Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADAPlantejaments electorals 2020 de l'independentisme a Euskadi, Galícia i Catalunya

Plantejaments electorals 2020 de l’independentisme a Euskadi, Galícia i Catalunya

CARTES AL DIARI. 

Els recents resultats electorals del 12-J en Euskadi i Galícia de les forces independentistes, que en general han tingut uns bons resultats, ens deurien portar a estudiar les claus de la seva proposta per aconseguir-ho. El que no deuria passar és que l’independentisme a Catalunya continuï en les seves propostes que demostren l’estancament en la resolució del conflicte territorial amb Espanya.

En uns temps passats hi havia una sintonia amigable entre moviments nacionalistes en Euskadi, Galícia i Catalunya, però ara és evident que s’ha perdut i les propostes de l’independentisme català han quedat aïllades, ja no sols en Europa, sinó a tot arreu.

Però quines han estat les propostes a Euskadi i Galícia, per recollir adhesions electorals el 12-J, eleccions autonòmiques en les dues Comunitats.?

En l’essencial i en el punt de conflicte, la relació amb Espanya, es planteja: pàgina 132 Proposta Bildu 12-J: “propone desactivar el lenguaje de las expresiones hostiles y más que profundizar en el propio relato (legítimo) e imponérselo a las y los demás es preciso pasar a la era de las soluciones. Más allá de como denominamos o valoramos las cosas EHBildu, quiere que “las cosas se muevan”. Quiere pasar de las palabras a los hechos.

I que diu pag. 13 el Bloque Gallego: “O exercicio da sobirania exixe outro marco constitucional que recoñeza a capacidad de Galicia para decidir amplamente desde as institucions de país de nas cuestions que nos competen”.

Podem repassar el seu programa complet i veurem que no són propostes tancades com aquí: autodeterminació, república, independència, monolingüisme, que es volen imposar a tots els catalans per apoderar-se de nou de la Generalitat i continuar fent servir el poder i els recursos públics per finançar el seu projecte partidista, no per governar millor Catalunya.

La recent i diferent actitud d’aquests territoris en relació a la visita de Felipe VI, on només a Catalunya un grup de “pacífics” manifestants de l’ANC, Òmnium Cultural i els CDR, han fet atemptats a l’AVE i altres, emparats pel President de la Generalitat, Quim Torra, que ha demanat represàlies contra l’actuació dels Mossos, mostra la diferencia en les formes de diàleg i respecte polític democràtic. On voleu portar a Catalunya, no veieu esteu cada vegada més aïllats?

Estan sols, aïllats, però els hi queden encara uns radicals que amb imposicions i violència ocupen sempre i llargament els telenotícies de TV3– i que per molt que ens vulgui fer creure l’aspirant a Gandhi català—Jordi Cuixart i altres, no tenen res de pacífics.

Però els símptomes de què tot això grinyola ja apareixen: la TV-3 reduïda al seu programa independentista i monolingüisme, té molt baixa audiència fora dels seus feus i els anunciants han baixat la publicitat, ja que no arriba a l’altra part de catalans que li donen l’esquena i veu en perill programes externs (Polònia, altres) i té que demanar ampliació de crèdits a la Generalitat per pagar la nòmina dels seus molts/pocs?, treballadors.

La marxa de Mònica Terribas de Catalunya Ràdio, és altra expressió de la crisi de comunicació dels mitjans públics audiovisuals exclusivament favorables i difusors de la propaganda d’aquests partits, imposada per l’actual ERC que els controla.

Però la competència electoral, entre Puigdemont i ERC, és una lluita fratricida, sectària, per molt que ho vulguin amagar i impedeix un realisme d’ERC davant de JxC, que vol continuar amb la confrontació política per fer avançar les propostes que s’han demostrat com impossibles a Europa i el segle XXI, però continua buscant la Cançó de l’estiu 2020, encara sense un nom per un nou partit, per repetir el seu fracassat projecte.

A Puigdemont, prou ho sap, li queden uns mesos com a diputat a Europa que segurament concedirà el seu processament, però continuarà –com van fer els independentistes bascos– el refugi en Bèlgica, país monàrquic i on els seus suports no plantejant res del que ell vol imposar a Catalunya: referèndum, república, independència. A Bèlgica no estan per aquests temes i sobretot en les formes de confrontació unilateral.

La recent aparició de més partits que es volen presentar dins el marc sobiranista/independentista, no fa més que posar de relleu la divisió que domina avui Catalunya, expressada en la quantitat de partits. Els països amb fragmentació de partits i sense una cultura d’aliances per governar, demostra la fragmentació i intolerància dels seus electors. Poble d’emprenyats i pretensiós.

No ens posem d’acord ni entre nosaltres –ja ho saben des de fora–i sembla que triomfi el radicalisme i els records de l’èpica dels segles XVIII, XIX i XX que tant s’explota des de l’independentisme (Fets de 1714, el pressing municipalista dels alcaldes independentistes a Catalunya recordant que l’any 1931 van forçar en unes eleccions municipals el derrocament de la Monarquia, la proclamació de la República Catalana en 1934, sense valorar la perduda de la II República en la Guerra Civil, la validació del no reconegut per ningú referèndum de l’1-O-2017). Viuen en els records del passat.

Reflexionar sobre el que ha passat a Euskadi o Galícia, no els hi serveix. Ho tornarem a fer!!, repeteixen com un “raca” “raca” o mantra: Hare, Hare Krisna, però la diferencia és que aquestes sectes no ho volen imposar a la resta.

@josecoderch

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies