JAVI QUINTANO
3/3/2023 | 17:30:32 |
Ousman Umar va ser dimarts passat a Sant Quirze, impartint una conferència a la Biblioteca. Des del Diari el vam entrevistar perquè ens expliqués el projecte que l’Ajuntament, per iniciativa de l’ONG Ateneu del Món, ha subvencionat: una aula d’informàtica a Obole, Ghana. Aquesta aula, de la qual informàvem al Diari el passat 8 de febrer, ha tingut un cost d’uns 12.000 euros, que comprenen, entre d’altres conceptes, 40 ordinadors i les hores del professor que imparteix les classes.
“Sant Quirze té un gran sentit de la solidaritat”, em diu l’Ousman només començar l’entrevista. “Jo volia donar les gràcies a Sant Quirze no només amb mails, sinò venint, i per això estic aquí”.
L’Ousman porta 10 anys embarcat en un projecte que ell assegura que “ha de donar la volta al concepte de cooperació que tenim actualment”, però d’això en parlarem més endavant. L’Ousman Umar va sortir de Ghana i va creuar amb una patera, després de molts quilòmetres i moltes peripècies, la distància entre Àfrica i Espanya. En arribar, el van enviar a Barcelona, i allà el va acollir una familia catalana. Des de llavors, ha treballat per crear l’ONG NASCO Feeding Minds. El nom de Nasco surt del seu nom i del nom del seu germà, que és la persona amb la qui ha muntat la ONG. I Feeding Minds explica el propòsit de la ONG: “nosaltres no omplim ventres, nosaltres omplim caps”.
Amb l’ajuda que han rebut de Sant Quirze “hem obert una aula informàtica a Obole, al nord de Ghana”. “És una ciutat que té més o menys 14.000 habitants”, em diu.
Aules que salven vides
Aquesta és una de les 17 aules que tenen repartides per la regió del nord de Ghana, d’on son els seus pares. Aquestes 17 aules donen servei a unes cinquanta-tres escoles. Cada dues o tres escoles tenen una aula. L’aula que s’ha iniciat amb l’ajuda de Sant Quirze donarà servei a uns 260 alumnes cada setmana.
“A qui ajuda a posar aquestes aules li diria que està salvant la vida de gent”. L’Ousman va tenir sort, perquè va arribar a Espanya, però el 97% de les persones que intenten arribar a Europa, moren pel camí. Només 3 de cada 100 persones arriben vives a les costes europees. “Jo vaig sortir de Ghana amb 46 persones. Només 6 vam arribar a Líbia vives”.
“El meu germà volia venir a Espanya: volia vendre’s les gallines i pagar la patera. El vaig parar a temps”. I m’ensenya una foto, amb molt d’orgull “avui el meu germà és un dels parlamentaris més joves del país, que és dels més democràtics de l’Àfrica, on no hi ha guerres des de 1957”. El seu germà va fer-lo cas, i amb l’ajuda dels ordinadors, va poder formar-se, aprendre. “Creiem que s’ha d’optar per l’educació. El meu germà n’és un exemple”.
40 ordinadors, 40 biblioteques
Però no només el seu germà: per aquestes aules han passat 6.500 alumnes i hi ha hagut més de 60.000 formacions. “Quan costa una biblioteca com aquesta?” em pregunta l’Ousman, fent referència a la Biblioteca de Sant Quirze. “Doncs un ordinador és una biblioteca sencera. Amb aquesta nova Aula és com si haguéssim construït quaranta biblioteques”. Aquesta és la visió de l’Ousman. “La solidaritat ha de crear prosperitat. El treball més demandat és la tecnologia, i per això apostem pels ordinadors”. “De vegades, la RSC de les empreses, ens omple l’ego però no aporta el que fa falta a la gent”. “Estem contents, diu, perquè els primers estudiants d’aquestes aules estan treballant a Accra, a una empresa tecnològica que hem creat, que es diu NASCO Tech. Son ja 19 persones”.
Una volta 360º a la Cooperació
“Potser sóc un somiador però la cooperació internacional canviarà”, em diu. I també em comenta una frase que li va dir a un conegut cooperant que té vaixells que salven vides a la mediterrània: “et deixaré sense feina, perquè ja no arribaran al mar”. I així és: amb l’educació és poden canviar els destins i els futurs de moltes persones del continent africà. “Nosaltres som d’allà, sabem el que necessitem”, diu Umar.
I acaba: “És una vergonya que en cinquanta anys de cooperació internacional s’han gastat milions i milions i milions d’euros. En concret, cinc bilions d’euros. I en cinquanta anys, a Àfrica, som més pobres que abans.” “Omplir les panxes per comptes d’omplir els caps no dona prosperitat, és evident”.