perquè primer hauríem d’estar tots en un sol municipi. La Generalitat no permetria la creació d’un nou municipi amb les condicions actuals.
Us compensaria estar en un únic municipi?
Des del meu punt de vista, sí, però és una opinió personal. Els veïns de Les Fonts tenen opinions diverses. Hi ha gent que pensa que és millor seguir com estem, perquè si portem cent anys així, per què no continuar cent anys més? D’altres creuen que hauríem d’anar tots a Rubí, ja que està més a prop i estem dins la mateixa vall de la Riera i el Vallès. També hi ha qui creu que Les Fonts haurien de ser un municipi propi.
Rubí s’ha pronunciat sobre aquesta possibilitat?
No, no s’ha proposat formalment. Només s’ha discutit entre els veïns.
Entre ser part de Sant Quirze o de Terrassa, hi ha una preferència clara?
Resposta: Hi ha veus que diuen que hauríem de ser part de Rubí, altres que volen que siguem un municipi independent. Si féssim una votació a tota la població de Les Fonts, la majoria optaria per pertànyer a Terrassa. Si només es votés entre els veïns de Sant Quirze, la qüestió estaria més dividida: alguns voldrien seguir amb Sant Quirze i d’altres amb Terrassa. Això crearia problemes de convivència.
Entenc que hi hauria més gent que preferiria estar amb Terrassa?
Resposta: En general, sí, però hi ha molta divisió, especialment entre els veïns de Les Fonts de Sant Quirze, i això podria generar conflictes. Ja hem tingut problemes en el passat, com en el cas de l’escola, quan hi havia disputes sobre si havia d’anar cap a Terrassa o Sant Quirze, i això va crear tensions entre els veïns. L’associació de veïns prioritza la convivència i que tothom tingui serveis similars.
A nivell jurídic, seria viable convertir-se en una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD)?
Té sentit ser una EMD dins d’un municipi, però el problema seria decidir de quin municipi formar part. Si forméssim part de Sant Quirze, representaríem uns 6.000 habitants d’un total de 22.000-23.000, un pes considerable que tindria força en les eleccions municipals. A Terrassa, si tots estiguéssim d’acord, seríem com una EMD més, similar a Valldoreix a Sant Cugat o Bellaterra a Cerdanyola.
Quin benefici tindria ser una EMD?
La gestió dels serveis seria més autònoma. Els veïns podrien decidir sobre els temes locals a través de les eleccions municipals, i una part del pressupost general de l’ajuntament es destinaria a l’EMD. Això inclouria tenir un secretari i un interventor per gestionar els assumptes locals.
Com es veuria un canvi d’estatus jurídic entre els veïns? Hi ha urgència per canviar la situació actual?
No hi ha cap urgència en aquests moments. La majoria de veïns s’han acostumat a la situació actual i consideren que si hem estat així durant 100 anys, podem seguir 100 anys més. El més important és millorar la convivència i els serveis, i que no hi hagi tensions entre els veïns per qüestions territorials.
Els problemes de convivència que hi ha hagut, han estat causats per ser part de dos municipis?
Sí, en part. La segregació territorial ha provocat que cada part del municipi vulgui fer les coses a la seva manera, ja sigui per organitzar festes o altres esdeveniments. L’associació de propietaris i veïns de Les Fonts ha demanat en diverses ocasions ser un municipi propi. Aquesta demanda s’ha plantejat en assemblees al llarg dels anys, però la realitat és que la situació territorial de Les Fonts no és normal. Tot i això, som conscients que canviar-ho pot crear problemes, i per tant, lluitarem per millorar les diferències entre les parts en benefici de tots els veïns.
L’Associació de Propietaris i Veïns de Les Fonts en l’actualitat
Quina és la funció actual de l’associació de veïns?
L’associació de veïns té molts rols avui dia. Fem activitats culturals, d’integració i recreatives en diversos espais, com la Torre Julià de Les Fonts de Sant Quirze, el Casal de Can Parellada i Can Jofresa de Terrassa. Organitzem unes 60-70 activitats mensuals, però si les comptem setmanalment, en fem més de 300. Per exemple, tenim un grup de karate amb més de 60 o 70 participants, una llar de gent gran, petanca amb més de 40 persones, i la colla gegantera. També tenim altres entitats, com “Les Fonts Abriga”.
Quines altres activitats oferiu?
