POLÍTICA. Comunicat del PSC de Sant Quirze del Vallès amb motiu de la seva no participació en l’ofrena floral institucional al monument de Rafael Casanova en la Diada de Catalunya.
Per què el PSC de Sant Quirze no va anar a l’ofrena floral institucional a Rafael Casanova i si ho va fer com a grup municipal
Des de fa uns anys, l’ofrena floral institucional al monument de Rafel Casanovas en la diada de Catalunya s’ha convertit en un acte totalment partidista i que només representa a una part dels veïns i veïnes de Sant Quirze. Potser la senyora Oliveras ha confós el paper del que representa ser un càrrec institucional a l’Ajuntament i el que és ser el cap de llista d’un partit que, només faltaria, defèn la seva ideologia, però utilitzant una institució pública de tots i totes les santquirzenques, per tant, tot i tenir grup municipal en el consistori, no ens representa.
No ens representa perquè la seva política és fragmentadora i confrontista, fomenta la ruptura de la cohesió social i només governa pels qui l’han votat, oblidant-se que és l’Alcaldessa de tots, de les persones que l’han votat i de les que no l’han votat. Només cal escoltar el seu discurs, que ens limitarem a qualificar-lo de parcial, partidista (de part) i de falta a la veritat. Potser una mica de lectura de la història serà d’utilitat.
Rafael Casanova, era representant de la casa dels Àustria en la Corona d’Aragó a Catalunya i Felip V de la casa dels Borbons. La guerra del 1714 no anava d’independència sinó de la lluita entre dues monarquies. Monarquies que el que pretenien eren tenir més territoris sota el seu àmbit d’influència amb l’objectiu de disposar de més poder i més recursos econòmics mitjançant la recaptació d’impostos. Però manipular la història ajuda a manipular el futur…
I per cert, una excursió al Monestir de Santes Creus ajuda a comprendre la història del nostre territori. A l’entrada al Claustre n’hi ha una explicació de les diferents línies dinàstiques monàrquiques… i sempre es parla de la Corona d’Aragó.
La història és la que és i s’ha d’interpretar intentant comprendre els fets del moment, encara que alguns, utilitzant la tècnica goebbeliana, manipulen i reescriuen al seu gust.
