El mon des de que és mon es divideix entre creients i descreguts; entre ser o no ser indepe; ser del Barça o del Madrid, de mar o muntanya, de vi negre o vi blanc, de Beatles o de Rollings, de Sopa de Cabra o de Sau, de Tintin o d’Asterix, d’Star Trek o d’Star Wars, de Juràssic Park o de Juràssic World… i així.
Però poc es parla de les persones partidàries i de les detractores de les Festes Majors de pobles i de barris. I això també suscita controvèrsia.
Hi ha qui creu que la Festa Major es un vestigi anacrònic de quan la gent no tenia alternatives de diversió i trobava en aquella celebració la vàlvula d’escapament d’un any de treball dur, d’horaris interminables i mal pagat.
I creuen que avui hi ha prou opcions de lleure a l’abast com per no caure en el parany de celebrar uns actes que només serveixen perquè uns brètols aprofitin per emborratxar-se i barallar-se demostrant actituds racistes i masclistes.
I la historia els dona la raó.
També hi ha qui argumenta que la Festa Major és una tradició ancestral, que manté viva la idiosincràsia d’un poble, d’un col·lectiu i d’una cultura i que mentre es celebri ningú ens prendrà la identitat.
Que de brètols n’hi ha a tot arreu i que no son fruit de la Festa Major sinó que només cal anar a les portes d’una discoteca cada cap de setmana per veure com molesten, com tallen carrers amb contenidors, com pronuncien insults racistes i com fan ostentació de comportament masclistes.
I la historia els dona la raó.
Festa Major si o Festa Major no. I ja la tenim muntada. Però hi ha una facció, prou present a l’Ajuntament, que és la que es postula que Festa Major si però atraccions de fira no. I si en el programa electoral hi constava estan legitimats per poder-ho fer; i si no, doncs potser caldria cercar un consens majoritari o be convocar un referèndum.
Atracció de fira (Font: Web Ajuntament de Sant Joan Despí)
Mireu, es podrà ser partidari o detractor de la Festa Major; en qualsevol cas està clar que cal donar-li un tomb al concepte i promoure activitats diferents a les habituals i potenciar comportaments més cívics per una Festa Major més inclusiva i adaptada als nous temps.
Està clar que cal cercar un major equilibri entre esport, cultura i una diversió sana sense aldarulls, però tancar les portes a les atraccions de fira tradicionals atempta contra els principis elementals de tota Festa Major i que son que ha de ser una festa per totes les generacions i per famílies senceres.
Qui més qui menys recorda, de quan era petit o petita, emocionants estones passades al Tren de la Bruixa, als autochoques, als caballitus, als llits elàstics, al Ratón Loco o Látigo o similar, a les casetes de tir amb escopetes de balins trencant palillus o tombant boles, a les Tómboles: siempre toca, siempre toca sinó un pito una pelota, amb l’olor endolcit d’ametlles garapinyades, coto fluix de sucre i pomes vermelles de Blancaneus
Suprimir-ho de la Festa Major és torpedinar la tradició i equiparar-la a qualsevol altra celebració cultural o festa musical sense connotació ni idiosincràsia; llavors si que es perden les arrels.
Suprimir les atraccions de fira és deixar als petits sense unes de les poques diversions analògiques que queden i que formen part de la historia familiar. Suprimir-les és suprimir l’infant que tots duem dins i que en paraules de Machado sona així:
Yo conocí siendo niño / la alegría de dar vueltas / en un corcel Colorado / en una Noche de Fiesta /… / alegrías infantiles / que cuestan una moneda… / Pegasos, lindos Pegasos / Caballitos de madera.