Fem activitats molt variades. A la Torre Julià, tenim activitats d’integració, com classes per a dones marroquines que no saben llegir ni escriure. També fem manualitats per a la gent gran, com puntaires i bolillos. També col·laborem amb l’ambulatori per oferir classes a persones que necessiten sociabilització.
Organitzeu activitats esportives o lúdiques?
Resposta: Sí, tenim moltes activitats lúdiques, com manualitats, ball, ioga, balls de saló, sevillanes i caminades. També organitzem jocs de rol, amb grups que participen en campionats europeus, i nosaltres els facilitem els espais. A més, tenim caminades nocturnes el tercer diumenge de cada mes, trobades de sopars, botifarrades, i campionats de petanca, on arriben a participar entre 40 i 50 persones.
Com es financen aquestes activitats? Hi ha cost per participar?
Algunes activitats són gratuïtes, especialment les d’integració i manualitats. D’altres tenen un petit cost, com 2 o 4 euros per sessió, depenent si hi ha professor o si es tracta de voluntariat. Les excursions i caminades, així com les trobades socials, també tenen un cost voluntari.
Quin paper juga l’associació en l’àmbit esportiu?
L’associació promou activitats esportives a través de la Unió Esportiva de Les Fonts, que té uns 17-18 equips de futbol, bàsquet i vòlei. Tot i que és una entitat separada, en el seu origen va ser impulsada per l’associació de veïns i encara hi mantenim una estreta col·laboració. La Unió organitza campionats federats i no federats, i també tornejos de petanca i altres esports. És una entitat separada, de caràcter privat, però va néixer gràcies a l’Associació de Veïns, que va impulsar la seva creació al voltant de l’any 1954, quan es va establir un delegat d’esports i es van fer els estatuts. Tot i que ara és una entitat amb estatuts propis, l’associació de veïns sempre ha estat la promotora.
A banda de l’activitat esportiva, quines altres funcions té l’associació de veïns?
L’associació també està implicada en gestions diverses, com la participació en taules de serveis i organització als dos ajuntaments. A Terrassa, per exemple, som membres del districte 7, on participem en la taula de les Rieres i en altres taules com les de transparència i qualitat. A Sant Quirze, estem implicats en taules que tracten temes com la gent gran, el feminisme i l’habitatge. També tenim un punt Lila, creat amb voluntaris de Les Fonts, que treballa en projectes socials.
Sou part del Consell del Poble de Sant Quirze també?
Com a entitat, col·laborem en tot el que podem. Sempre enviem representació per participar en la gestió de les activitats. No tot és lúdic. Com a associació, hem vist que quan l’administració no arriba, nosaltres hem de fer-ho. Si algú demana fer una activitat, encara que siguin només quatre o cinc persones, fem tot el possible per tirar-ho endavant. A més, aquest local és un dels pocs de Terrassa que està obert durant el juliol, l’agost i el Nadal. Qui necessiti un espai per fer una activitat, com campus per a nens o altres activitats, sempre tindrà accés.
Quines activitats organitzeu en aquests espais?
Aquí es fan campus, com ara de futbol o altres temes. Per exemple, en el passat, Manu Lanzarote i altres jugadors de futbol han fet classes aquí. També tenim activitats de karate i estem oberts a qualsevol persona que vulgui proposar una activitat. Aportem el que podem perquè som conscients que els ajuntaments no sempre poden arribar a tot. El sentiment de Les Fonts és que som un poble, i això ens mou a actuar quan hi ha mancances.
Com us heu implicat tant en l’associació?
Jo vaig néixer a Les Fonts i sempre he tingut aquest sentiment de “Les Fonts, tot un poble”. Sabem que els ajuntaments no arribaran mai a cobrir totes les necessitats, i per això hem desenvolupat una autosuficiència. Ens acostumem a fer les coses nosaltres mateixos, perquè la realitat és que sovint l’administració no ens pot ajudar en tot.
Aquest sentiment de comunitat i autosuficiència és comú?
Resposta: Sí, moltes persones tenen aquest sentiment. Jo mateixa, que sóc barcelonina i vaig arribar fa anys, també el tinc. És un tarannà peculiar de Les Fonts, on sempre tenim les portes obertes per a qui vulgui participar. Hi ha activitats per a tothom: cafè en català, grups d’escriptores, activitats de cuina… Tothom pot trobar el seu espai i fer activitats que li agradin i on trobi afinitats amb altres persones del barri.
