JOAN TAMAYO SALA/TRIBUNA.
POEMA A LA LLIBERTAT
(A tots els presos i preses polítiques de la nostra història)
[dropcap]T[/dropcap]
emps de tardor..on les fulles cauen com els somnis, com els desitjos, o com els Drets..individuals i col·lectius. Portem molts mesos immersos en el que s’anomena “el procés “… amb un objectiu polític , compartit per a molta gent!!! (encara que no tota..) la independència de Catalunya. No he cregut mai en els polítics i poders que juguen amb els somnis de la gent i menys que els intentin manipular per interessos il·legítims (partidistes , estratègics …materials)
No m’agrada el “Nacionalisme “que per a mi, és com una rosa rodejada d’espines. T’atreu la seva bellesa, l’olor que desprèn , i et fa créixer el desig de posseir-la..,de tenir-la, tu i prou! fins que t’adones que tens la ma plena de sang…De totes formes, això, no té res a veure amb la “Independència “, una paraula que sona molt millor i que equival a llibertat, alliberament, emancipació .. ( individual o col·lectiva)
M’agraden molt més les aus de totes mides, colors i formes que volen lliurement pels cels blaus d’aquesta terra que estimo i de totes les d’aquest planeta que tant em fa patir… Les aus que són els Drets Humans..( resten avui engabiades, captives..) haurien de ser
aquells deures, obligacions i responsabilitats que ens permetessin als éssers humans, diferenciar-nos de les espècies “irracionals” i poder tenir una societat basada amb els valors humans o humanitza’ns i no amb la barbàrie que se’ns vol imposar.
Però els governs, continuen a les seves “torres d’Ivori” allunyats de la quotidiana vida de la gent…sense voler saber si pateixen, si tenen mancances , necessitats.. si són feliços…, mentre la història com un gran ramat d’elefants savis, avança irremeiablement, deixant al darrera camps sencers de “confiança” i desitjos, completament esclafats.
Tinc un neguit que em treu el son i em manlleva l’ànima ja fa massa temps ..resulta que tenim una gran “Caixa de Pandora” que no hem obert del tot, i que es diu DEMOCRÀCIA .
Dirigents, homes i dones d’Estat, perquè teniu por a la Democràcia?? per què? enlloc de sentir-vos iguals, entre els iguals, preferiu ser petits dictadors de la vostra incompetència, o de les vostres ineptituds ” humanes”.. o fins i tot de frustracions. realment és més fàcil posar cortines a la realitat o reixes a la dialèctica, per a no afrontar mai la VERITAT? .. això us fa ser covards, als uns i als altres!!!..
I si el vostre problema és que NO SABEU ESCOLTAR?. Us agrada molt parlar, a vegades sense saber per quina raó! viviu tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior us impulsa a cridar més. D’aquí naixen les incomprensions, les friccions i els malentesos. Quan ESCOLTAR és acollir l’altre, aquest és el primer pas per al coneixement mutu, per a la distensió, per a desenvolupar la intel·ligència. Atendre allò que diuen els altres, estiguin a baix, a dalt, a l’esquerra o a la dreta, significa obrir-se, desinflar el propi ego i enriquir-se amb la totalitat de l’altre. Us sonarà a filosofia cristiana? pot-ser? però una veritable democràcia es comença a partir de què totes i tots ens sentim LLIURES i visquem amb LLIBERTAT. Us recordeu de l’enyorat 15M? ” NO EN EL NOSTRE NOM! , NO ENS REPRESENTEU!
Trobo a faltar, aquests dies, mes que mai, a antics companys i companyes, que ens han deixat, antics lluitadors i lluitadores antifranquistes que ha estat víctimes de l’oblit més flagrant per part d’un Estat vell i caduc que ha amagat la Memòria Històrica .Ara ens vindria molt bé, per exemple, aquella posició motora que el Partit Socialista Unificat de Catalunya ( PSUC), va mantenir en la defensa d’un projecte. Aquella política inclusiva, que no distingia entre allò nadiu i allò aportat pels “altres catalans” (Candel, potser un dels primers en formalitzar aquesta percepció), “catalans d’adopció” “catalans de la immigració” o “catalans vinguts d’altres terres”. Ells defensaven el Dret a l’Autodeterminació, el Dret a decidir-ho tot!!, mentre explicaven que la “solidaritat es la tendresa dels pobles”
Avui 2017, amb presos polítics a la presó, amb drets fonamentals i socials vulnerats a molta gent (silenciada) vull dedicar aquest poema a la LLIBERTAT, a tots els presos polítics, als d’ ara i als oblidats de sempre..!!
El bé és el coneixement i el mal la ignorància (Sòcrates)
Joan Tamayo Sala
Advocat, activista pels Drets Humans
ESPAI DRETS
