CARTES AL DIARI.
Tot el que qüestiona les decisions dels tribunals espanyols, es presenta com una evidència de la repressió. També es parla de 3.000 represaliats a Catalunya, difós per ÒMNIUM CULTURAL, Jordi Cuixart, que veu així garantides les aportacions econòmiques dels socis per la seva particular empresa (cultural??.)
El mateix les crides de l’ANC a difondre el conflicte català en Europa, com també ho proposen altres partits i advocats defensors, els hi permet voler presentar com bona per Catalunya aquestes resolucions judicials en Bèlgica.
Situar la repressió contra l’independentisme a Catalunya a nivell internacional, és una comparació que els hauria de posar vermells, davant les reals situacions de persecució en nombrosos conflictes: el conflicte dels rohingyes, el conflicte dels saharauis, el conflicte dels uigurs (Xina), els Kurds, els armenis, els enfrontaments entre hutus i tutsis, els catòlics i coptes a Egipte, les minories indígenes en Mèxic, Austràlia … I podríem omplir l’escrit amb dotzenes i dotzenes de conflictes, de repressió i fins i tot de genocidi, real i verificat.
S’ha de ser molt poc rigorós per comparar aquests reals conflictes amb la realitat a Catalunya.
L’extradició del raper, denegada ara per un tribunal de Gant, recorreguda ja pel Fiscal, forma part de les dificultats de l’harmonització de les diferents lleis nacionals i les qualificacions i tribunals que es donen en diferents països. Ja es resoldrà, però no barregem amb Catalunya o no ens entendrem mai.
Amb el temps algunes d’aquestes resolucions judicials es modifiquen com el cas d’un mateix jutjat de Gant, que denegant l’extradició de Natividad Jauregui, independentista basca, en 2013 va poder estar en llibertat fins que el Tribunal Europeu Drets Humans (TEDH) va condemnar a Bèlgica per no atendre la petició espanyola i el Tribunal de Cassació Belga, va concedir l’extradició l’any 2020 a Espanya. Van ser 7 anys de temes judicials.
Cal assenyalar que situar la justícia belga com paradigma d’equilibri i drets humans, xoca amb les seves pròpies resolucions en temes interns i del seu passat colonial recent (el Congo va obtenir la independència l’any 1960), en què prèviament, no es van encausar als responsables dels greus atacs colonials contra els natius, que arribaven a tallar la mà dreta als que no complien les quotes de recollida de cautxú. Informe d’Edmund Dene Morel en Red Rubbert 1906.
Ha sigut una justícia de colors, en què els blancs no eren investigats.
Totes aquestes coses les saben, o haurien de saber pel seu nivell de formació i estudis dels líders independentistes, o les amaguen.
En tot cas, aquest raper a qui ja suposem entendrà el neerlandès, podria versionar les seves cançons i referir-les a la policia belga, al rei de Bèlgica actual i sobretot a Leopold II (1835 -1909) i la seva actuació colonial. Les actuacions del rei “emèrit” Joan Carlos, no són res comparades amb la seva possessió personal de totes les empreses al Congo.
A veure que tal li va al raper en Gant, amb aquesta proposta de nou disc rap. Li desitgem molt d’èxit i que no hagi de marxar de Bèlgica.
A Catalunya no perdem el Nord: això no té res a veure amb la independència. No tot serveix.
@josecoderch