Les persones que treballen a l’associació, ho fan voluntàriament?
Sí, tothom que col·labora amb l’associació ho fa voluntàriament. Això ve del concepte original de l’associació de veïns, on ens hem hagut de fer autosuficients perquè, històricament, ni l’ajuntament de Sant Quirze ni el de Terrassa venien a ajudar-nos. Des de la creació de l’associació, sempre hem tingut aquest esperit de fer les coses per nosaltres mateixos, com quan organitzàvem la festa major o altres esdeveniments i buscàvem ajudes i suport entre els comerciants locals.
Què fan les altres associacions, com la de la Torre Julià o el Casal de Can Parellada a Terrassa?
Depèn de cada associació. Hi ha associacions que es creen amb la intenció de fer mal a alguna altra o d’oposar-se a una en concret. Per exemple, a Can Parellada hi ha quatre associacions de veïns, algunes creades simplement per oposar-se a les altres. Si una associació es polititza cap a un partit, n’hi ha qui en crea una altra per a un partit oposat. Aquestes associacions solen fer una o dues activitats l’any.
I què es fa a la Torre Julià?
A la Torre Julià es fan diverses activitats. L’Ajuntament hi té un conserge i, dos o tres dies a la setmana, hi venen professionals com una assistenta social o un arquitecte amb hora prèvia, per a temes urbanístics o pagament de taxes. També hi ha activitats d’informàtica i grups de joventut, com Canya Jove, amb un monitor pagat per l’Ajuntament. A més, s’organitzen activitats dedicades a la dona, similars a les nostres de bolillos, però ells fan fitness o altres activitats.
Hi ha solapaments entre les activitats de les dues associacions?
Tant a la Torre Julià com aquí fem moltes activitats, i algunes persones participen en totes dues. Però no em preocupa, com més activitats hi hagi, millor. Tots tenim les portes sempre obertes. La gent que prefereix un tipus d’activitat es queda en una associació, i altres persones es mouen entre les dues.
La manera de ser dels “fontins”
Quina és la manera de ser de Les Fonts?
Les Fonts té encara un esperit molt solidari, de convivència veïnal. No és que anem pel carrer rient i abraçant-nos, però hi ha una solidaritat real entre veïns. Ens coneixem tots, pràcticament. Aquest sentiment d’autosuficiència i ajuda mútua és molt fort aquí. Per exemple, a mi, que venia d’una ciutat gran, em va sorprendre que algú m’acompanyés a tornar el cotxe. Aquest tipus de gestos són comuns aquí.
Com es manifesta aquest sentiment d’autosuficiència?
El barri té un esperit molt autosuficient. Moltes coses les organitzem i cuidem nosaltres mateixos perquè ens hem d’espavilar quan els ajuntaments no arriben. Això crea un sentiment de comunitat, on acabes sentint que pots ajudar i també ser ajudat. Tot i que, com en qualsevol comunitat, també pots tenir discussions, però el vincle veïnal és molt fort.
Quines són les coses típiques que passen aquí a Les Fonts? Hi ha tradicions de tota la vida?
Aquí es mantenen tradicions antigues, com les processons de Corpus Christi o la patrona, Nostra Senyora del Roser. També fem festa major i hi havia una reivindicació del viacrucis fins a l’ermita de Can Falguera, una ermita de 1800 que es va restaurar gràcies a una comissió de veïns. Com sempre, la gent va posar diners per restaurar-la, igual que s’han fet altres projectes, com el pont de Les Fonts. La gent contribueix amb petites quantitats, com 10 pessetes, per a aquestes obres. Aquest esperit d’autosuficiència sempre ha estat present aquí.
Què voleu dir amb autosuficiència?
Resposta: Aquí, quan fa falta alguna cosa, ho fem nosaltres mateixos. Per exemple, per festes majors, la majoria d’entitats demanen taules i cadires a l’ajuntament, però nosaltres les comprem i les tenim. Així, no hem de dependre de ningú. Fins i tot altres entitats de Terrassa ens demanen a nosaltres les cadires o la tarima. Fem d’ajuntament sense ser-ho, perquè volem ser autosuficients i evitar complicacions.
Com es financen aquestes compres i despeses?
