CARTES AL DIARI
Les pintades aparegudes el dia 18-12 en el local d’ERC en Pau Casals, han de merèixer la crítica de tots els veïns i veïnes, ja que és un pas més en els enfrontaments i que promouen en molts casos accions similars de resposta cap altres partits.
Que l’alcaldessa d’ERC a Sant Quirze practiqui la desobediència i faci servir l’Ajuntament i els diners de tots, el mobiliari urbà, els espais públics, les rotondes, per la propaganda partidista de la seva República i la independència, que mantingui el poble ple de pintades des de fa 4 anys que no vol esborrar, encara el caràcter amenaçant d’algunes i ofensiu d’altres (puta es llegeix en una), no ha de justificar en cap cas, que es facin pintades en el local d’ERC.
Totes les pintades haurien de ser esborrades, tan aviat es facin; altres municipis són capaços de gestionar-ho però el nostre equip de govern és incapaç de fer-ho en 4 anys (ja que generen una imatge negativa per la convivència). Sabent que s’esborren aviat, molts desistirien de fer-ho i segur el poble estaria més net.
Anys enrere veiem el país Basc amb aquesta guerra de pintades amenaçant, ofensives i l’ambient porta a la confrontació primer de pintades i després d’amenaces personals i després en agressions i després en fractura social. No hem d’acceptar aquesta cultura com inevitable pels conflictes polítics i socials existents i la diversitat d’opinions sobre les propostes de solució.
Pretendre que una pintada augmenti la base social favorable al seu contingut, provoca el contrari en la majoria de persones.
Les pintades podien, poden ser necessàries en els països sota dictadures però l’existència de mitjans de comunicació i de la llibertat d’expressió, permet difondre qualsevol reivindicació: el paper, els WhatsApp, Twitter, Instagram, ho suporten tot.
Érem joves i fèiem pintades, ara perquè no s’han de fer? Molt clar, ara és possible difondre missatges sense pintar la façana de ningú. No d’uns si i d’altres no, de ningú, no es pot justificar. És una rèmora de la situació anterior de dictadura franquista.
Els nous desacords no s’haurien de voler resoldre amb antigues pràctiques. Que pintin casa seva. Tots aquests pintors, si volen difondre idees que ho facin en el seu balcó, la seva façana. Res a dir.
Els grafiters, que tinguin espais per situar les seves obres, però no en les propietats públiques o privades. De vegades són els nostres fills i callem. Són coses de joves, justifiquem. Expliquem que era de debò una dictadura.
Aquestes pràctiques són l’inici d’enfrontaments i violència que diem no compartir. Rebutgem i denunciem totes les pintades.
@josecoderch
Estic completament d´acord amb el text.
el sentit comú es per fer-lo servir, demostrem-ho, valdrà la pena practicar-lo.