Dissabte,15 febrer, 2025
IniciA PORTADAPERFILS/ DePol, un santquirzenc amb més de 12 milions de reproduccions a...

PERFILS/ DePol, un santquirzenc amb més de 12 milions de reproduccions a Spotify

 

Entrevista de JOAN GABARRÓ PONS
16:08:32 | 5/1/2023


Pol Gutiérrez (20), més conegut com DePol, és un jove que viu a Sant Quirze del Vallès i compagina el Grau de Publicitat amb la seva faceta de cantant. ‘Quién diría’, publicada l’abril de 2022, va ser la seva primera cançó estrella amb què va entrar a la indústria musical espanyola per la porta gran. Malgrat tenir poques cançons publicades ha estat nominat als 40 Music Awards 2022 com a Artista Revelació de l’any. L’estiu passat, amb només 3 mesos de la publicació de ‘Quién diría’, va participar com a artista a la gira ELS40 Summer Live. Amb 16 anys, DePol va participar a Got Talent España, i va arribar a semifinals. Avui té gairebé 600.000 oients mensuals a Spotify i la seva música ha sumat uns 12 milions de reproduccions en aquesta plataforma. El proper 24 de febrer actuarà a la Sala Luz de Gas a les 21.00 hores. Al Diari Sant Quirze l’entrevistem quan acaba de publicar el seu nou single ‘Qué bonita’. 

Qui és DePol?
DePol és un noi de 20 anys que viu entre Sant Quirze del Vallès i Barcelona. Estudia publicitat i el temps lliure el dedica a la música. Aquest any ha anat bastant bé i estic fent moltes coses de música, ho estic gaudint molt. A part també intento compaginar els estudis amb la vida social perque també és important.

Des de petit volies ser cantant o has tingut alguna altra vocació?
És una llàstima o també una sort però no he tingut una idea clara sobre a què em volia dedicar fins que vaig ser més gran. De petit, era una mica gandul amb tot això, suspenia música, reconec que he suspès música i plàstica! Tot va començar quan tenia 11 o 12 anys, vaig trobar una guitarra a casa dels meus avis i la vaig començar a tocar però la veritat és que ho feia fatal, de fet, de petit feia teatre musical i a mi em fotien al final perquè no se m’escoltés.

Com sorgeix el nom de DePol?
Hi ha hagut uns quants noms artístics abans. Al principi, utilitzava Pol Gutiérrez en els meus vídeos de versions però em vaig adonar que era poc professional. Després vaig utilitzar PolG com si fos internacional. A principis de 2022 em vaig posar DePol perquè em va inspirar el nom d’un artista de pop español bastant reconegut, David de María… fent la conya, dient ‘de María’, vaig acabar…doncs ‘DePol’. Vaig pensar que no calia complicar-se i que és important que sortís Pol en el nom artístic.

Quantes cançons has fet?
He tingut dues etapes, una primera quan feia música amb un amic i penjava com a Pol G i després una segona que va començar amb ‘Quién Diría’ que ha iniciat l’etapa professional. Jo sempre dic que estic gairebé quasi cada dia escrivint cançons llavors no sabria dir-te quantes en tinc però publicades en total com a DePol en tinc quatre i fa poc vaig treure l’última: ‘Qué bonita’, que és la meva preferida. Les altres són ‘Roma no és amor’ i ‘Últimamente’.

Per què és la teva preferida Qué bonita?

És una cançó que vaig fer a principis de juny a casa meva, com totes les cançons. Sempre les maqueto una mica perquè tinguin una certa estructura abans de passar-les a la discogràfica. Quan la posava al cotxe amb els companys de la discogràfica sempre em deien que era una cançó molt bona i amb un parell d’escoltes ja se la sabien.

Quina és la cançó més coneguda?
La més famosa és Quién diria . És una cançó que no entenc per què, però tè molts milions de reproduccions, a Spotify acumula 9 milions, a Youtube 2 millons, a Amazon music, un milió a i ha sonat a totes les ràdios. Tampoc m’agrada pensar-ho gaire, no m’ho crec gaire.

Com t’inspires a l’hora de fer les cançons?
No tinc un mètode. No és com un treball d’oficina que t’hi puguis posar 6 hores i treure alguna cosa, no ho pots fer això amb la música ni amb qualsevol cosa que sigui creativa. Ha de sorgir! No sé perquè però a mi em surten les cançons a la tarda, difícilment em surten al matí. 

Sí que és cert que intento parlar de coses que em passen, de coses reals, quotidianes, és una tema que em preocupa molt, sempre vull que la gent s’hi pugui sentir identificada. La meva música és per a totes  les edats. No parlo de coses super explícites, no dic insults. Pot sonar a totes les ràdios, no distingeix ni gènere, ni classes.

A casa tens un lloc per maquetar les cançons?
Sí. Tinc un mini estudi a l’habitació perquè quan tinc una idea la pugui fer realitat.

Estàs en el boom de crear cançons?
Quasi cada setmana estic fent cançons que envio a la productora, evidentment no totes les
que faig són bones. Per fer una cançó bona, n’has de fer vint de dolentes.