Resposta: Part de les despeses es cobreixen amb les quotes de l’associació, i si fa falta, demanem ajuda a algun empresari o organitzem rifes, com el clàssic sorteig de pernil, que pot recaptar mil euros per un pernil que en costa vuitanta. Tothom col·labora quan fa falta.
El paper de les associacions
Aleshores, com ha canviat el rol de les associacions veïnals?
Resposta: Les associacions ja no poden ser només reivindicatives. Les que només es dediquen a queixar-se no funcionen. Hem d’anar més enllà i pensar què podem fer com a entitat per solucionar els problemes. Si volem fer poble, hem de ser actius i crear activitats.
Quantes hores dediqueu a aquestes activitats?
Dedico totes les hores que facin falta. Tinc el telèfon obert 24 hores. Encara que tingui altres responsabilitats, com cuidar els meus pares, sempre estic disponible per atendre les necessitats de l’associació.
Hi ha un sector de la població més dedicat a aquestes activitats?
Sí, la gent gran, especialment els jubilats, són els que tenen més disponibilitat per obrir el local o organitzar activitats durant la tarda. La població activa fa el que pot dins del seu temps disponible.
La gestió del vandalisme
Heu tingut problemes de vandalisme o criminalitat?
Més que criminalitat, és vandalisme. Hi ha grups de joves, sovint d’origen àrab, que es reuneixen en zones com la plaça Nova o el passeig de Santa Eulàlia. No saben on anar, es queden allà, fan porros, criden o van en patinets i molesten els veïns. Això ha creat tensions, i els veïns han començat a demanar més acció per part de la policia.
Hi ha hagut problemes de vandalisme a Les Fonts, com trencar vidres de cotxes o robar en farmàcies. Està pujant aquest tipus de delinqüència o és puntual?
Va ser un problema que va anar creixent durant un temps, però ara està més controlat. Hi ha hagut alguns casos puntuals, però són incidents petits. En algun moment, la situació es va complicar més, però actualment està bastant tranquil. A més, alguns dels veïns s’han polititzat i s’han aprofitat d’aquests fets per motius polítics, però en general no és un sentiment estès.
Esteu contents amb la resposta de la policia?
Resposta: Depèn del moment. Hi ha vegades que la policia no dóna importància als problemes que els comuniquem. Si truquem repetidament per informar d’alguna cosa, i no fan res, la sensació és que no ens escolten. Per exemple, al carrer Camí de Can Corbera, cada tres o quatre dies trenquen el vidre d’un cotxe. Hem demanat presència policial a certes hores, i la policia podria passar més sovint per evitar aquestes situacions. La seva presència dissuadiria algunes accions.
Heu notat un augment de la presència policial recentment?
Sí, últimament hem vist més presència policial, tant de Terrassa com de Sant Quirze. Amb els Mossos és més difícil, perquè durant molt temps ens comparaven amb altres barris i deien que som un barri tranquil. Però, tot i que no tenim problemes greus, passen coses que ens preocupen i generen un sentiment d’inseguretat entre els veïns. Per això, necessitem més visibilitat de la policia.
Hi ha zones específiques on passen aquests problemes?
A la Torre Julià, per exemple, hi ha grups de joves que van allà i es posen amb la gent que fa activitats. Si avisem la policia però no actuen, la gent se sent desprotegida. Tot i que no fan res greu, la seva presència constant genera incomoditat entre els que hi participen, especialment quan hi ha nens fent activitats com patinatge o ioga. La sensació és que aquests joves pensen que tenen el control.
Com us organitzeu per gestionar aquests problemes?
Resposta: Tenim molts grups de WhatsApp, uns 20 o més, amb fins a 300 o 400 persones en alguns d’ells. Hi ha gent vigilant diferents zones del barri com Can Corbera, Rosinyol o Campalguera. Quan es detecta un problema, fem arribar la informació a l’ajuntament i a la policia amb fotos i detalls. A vegades fins i tot tenim massa informació, perquè ens assabentem de tot, incloses baralles veïnals o altres incidències.
Heu tingut algun incident greu recentment?
Resposta: Hi ha hagut alguns incidents, com ocupes al carrer Valldoreix, on els veïns pensaven que hi havia prostitució de menors. Vam avisar la policia, que va investigar i va resultar ser una família ocupa amb nens que van a l’escola. Tot i així, el veí estava preocupat, i és important que la policia informi adequadament per calmar aquestes situacions.