Com tries la cançó que llançareu al mercat?
És una feina conjunta amb la productora. Quan busques un single ha de ser un tema una mica comercial. Això és una cosa amb la que jo hi estic d’acord. Espero que en un futur pròxim pugui treure un àlbum i posar cançons que potser siguin menys comercials.

Qui forma el teu equip?
Hi ha un equip al darrera que m’orienta i m’ajuda molt. És una discogràfica i un management que és diu 33 Produciones i després també estic com autor editorial amb Sony.

Com contactes amb la productora?
Arran de la meva participació a GOT TALENT. Tot i que l’experiència com a tal no em va agradar perquè tens poca llibertat, es parla de tot menys de música, hi ha molt drama, molt espectacle… Sí que és cert que em va obrir portes i vaig conèixer una persona que em va presentar el David de María. Després de dos anys ja vam començar presentar cançons a discogràfiques.

Com et va afectar la pandèmia?
El 2020, durant la pandèmia va ser la meva època d’escriure cançons. Quién diria la vaig escriure en el confinament i dos anys més tard va sortir al mercat. Tinc la sort que soc bastant pacient, van ser 2 anys amb una cançó guardada! Va ser un exercici de paciència que qualsevol persona amb 20 anys no té.  Confio en el procés de les coses.

La gent sap el sacrifici i l’esforç que hi ha al darrere?
És molt fàcil des de la ignorància parlar d’un cop de sort però porto 4 anys picant pedra en comptes d’estar jugant a la Play. A més, tinc la sort que els amics, des del principi, m’han donat suport, des que els
ensenyava cançons bastant dolentes! Porten molts anys ajudant-me i donant-me opinions.

Aquest any ha sigut molt explosiu. Quines experiències has tingut, quin ha estat el teu feeling en general?
Ha sigut un any molt boig. La primera cançó va sortir a l’abril i en qüestió de 9 mesos des que vaig treure ‘Quién diría’ va començar a sortir a la ràdio i després, de forma algorítmica, va sortir a les llistes virals d’Spotify… Vaig estar un mes sencer el número 1! Tu pots estar a la ràdio però si a la gent no li agrades, no t’escolta. Jo tinc la sort que he acabat connectant amb la gent. Després de l’estiu també vaig estar fent una gira amb diferents radios.

Explica’ns una mica més en detall el tema de les gires.
He estat per tota Espanya gràcies a les gires organitzades per ràdios. Al final sort que m’acabava apuntant al Google Maps els llocs on anava perquè no me’n recordava!. Anaven muntant concerts com mini festivals a cada ciutat. El més guai és que coincideixes i comparteixes escenari amb artistes que t’agraden.
A nivell Catalunya he pogut tocar amb el Miki Núñez, Nil Moliner, Álvaro de Luna, Ana Mena

Alguna experiència incòmoda?
Un cop, a Bilbao em van començar a tirar gels. Jo no tenia res a veure amb l’estil Urbano reggaeton del festival però m’hi van posar perquè la cançó ‘Quién diría’ començava a ser famosa. De fet, cap dels artistes convidats van acabar contents d’aquest festival. També alguna vegada m’ha passat que s’acosta gent i em pregunta si la conec però el fet de voltar tant i conèixer tanta gent se’m fa difícil recordar tothom!

Com portes el tema de la fama?
El punt fort és que la gent sap les cançons però no em coneixen. L’altre dia estava en un concert a Zamora i va ser una locura! Van venir 350 persones i tothom se sabia la cançó. Vaig quedar flipant! Se’m va posar la pell de gallina perquè havia fet concerts amb altres artistes i amb molta gent però tanta gent només per a mi no m’havia passat. Es lliga més, es parla amb més gent. T’ajuda també amb moltes coses, se t’obren portes.

De què et sents orgullós?
Jo de petit tenia un somni i era que la gent cantés les meves cançons. Que la gent sàpiga les meves cançons em fa sentir orgullós i aquest somni s’ha complert! Em sento orgullós d’anar arreu d’Espanya i que la gent les sàpiguen i les cantin! A mi no em val tenir seguidors si després vaig a un concert i ningú se sap les meves cançons.

Quins són els teus plans de futur? Els teus propòsits?
El primer concert 100% confirmat de 2023 serà el divendres 24 de febrer a Barcelona, a Luz de Gas, dins d’un festival que és diu Guitar BCN. És un concert que em fa molta il·lusió perquè serà un concert meu, únic i amb banda. Hi haurà moltes cançons noves.

Com et veus d’aquí 5 anys?
Espero que en cinc anys pugui estar molt millor posicionat, que hagi crescut i hagi tret molta més música, desitjo que tot estigui relacionat amb la música tot i que no deixo els estudis, ho intento compaginar tot de moment.

Quin consell donaries a la gent jove amb talent?
Els diria: no paris de fer música, de fer el que t’agrada perquè és la manera i sobretot sigues molt perseverant!

Què els diries als lectors del Diari Sant Quirze?
Que fem alguna cosa aquí a Sant Quirze, algun concert, que mai em diuen de fer res! (riu)



- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies